L'Algarve el xe ła rejon pi meridional del Portogało cintinental. El conprénde na subrejon omònema e el corispónde, par intiero al distréto de Faro. Ła cavedal ła xe Faro. Ła superfisie ła xe de 4 960 km², e el ga ma popołasion de 395 208 abitanti (dati 2001). Oltra a Faro, łe xe considerae sità anca Albufeira, Lagoa, Lagos, Loulé, Olhão, Portimão, Vilamoura, Quarteira, Silves, Sagres, Tavira e Vila Real de Santo António.

Algarve
Algarve (pt) Cànbia el vałor in Wikidata
Someja


Pozision

Map

37°02′N 7°55′W / 37.033333°N 7.916667°W37.033333; -7.916667 (Algarve)Coordinae: 37°02′N 7°55′W / 37.033333°N 7.916667°W37.033333; -7.916667 (Algarve)


Capitałe  Faro Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe438 864 (2018)
451 005 (2011) Cànbia el vałor in Wikidata
Eror d'espresion: "<" no reconosesto.Eror d'espresion: "br" no reconosesto. (2011)
Densità88,48 hab./km²
Demònemo algarvío, algarvía

,

  Edit this at Wikidata
Idiomaportoghezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAlgarve (NUTS 2) (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea4 960 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoFóia (902 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Còdaze NUTSPT150 Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webalgarvepromotion.pt Cànbia el vałor in Wikidata



















































La rejon ła xe dividésta in 16 munisipi:

L'Algarve el confina a nord co ła rejon de l'Alentejo, a est co ła Spagna (Andałuxìa), invése a sud e a òvest el xe bagnà da l'ósèano Atlàntego. El nome Algarve el riva dal àrabo "al-gharb al-Andaluz", nome dat ai atuałi Algarve e Basso Alentejo durante ła dominasioan àraba e che el vol dir (Andałuxo Osidental), séndo ła part osidental de l'Andałuxìa musulmana. Ste rejon spagnołe e portoghéxe łe jera ła part pi inportante de ła Spagna musulmana, çéntro de ła cultura, de ła siensa e de ła tecnołoxìa. Pi tardi, inte el XV sècol, co l'espansion portoghéxe, l'Agarve el xe tornà a èsar un çéntro tecnołòxico e sientìfego de fama mondial par ła navigasion, la zeografia e la cartografìa.

L'Algarve el ga spiaje e paesaji naturałi fantàstisi e el xe ła prima rejon turìstega portoghéxe. Ła màsima ełevasion ła xe ła Serra de Monchique. Uno dei pi grandi coinplési turìsteghi euopei el xe propio in Algarve: o sia Vilamora, visin a ła spiaja de Falésia.

L'Algarve el xe stà l'ùltima parta del Portogało a èsar stà conquista definitivaménte dai Mori, durante el regno de Don Alfónso III. Inte i sècołi XIV e XV ła jera in funsion a Sagres, inte el estremo sud-òvest, visin al Cavo de São Vicente, na scuola de navigasion e cartografìa, fondada da l'infante Don Enique (fiol del re Joani I), fondamental durante l'època de łe scoverte portoghéxi.





Controło de autoritàVIAF (EN137194398 · LCCN (ENn79066539 · WorldCat Identities (ENn79-066539
  1. URL de refarensa: https://ec.europa.eu/eurostat/web/nuts/history. Data de consultasion: 14 de lujo del 2021.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Algarve&oldid=1167778"