El Ciłe o Chiłe, ufisalmente Repùblega de Chiłe[19], el ze un paeze sovran, ponesto inte l'estremo sud de Amèrika del Sud. Adota ła forma de goerno republikana, demokràtega, presidensiałista e unitària. La so kapitałe ła ze ła sità de Santiago.

Ciłe
República de Chile (es)
Chile (es) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoIno Nasionałe de Chile Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Por la razón o la fuerza»
«By Right or Might»
«Durch Überzeugung oder mit Gewalt» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

33°S 71°W / 33°S 71°W-33; -71Coordinae: 33°S 71°W / 33°S 71°W-33; -71

ContinenteAmèrica del Sud

Capitałe  Santiago del Cile Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe19 458 000 (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
2 084 169 (2017)
Densità25,73 hab./km²
Demònemociłena, ciłene, ciłeni, ciłen   Edit this at Wikidata
Idiomaspanjoło Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita79,522 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0 (2016)
Taso de suicìdio8 (2019) Cànbia el vałor in Wikidata
−2,6 (2016)
Putełi no scołarizai167 350 (2015) Cànbia el vałor in Wikidata
−12 646 (2014)
Zeografia
Parte deamèrica latina, pato ABC, sudamèrica, Cono sud e ispanoamèrica Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea756 102 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Pasìfego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoOjos del Salado (6 893 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Pasìfego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega democràtega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGabineto de Chile (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoCongreso Nasionałe de Ciłe Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente del Ciłe Cànbia el vałor in WikidataGabriel Boric (11 de marso del 2022) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

7.92/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe316 713 577 509 $ (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA19 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,855[14] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[14] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedapeso ciłen Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe de Ciłe Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion6 %[16] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

44.9/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1CL Cànbia el vałor in Wikidata CHL Cànbia el vałor in Wikidata 152 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionRCH Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.cl
Prefiso tełefònego+56 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega

Sito webthisischile.cl… Cànbia el vałor in Wikidata

















































MusicBrainz: 82d5f4d6-aed4-3ff5-81d1-5363ac6e97a7

El ze formà da tre zone zeogràfeghe. La prima zona ke el ło kostituise ła ze el Ciłe kontinentałe, formà da na franza inte ła kosta osidentałe del Kono Sud ke ła se estende intrà i parałełi 17°29'57" S e 56°32'12" S, prinsipalmente partindo da ła riva sudorentałe del osèano Pasìfego finmente łe sime pì alte de ła kordillera de łe Ande. El Ciłe el ga na longhesa de 4270 km[20], na larghesa màsima de 445 km, inte i 52°21' S, e na mìnima de 90 km. inte i 31°37' S. El konfina kol Perù al nord, Bołìvia al nordest e Arzentina verso est, totałizando 7801 km de frontiere terestri, e el pasajo de Drake al sud.

La sekonda zona, el Ciłe insułare, el koresponde a un'insieme de ìzołe de orìzane volkanega inte l'osèano Pasìfego Sud: el arsipèłago Juan Fernández e łe ìzołe Desventuradas, apartegnenti al Sudamèrika, kusita kofà ła ìzoła Sałas e Gómez e ła ìzoła de Paskua, poneste in Oseània.

La tersa zona, el Teritòrio Ciłen Antàrtego[21], ła ze na zona de l'Antàrtede[22] de 1 250 257,6 km² intrà i meridiani 53° O e 90° O sora ła kuała ła nasion pì arente ła reklama sovranità, slongàndose finmente al Poło Sud[21], ke parò ła ze subordenada a keło ke ze sta disponesto inte el Tratà Antàrtego, del kuało el Ciłe el ghene ze un firmatàrio[23][24]. Dèbito a łe trè zone e a ła so pozision inte el pianeta, el se definise kofà un paeze trikontinentałe[25][26].

El ga na kosta de 6435 km de lonzitùdene[27] e l'ezèrsita deriti eskluzivi, reklamasion de difarente grado e sovranità inte el so spàsio marìtemo, ciamà mar ciłen[28]. Sto kuà el ze formà da kuatro zone[29]: el mar teritoriałe de 120 827 km²[30], ła zona kontìgua de 131 669 km²[30], ła zona ekonòmega eskluziva de 3 681 989 km²[31] e ła korespondente piataforma kontinentałe de 161 338 km²[31].

El Ciłe el konta ko un ìndaze de desviłupo uman konsidarà «tanto alto» e el ze el pì alto de l'Amèrika Latina[32]. El ze klasifegà kofà un paeze de rèditi alti dal Banko Mondiałe[33][33][34][35][36]. Inte el 2017, so 17 574 003 abitanti, di kuałi 8 601 989 i ze ómani e 8 972 014 fémane[37], i ga na persentuałe inte i ìndazi de alfabetizasion[38], kuałità de vita,[39][40][41] kresimento ekonòmego[42], speransa de vita, globałizasion[43] e PIL pro kàpite[44] ke i ze intrà i pì alti de Amèrika Latina.

Istoria canbia

Zeografia pułìtega canbia

Dal 18 de setenbre del 1810, co ła kreasion de ła Prima Zonta de Goerno, ła kavedałe del Ciłe ła ze devegnesta Santiago del Cile.

Divizion aministrative canbia

Par el so funsionamento aministrativo el paeze el konta de 16 rejon, 56 provinse e 346 komuni. El goerno de ogni una de łe rejon el ze derizesto da l'intendente, ke el ze nomenà dal presidente de ła Repùblega e el ze el so reprezentante naturałe e imediato inte el teritòrio rejonałe, sorbéndose łe so funsion e godendo de ła so fidabiłità. La aministrasion rejonałe ła koresponde ai goerni rejonałi, konformai dal respetivo intendente e un konsejo rejonałe, formà da konsejeri, ełezesti par votasion popołare par perìodi de 4 ani.

A so volta, el goerno de ogni provinsa el ze in kargo al goernadore, dezignà, kavà e renpiasà libaramente dal presidente.

Łe aministrasion lokałi łe korisponde a łe munisipałità, formae da un sìndiko e un konsejo komunałe, ełezesti par votasion popołare par perìodi de 4 ani.

Tute łe rejon łe ga un korispondente nùmaro roman, orizenalmente asegnà in konformità al so órdene zeogràfego da nord a sud —anka se inte el kaso de ła Rejon Metropułitana de Santiago no ghe ze nisun nùmaro roman. La kreasion de do rejon in pì inte el 2007 e na tersa inte el 2018 łe ghea fazesto-sì ke sta numarasion ła perdese el so senso orizenałe, anka se in rakuanti kazi i va vanti èsar doparai da ła popołasion e informalmente da łe istitusion.

Organizasion teritoriałe del Ciłe[45]
Rejon Popołasion[46] Superfise (km²)[47] Densità Capitałe Mapa
Arika e Parinakota 224 548 16 873,3 13,40 Arica



Tarapakáà 324 930 42 225,8 7,83 Iquique
Antofagasta 599 335 126 049,1 4,82 Antofagasta
Atakama[48] 285 363 75 176,2 3,81 Copiapó
Kokinbo 742 178 40 579,9 18,67 La Serena
Valparaìso 1 790 219 16 396,1 110,75 Valparaíso
Metropułitana de Santiago 7 036 792 15 403,2 461,77 Santiago
Libertador General Bernardo O'Higins 908 545 16 387 54,96 Rancagua
Maule 1 033 197 30 296,1 34,49 Talca
Ñuble 480 609 13 178,5 33,5 Chillán
Biobìo 1 538 194 23 890,2 64,38 Concepción
La Araukanìa 938 626 31 842,3 30,06 Temuco
Los Rìos 380 181 18 429,5 20,88 Valdivia
Los Lagos 823 204 48 583,6 17,06 Puerto Montt
Aisén del General Karlos Ibàñez del Kampo[49] 102 317 108 494,4 0,95 Coyhaique
Magalanes e Antàrtede Ciłen[50] 165 593 132 297,2 1,26 Punta Arenas
Ciłe 17 373 831 756 102,4 23,24 Santiago

Demografia canbia

Inte el 2006 el Ciłe el ghea 16 134 219 abitanti[51]. Drio del censimento del 2017, el Ciłe el ga na popołasion de 17 574 003 abitanti, dei cuałi 8 601 989 i ze ómani e 8 972 014, fémane.[46]

Łe so àree metropułitane pì abitae łe ze Santiago del Cile, Consepsion e Valparaizo.

Gałeria de someje canbia

Notasion canbia

  1. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  2. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  3. URL de refarensa: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editor: Organizasion Idrogràfega Internasionałe. Data de consultasion: 8 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  6. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  7. URL de refarensa: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consultasion: 7 de marso del 2020.
  8. URL de refarensa: http://icdo.org/who-we-are/members/observer-states.html. Data de consultasion: 11 de majo del 2020.
  9. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/chile. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  10. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  11. URL de refarensa: https://www.ats.aq/devAS/Parties?lang=e.
  12. URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 2. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  13. URL de refarensa: https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD. Editor: Banca Mondiałe. Data de consultasion: 26 de agosto del 2023.
  14. 14,0 14,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  15. voze de refarensabcentral.cl.
  16. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  17. 17,0 17,1 17,2 voze de refarensaitu.int.
  18. 18,0 18,1 voze de refarensaiec.ch.
  19. Decreto 1150 de 1980 del Ministerio del Interior - Texto de la Constitución Política de la República de Chileleychile.cl, 24 de octubre de 1980. entrada il 15 de abril de 2011.
  20. (EN) Hudson, Rex A. (curà da), Geography, in Chile: A Country Study, GPO for The Library of Congress, Washington D.C., Hudson, Rex A., 1994.
  21. 21,0 21,1 Decreto 1747 de 1955 del Ministerio de Relaciones Exterioresleychile.cl, 21 de junio de 1955. entrada il 20 de marzo de 2011.
  22. Antártida, in Diccionario panhispánico de dudas, Santillana, Madrid, 2005, ISBN 978-8-429-40623-8.
  23. https://www.senado.cl/en-comision-de-rr-ee-destacan-la-importancia-estrategica-de-contar-con/senado/2019-07-08/085951.html
  24. Tratado Antártico (PDF)ats.aq, 1 de diciembre de 1959. entrada il 20 de marzo de 2011.
  25. Geografía nacional: Situación, superficie y extensióngobiernodechile.cl, 2007. entrada il 29 de noviembre de 2007.
  26. Chile: un país tricontinentalarchive.wikiwix.com, s/f. entrada il 29 de marzo de 2008.
  27. (EN) Coastlinecia.gov, 2011. entrada il 30 de abril de 2011.
  28. Decreto 346 de 1974 del Ministerio de Relaciones Exterioresleychile.cl, 4 de junio de 1974. entrada il 5 de mayo de 2011.
  29. Ley 18565 de 1986leychile.cl, 23 de octubre de 1986. entrada il 3 de mayo de 2011.
  30. 30,0 30,1 VIII Chile: Unidad, in Atlas Mundial, Instituto Geográfico Militar, Santiago, 2008, pp. 120, ISBN 956-202-068-1.
  31. 31,0 31,1 (EN) Exclusive Economic Zones (EEZ): Chile, Chile (Desventuradas Isl.), Chile (Easter Isl.), Chile (J. Fernandez, Felix and Ambrosio Isl.)seaaroundus.org, s/f. entrada il 24 de marzo de 2011.
    «EEZ area (shelf area) of: Chile 2,009,299 (160,916) km², Desventuradas Isl. 449,805 (31) km², Easter Isl. 720,395 (69) km², J. Fernandez, Felix and Ambrosio Isl. 502,490 (322) km²».
  32. Índice de Desarrollo Humano 2019 (desarrollohumano.cl)hdr.undp.org. entrada il 9 de diciembre de 2019. Formato sconosciuto: desarrollohumano.cl (juto)
  33. 33,0 33,1 (EN) Country and Lending Groups: High-income economiesdata.worldbank.org, 2013. entrada il 1 de julio de 2013.
  34. (EN) Gross national income per capita 2012, Atlas method and PPP (PDF)databank.worldbank.org, 1 de julio de 2013. entrada il 1 de julio de 2013.
  35. (EN) Appendix B – International Organizations and Groups: D - Developing countriescia.gov, 2011. entrada il 20 de octubre de 2012.
  36. (EN) Gross national income per capita 2012, Atlas method and PPP (PDF)databank.worldbank.org, 1 de julio de 2013. entrada il 1 de julio de 2013.
  37. Resultados definitivos Censo 2017 (PDF)censo2017.cl, 22 de diciembre de 2017. entrada il 22 de diciembre de 2017.
  38. (EN) UIS Statistics in Brief - Education (all levels) proImàjine: Chile - Literacy Rates (ASPX)stats.uis.unesco.org, 2009. entrada il 31 de octubre de 2011. Formato sconosciuto: ASPX (juto)
  39. (EN) The World in 2005: Quality-of-life Index (PDF), in The Economist, 2005, pp. 4. entrada il 9 de marzo de 2011.
  40. (EN) The world health report 2000 (PDF)who.int. entrada il 13 de septiembre de 2018.
  41. (EN) Quality of Life Index 2011www1.internationalliving.com, 2011. entrada il 21 de febrero de 2012.
  42. (EN) GDP - Real Growth Rate (%)cia.gov, 2011. entrada il 27 de noviembre de 2011.
  43. (EN) 2010 KOF Index of Globalization (PDF)globalization.kof.ethz.ch, 2010. entrada il 9 de marzo de 2011.
  44. (EN) World Economic Outlook Databaseimf.org, septiembre de 2011. entrada il 6 de abril de 2012.
  45. Eror: <ref> nisun testo par el marcador bcn-dpa
  46. 46,0 46,1 Eror: <ref> nisun testo par el marcador ine3
  47. Eror: <ref> nisun testo par el marcador ce2006
  48. Resolución 79 de 1996 del Gobierno regional de la III Regiónleychile.cl, 1 de febrero de 1996. entrada il 21 de mayo de 2011.
    «Artículo 2º: La denominación oficial de la Región es "Rejon de Atacama". En consecuencia y para todos los efectos administrativos, no podrá agregarse a esta denominación ningún elemento que la altere».
  49. Decreto ley 712 de 1974leychile.cl, 28 de octubre de 1974. entrada il 29 de junio de 2011.
  50. Resolución 42 de 1997 del Gobierno regional de la XII Regiónleychile.cl, 5 de febrero de 1997. entrada il 16 de mayo de 2011.
    «Artículo 1º: La denominación oficial de la Región es "Rejon de Magallanes y Antártica Chilena". No podrá agregarse a esta denominación ningún elemento que la altere».
  51. CIA Factbook - Chile Archivià il 29 de novenbre 2006 in Internet Archive.


Altri projeti canbia


Łinganbi foresti canbia












Controło de autoritàVIAF (EN233665742 · ISNI (EN0000 0001 2169 5380 · LCCN (ENn79061242 · GND (DE4009929-5 · BNF (FRcb11931184v (data) · BNE (ESXX451164 (data) · NLA (EN35027985 · NDL (ENJA00573068 · WorldCat Identities (ENn79-061242


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciłe&oldid=1157277"