Le falles le xe la setimana de festa de la cità de Valencia, durante le quale se pianta e se brusa le falles . Le vien celebrae anca inte altri municipi de la Comunità Valenziana.

Le Falles.
I fallers e le falleres desfilanti.
La Mascletà.
La Cremà
Regino Más.
Fallera che la mostra la so petenadura carataristica

Introduzion canbia

In catelan medieval, la parola falla la servia par denomenar le torze se le vegneve colocae in cima a le tore de vizilanza. La riva dal ladin facula, torza. Inte el Llibre dels Fets (Libro dei Fati), se cita che le trupe del re a Jaume le portava falles par iluminarse.

Le se caratariza fondamentalmente parché se pianta par le cale monumenti o sculture, denomenae falles, fetes, tradizionalmente, de fusta i cartró, malgrai che al dì de uncuò le vegna fate mazoritariamente in poliestare. Sti monumenti i ga da vegnar piantai zó ai 16 de marzo de matina (note del 15, la Plantà) e se le brusa quatro dì drioghe, la note del dì de San Bepi, a la mezanote (note de la cremà).

A Valencia esiste la Junta Central Fallera (Zonta Central de le Falles), che la organiza e la regola tuti i festezamenti. Esiste tante categorie par a la conpetizion de difarenti premi a le falles (zeneral, inzegno e grazia, ilumenamento, etc.) e se pianta do tipi de falles, quele normai o grande, e quele infantii, in corespondenza a l'esistenza de na fallera mazor e na fallera mazor infantil par ogni casal faller.


Galaria Falles canbia

18/3/2005


Controło de autoritàVIAF (EN243837900 · WorldCat Identities (EN243837900
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Falles&oldid=1080284"