Mar de Tasman

mar


El Mar de Tasman (in inglexe Tasman Sea, in maori Te Tai-o-Rehua) el xe un mar adiasente de l'Osèano Pasìfego Meridional.

Infobox de Zeografia fìzegaMar de Tasman
(en) Tasman Sea Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteMar Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoAbel Tasman (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Parte de Osèano Pasìfego Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Nasion rivarescaAustràlia e Nova Zełanda Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon aministrativa nisun vałore Cànbia el vałor in Wikidata
Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Dati e sifre
Prodondità5 994 m Cànbia el vałor in Wikidata
Mezura2 200 (larghesa) km
Àrea2 300 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata





















































El se ciama anca Mar de Tasmania. El so nome, riva diretamente o indiretamente, dal navigator ołandexe Abel Tasman, ke ga descoverto sti łoghi.

El se kata tra le koste orientałi de l'Austrałia e de ła Tasmania a est, e łe koste osidetałi de ìzołe de la Nova Xełanda a ovest. El komunica a nord ko el Mar dei Korałi, a sudest ko ła Gran Baja Austrałiana tramite el Streto de Bas, a sud e est ko l'Osèano Pasìfego, sia diretamente ke atraverso el Streto de Kuk che atraverso el Streto de Fovò. Al nord de l'Ixoła del Sud una so porxion se cama Baja de Tasman, mentre un altra Baja de Oro (in inglexe Golden Bay); preso l'ìzoła del Nord se kata ła Baja de Taranaki meridional inte el meridon e ła Baja de Taranaki setentrional a ponente.

Zeografia fixika canbia

El mar xe grando e fondo. I so fondałi i xe kostituii xeneralmente da krosta osèanika. Inteła so parte meridional se kata el Basin de Tasman, a nordovest ła Platea de Tasman, e a nordest el Basin de la Nova Kałedonia separà da ła Soja de Łord Hov e dal Platò de ła Cełenger (in inglexe Challenger Plateau).

Sto mar el koverse da ovest verso est un basin solkà da na dorsal oseanika inativa, el mikrocontinente somerso de Sełandia, e un inportante arko insułar. El se ga formà intel Senosoiko par l'apertura de na nova dorsal ke ga separà ła piataforma continental de l'Austrałia a ovest e keła de la Selandia a est. Le so koste orientałi ke se kata su un area a sismisità ełevata e ko vulcani ativi, podaria eser sogete a risco zunami.

Sto mar el xe atraversà inteła so parte osidental da ła korente kalda de l'Austrałia Oriental, inteła so parte oriental da na korente freda ke ła se destaka da ła Korente Antartega. Durante l'inverno austral in sto mar ghe xe de frecuente kondixion de buraska.

L'unica ìzoła notevołe al so interno ła xe keła de Łord Hau.

Zeografia umana canbia

I unici paexi ke łi se kata su łe so coste łi xe l'Austrałia e ła Nova Xelanda.

Le so sità pi grande łe xe ła metropołi de Sidnei, Okland, Niukastl, Uołongong e Obart; un inportante sentro de peska el xe Bega.

No el xe un mar partikołarmente peskoxo, ma se pol katar tòni e ostreghe al nord, bakała łongo łe coste de ła Nova Xełanda.

Inteła Baja de Taranaki meridional se estrae gas naturałe preso el kampo de Maui.

Altri Projeti canbia


Linganbi foresti canbia


Controło de autoritàVIAF (EN245388908 · GND (DE4384782-1 · BNF (FRcb124248957 (data) · WorldCat Identities (EN245388908
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Mar_de_Tasman&oldid=1152132"