Max Weinreich (nato inte el 1893 a Kuldiga in Letonia e morto inte el 1969 a Nova York) l'è stà un lenguista, scritor, giornałista, połìtico todesco, e anca n'ànema in pena che el sercava senpre robe nóve.

Parché el se staca dai altri canbia

Par na fraxe: La lengua l'è un dialeto che la gà n'esercito e la marina[1]. El par un moto che se dixe in ostaria dopo qualche goto, invese l'è stà el motor de tanta parte de ła só vita. Lu l'era ebreo e in fameja i parlava yiddish. El Yiddish i ło parlava come łéngua sua i ebrei che i stava in nord Europa. In pratica, partendo da robe sue, el ga méso el deo in un sentimento che se cata de frecuente in Italia, dove che ła zente ła ga come łéngua madre na roba diversa dal tałian. A cascada te cati diałeti che i ze diversi de n'altro visin e, se podarea dir, che i łe consìdera un sotodiałeto. Par exenpio, inte el senso de łéngua, a Verona gh'è un vèneto che pur capendose gran ben l'è diverso dal venesian. Da na parte i poeti de i ultimi doxento ani no i a mai scrito con i grafemi del Veneto puro (da tante parte gh'era soło na tradision oral e i ga ciapa corajo de scrìvar de novo da poco, in tanti posti de dove i parla veneto la trascrision l'è solo con i caràteri tałiani) e da l'altra inte i film de Roma se i cata un veronexe o un vexentin i le fa parlar in venesian, come dapartuto faxendo finta che exista solo el dialeto de la cità pi inportante.

Un poco de biografia canbia

Inte el novantatrì, quando l'è nato, ne la Letonia de adeso, comandava l'Impero zarista ruso, lì ghera zente de madrelingua todesca lu l'era ebreo de madrelingua tedesca. Come tanti zoeni del só posto el deventa socialista. L'è nà a far l'università a San Pietroburgo, catando zente che i le pensava come lù, cosita l'è entrado inte el Bund, che l'era la Lega dei lavoratori ebrei, intrà l'altro el primo partio socialista de tuto l'Impero ruso. El Bund, fiol de i só tenpi, l'era più de un partio normale, el faxea de le squadre de autodifexa, e l'organixava sindacati e scóle. Par de pi l'era contro a la utopia sionista. Lori i pensava da ebrei Yiddish, stemo ben chi, fémo parte de ste società e no gh'è bixogno par i ebrei de nar ia par star da soli.

Inte el 1917 el va a Vilnius, adeso in Lituania, e dal 1921 al 1939 in Polonia. Vilnius i le ciamava Gerusalemme del Nord parché la gavéa na grande comunità de ebrei e tanti i era visini al pensiero de Max Weinreich. I era ebrei che i se sentiva de cultura Yiddish e par quel ligadi a la só tera. La cità l'era el piasè inportante concentrato de inteletuali ebrei de tuta Europa. A Nova York, dove el riva a guera pena scomisiada, el scrive, el insegna e el continua a laorar par la só creatura che vedémo sóto. L'è ne la só nova cità che el vien fora con la fraxe inportante. L'era a lesion e un studente el ga dimandà propio: Profesor, che diferensa gh'è intrà un dialeto e na lengua? e lù pol anca darse par una iluminasion de el momento ma che el serava tuto el só amor e i só studi el ga sgnacà: La lengua l'è un dialeto che la ga n'esercito e la marina.

La só atività in difexa e par la conosensa de l'Yiddish canbia

L'à fondà inte el 1924 l'YIVO (Istituto sientifico Yiddish) a Vilnius in Lituania, alora Polonia, dove el ga fato el diretor fin al 1939 quando l'è scapà in amèrica, par só fortuna no l'era mia a Vilnius alora, e pian pian l'è nà a Nova York, parché era rivà i todeschi. Gran parte de el só laoro el el ga fato co só fiol Uriel che el el ga invià a èsar un famoxo linguista. Del primo consiłio diretivo sientifico ghe ne faxea parte parfin Freud. Con el juto de só fiol el ga codificà par la prima olta la lingua yiddish. A Nóva York , dopo la fuga, el riorganixa un nóvo YIVO[2] che el gà continuà l'atività de quel che i nasisti i gà ridoto in tochetini a Vilnius.

El só insegnamento pi inportante canbia

Coi só comportamenti e i só scriti el par che l'abia lasà un sugerimento. Sta tacà a le to raixe pi che te pol, se te le uxi ben e te ghè servel te volarè pi in alto.

I só libri canbia

Se pol divìdarli in do filoni, el primo l'è quel de storico el secondo de linguista, e 'l li ga scriti tuti in Yiddish.

Dei do libri da storico i ghe n'à traduxesto solo uno in talian

  • Professori di Hitler. Il ruolo dell'università inte i crimini contro gli ebrei, il Saggiatore, 2003

Sto libro el l'avea scrito inte el 1947, tanto par di i ga spetà ani par tradurlo parfin in ingléxe. L'è stà el primo libro che el parlava del raporto intrà i òmeni de coltura e i nasisti. L'è sta spunto par tuti quei che i ga scrito dopo su l'argomento. Drento al libro se cata Carl Schmitt, Karl Haushoffer e Martin Heidegger e 'sa i ga fato soto Hitler. Co sto libro el se ga cavà un gropo par lu e par tuti i ebrei che gh'è tocà scapar de corsa dai nasisti rinunsiando al laoro e a la só vita par poder salvar la ménega.

I só libri in Yiddish canbia

Perdonè calche parola che no l'è mia in Yiddish, gnanca ne le altre Wikipedia i ze riusidi a separarle da l'Yiddish:

  1. Bilder fun der Yidisher literaturgeshikhte fun di onheybn biz Mendele Mokher-Seforim ; mit 12 reprod / : Maks Vaynraykh. 1928
  2. Chrysander's Yiddish grammar of 1750. / Reproduced from the original with introductory remarks by Max Weinreich. 1958
  3. Das Jiddische Wissenschaftliche Institut ("Jiwo") die wissenschaftliche Zentralstelle des Ostjudentu / : 1931
  4. Der durkhgegangener veg : oytobiografye / mit a forvort fun M. Vaynraykh. 1950
  5. Fun beyde zaytn ployt : dos shturemdike lebn fun Uri Kovnern, dem nihilist / Maks Vaynraykh. 1955
  6. Geschichte der jiddischen Sprachforschung / Max Weinreich ; herausgegeben von Jerold C. Frakes. c1993
  7. Di geshikhte fun beyzn beyz / [microform]. 1937
  8. Geshikhte fun der Yidisher shprakh (History of the Yiddish language) : bagrifn, faktn, metodn / fun Maks Vaynraykh. 1973
  9. Hitlers profesorn : heylek fun der Daytsher visnshaft in Daytshland farbrekhns kegn Yidishn folk. Nyu-York : Yidisher visnshaftlekher institut, Historishe sektsye, 1947.
  10. Mayn heymshtetl Strikov ; geshikhtes fun a lebn in der alter heym un in Amerike / Avrohom Pinkhes Unger ; mit a forvort fun M. Vaynraykh. 1957
  11. Mekhires-Yosef : ... aroysgenumen fun seyfer "Tam ve-yashar" un fun andere sforim ... / Maks Vaynraykh. 1923
  12. Der Onheyb : zamlbukh far literatur un visnshaft / redaktirt fun D. Aynhorn, Sh. Gorelik, M. Vaynraykh. 1922
  13. Oysgeklibene shriftn / Maks Vaynraykh ; [unter der redaktsye fun Shemu'el Rozshanski]. 1974
  14. Der oytser fun der Yidisher sprakh / fun Nahum Stutshkov ; unter der redaktsye fun Maks Vaynraykh. c1950
  15. Praktishe gramatik fun der Yidisher shprakh / / [fun] F. Haylperin un M. Vaynraykh. 1929
  16. Shreib un grayzn a hantbikhl far . . . rikhtik oysleygn Yidish un speziel di Hebreishe elementn in d /: tsunoyfgeshtelt fun Dr. Maks Vaynraykh. 1926
  17. Shtaplen fir etyudn tsu der Yidisher shprakhvisnshaft un literaturgeshikhte / fun Maks Vaynraykh. 1923
  18. Shturemvint bilder fun der Yidisher geshikhte in zibtsntn yorhundert / fun Max Weinreich.
  19. Di shvartse pintelekh / Max Vaynraykh. Vilne : Yidisher visnshaftlekher institut, 1939.
  20. Di Yidishe visnshaft in der heyntiker tsayt/ fun M. Vaynraykh. Nyu-York : [o. fg.], 1941.

Fonti canbia

  1. la frase in Yiddish Archivià il 23 de lujo 2008 in Internet Archive.
  2. El sito de la organisasion YIVO


Controło de autoritàVIAF (EN37098314 · ISNI (EN0000 0001 0964 592X · LCCN (ENno92024475 · GND (DE117269794 · BNF (FRcb137580284 (data) · BNE (ESXX1494044 (data) · NLA (EN35703258 · BAV ADV12079386 · WorldCat Identities (ENno92-024475
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Max_Weinreich&oldid=1159949"