Barcełona

Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Barceƚona

Barcełona (en catałan e spagnoło Barcelona) xe el capołuogo de ła Catałogna, na rejon autonoma del nord-est de ła Spagna, oltre che capołuogo de ła provincia de Barcełona e de ła comarca de Barcelonès.

Barcełona
Barcelona (ca) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


SoranomeLa rosa de foc, Cap i Casal de Catalunya, Ciutat Comtal e Ciudad Condal Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

41°23′N 2°10′E / 41.383333°N 2.166667°E41.383333; 2.166667 (Barcełona)Coordinae: 41°23′N 2°10′E / 41.383333°N 2.166667°E41.383333; 2.166667 (Barcełona)

ContinenteEoròpa Cànbia el vałor in Wikidata
StatoSpanja
AutonomiaCatełogna
Provinsa Barcełona
Functional territorial area (en) TraduziÀmbit metropolità de Barcelona (it) Traduzi
Comarca de CatełognaBarcelonès (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Cavedałe de

CapitałeCittà di Barcellona (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe1 660 122 (2023) Cànbia el vałor in Wikidata
23 929 (2022)
Densità16 388,17 hab./km²
Caze abitae664 476 (2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Zènaro
left 861 143 (%51.9)775 619 (%46.7) Òmani
Demònemo Barcełonezi, barcełonezi
,
  Edit this at Wikidata
Idiomacatałan
spanjoło
ocitan Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte dearea metropolitana di Barcellona (it) Traduzi e Red de Juderías de España (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Diòcezearcidiocesi di Barcellona (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea101,3 km²[6] Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà damar Mediteràneo, Besòs (it) Traduzi e Fiume Llobregat Cànbia el vałor in Wikidata
Altitùdene9 m[7]-12 m Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoTibidabo (512 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Avegnimento ciave
Prima mesion documentadaSant Gervasi de Cassoles (en) Traduzi e Sarriá (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Festa della Mercè (it) Traduzi (24 de setenbre) Cànbia el vałor in Wikidata
                           Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

PatronoMadona de ła Mercede Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoCity Consejo de Barcelona (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Sìndico de Barcellona Cànbia el vałor in WikidataJaume Collboni (it) Traduzi (17 de zugno del 2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Menbro de
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe08001–08042 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionB Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Prefiso tełefònego93 Cànbia el vałor in Wikidata
CatàłogoEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Còdaze munisìpio INE08019 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze teritoriale IDESCAT080193 Cànbia el vałor in Wikidata
Istòrego

Sito webbarcelona.cat Cànbia el vałor in Wikidata










Facebook: 106287062743373

Facebook place: 100064625981931
Twitter: barcelona_cat
Instagram: barcelona_cat
Instagram place: 213100244



LinkedIn: ajuntament-de-barcelona
Youtube: UCfYHwLzX2Acm66XoJMaaGLw


Pinterest: bcncat



Flickr: barcelona_cat

Souncloud: ajuntamentbcn





















MusicBrainz: 12c3b82e-fcab-4219-9bd5-792089d8280e


Co na popołasion de 1 593 075 abitanti in cità e 5 082 126 [1] ne ł'area metropułitana, Barcełona xe ła segonda cità de ła Spagna par numaro de abitanti. Inte el 1992 Barcełona gà avuo i XXV xoghi Olimpici estivi. Inte el 2004 gaa ospità un avegnimento internasional, el Forum universal de łe Culture.

Ła xe destirada sul mar Mediterraneo, a sirca 160 km a sud de ła catena montagnoza dei Pirenei e 180 da col du Perthus, che segna el confin co ła Francia, int' una pianura situada intrà el mar e ła sudeta catena montagnoza, intrà łe foci dei fiumi Besòs e Llobregat. El comun xe delimità a nord dai comuni de Santa Coloma de Gramenet e Sant Adrià de Besòs, a ovest da Montcada i Reixac e da Sant Cugat del Vallès, a sud da ła xona franca co L'Hospitalet e Esplugues de Llobregat, invese a est resta soło el mar. Ła cità podemo dividarla in tre sesion : i monti de ła Collserola, co el Tibidabo come majore cima (512 m) a dominar ła cità co el suo parco xoghi; ła pianura; el delta del Besòs e del Llobregat perpendicołari a ła costa. Staltre vete minori vien fora da ła piana łitoranea, ła pi conosciua de queste xe el Montjuïc (173 m), vecio sito olinpico inte i presi del porto.

Ła sindaca atuale ła xe Ada Colau.

Storia canbia

Segondo ła łegenda, a fondar Barcino xe stà el cartagines Amilcare Barca, pare de Annibale. Dopo i Romani riorganiza ła cità come un castrum (un campo miłitar fortificà), meso a Mons Taber, na cołina dove deso ghe xe na parte del municipio e de fronte ła sede de ła Generalitat (region) (Plaça de Sant Jaume). Ła cità xe stà batexada dai Romani co el nome de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. L'organixasion antica de łe strade xe oncora visìbiłe nełe cartine del centro storico e de łe mura romane restae in pié.

 
Cartina dei distreti de Barcełona

Ła cità xe stà dopo conquistada dai Vixigoti inte el V secoło, dai Mori inte el VIII secoło, dai Franchi ne l'ano 801 -che ła ga fata ła capital del contado de Barcełona- e sachegiada da Al-Mansur inte el 985.

A partir dal X secoło Barcełona ga avuo un bel fia de tenpo de prosperità che xe continua anche quando, inte el 1137, par un xogo de ałeanse, a se ga unio al regno de Aragona, deventando el centro pi inportante. Ła cità diventa el porto major del Mar Mediteraneo (e i suo mercanti e armatori gaveva i corni in croxe co i xenovesi), el centro se arichise de inportanti pałasi gotici e, tra el XIII e el XIV secoło, do nove cinte łe fortifica el cor medievałe.

Inte el XIV secolo, ła cita casca in un periodo de decadensa che va vanti inte i secołi dopo. L'union co el regno de Castiglia, inisiada co el matrimonio intrà Fernando de Aragona e Isabella de Castiglia inte el tardo '400, segna el termine de ł'indipendensa de ła Catałogna.

L'industrialixasion del '800 e continuada par tuto el '900 tira un fia sù l'economia e ła cità torna a eser un inportante centro comercial, połitico e cultural. Ti o vedi anca da łe do Esposizion Universal organizae inte el 1888 e inte el 1926. Neła segonda metà del XIX secolo el progeto de butar zo łe vecie mura medievali fà spasio a l'Estension (en catalan Eixample) che slarga i confini de ła cità fin a magnarse i paexeti visini. Xe el caso de Gràcia, Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles, Les Corts, Sants, Sant Andreu de Palomar e Sant Martí de Provençals.

Durante ła Guerra Sivil Barcellona se mete da ła parte de ła Republica. Durante ła guera, ła cità xe bombardada in diverse occasion dai aerei dei franchisti (2750 morti) e dopo a vien occupada el 26 de genaro 1939 da i soldai de Franco. El regime fa sparir łe istitusion połitiche autonome e no se pol pi parlar in łengua catalana. Par i 36 anni de ła ditatura (1939-1975), Barcellona se vede da novo un periodo de decadensa social e cultural. Ła forte imigrasion -quasi tuti del sud de ła Spagna- buta dentro al grupo de ła cità un casin de fioi de łengua spagnoła, copando cusì el catalan.

A ła fin degli anni '70, el ritorno a ła democrasia porta anche un recupero de ła identità połitico-cultural catałana. Barcełona inisia da novo el sviluppo cultural e urbanistico che ła ga convertia ne ła metropoli moderna che a xe ancuo. I Xoghi Olimpici, organisai inte el 1992, de da un bel colpo a ło svilupo de ła capital catalana. Inte i ani che va da ła designasion olinpica inte el 1986 al 1992, Barcełona se trasforma tanto, rinovandose, anpliandose e promovendo ła so imagine da par tuto inte el mondo.

Posti da 'ndar a veder canbia

 
La Sagrada Familia de Antoni Gaudí.

A Barcełona se ga ła posibilità, caminando a pié łe so strade, de catar segni de storia miłenaria, da łe roine romane e anca de ła cita medieval fin a rivar ai quartieri del modernismo catalan, co i soi pałasi tipici, i soi quadrati, i soi viałi alberai e łe so strade łarghe.

Ła cita vecia xe tuta piana invese i posti novi ciapa major sałita man man che ti te vicini a ła catena montagnoza; par questo a volte łe strade de Barcellona te ricorda quełe de San Francisco.

Dentro al Barri Gòtic, ne ła cità vecia, bisogna vardar ła belisima catedrałe (1298-1459) gotica dedicada a Sant'Eulalia, parona de ła cità. Ła catedrałe xe łiberamente par tuto el dì, invese ł'entrada a pagamento ła gà in pi anca ła vixita dei muxei che ghe xe dentro ai palasi cołegai co a catedral come el Palau del Lloctinent che fa da sfondo a ła Plaça del Rei. Senpre in tel Barri Gòtic se cata altre do cexe degne de nota: S. Maria del Mar (1329-1384) e S. Maria del Pi (1322-1480).

 
El łuxertołòn del Parc Güell

Anca el Parc Güell (che in catałàn se dise "Guegl") el xe propio un gran bel posto da vedare: el xe un poco łontan e bison tore el metro, ma xe el caso de 'ndare. Da insima te poi vedare ła cità co el mare da drio, el Montjuïc, ła Sagrada Familia, ła Tòre Agbar, el Arc de Trionf, e un pasto de altre robe...

El łuxertołòn che se cata al ingreso del jardin el xe diventà coi ani un simboło de ła cità.

Cità xemełae canbia

 

Alghero

 

Dublin

 

Monzón


Galeria fotografica canbia

Varda anca canbia

Linganbi foresti canbia





Controło de autoritàVIAF (EN124213732 · ISNI (EN0000 0001 2321 7649 · LCCN (ENn79021052 · GND (DE4004503-1 · BNF (FRcb11933374k (data) · BNE (ESXX450579 (data) · NDL (ENJA00628992 · WorldCat Identities (ENn79-021052
  1. Declarà da: Gemeinsame Normdatei. ID GND: 4004503-1. Łéngua de l'òpara o del nòme: todesco. Data de consultasion: 1° de zugno del 2021. Autor: Biblioteca nazionale tedesca.
  2. Declarà da: Enciclopedia Brockhaus. ID Brockhaus Enzyklopädie: barcelona-30. Łéngua de l'òpara o del nòme: todesco. Data de consultasion: 1° de zugno del 2021.
  3. URL de refarensa: https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/llars/padro/a2020/estruct_llars/t4.htm.
  4. BOE ID: BOE-A-2006-13087. Prinsipałe testo regołador: Statuto di Autonomia della Catalogna. Sesion del documento: art.6.
  5. Prinsipałe testo regołador: Statuto di Autonomia della Catalogna. Data: 2016.
  6. URL de refarensa: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  7. URL de refarensa: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016&lang=en. Łéngua de l'òpara o del nòme: inglezo. Data de consultasion: 1° de zugno del 2021.
  8. URL de refarensa: https://en.unesco.org/creative-cities/barcelona. Data de consultasion: 9 de zugno del 2021.
  9. URL de refarensa: https://cn.wtcf.org.cn/citys/3486-2.html.
  10. URL de refarensa: https://aldc.espais.iec.cat/localitats-nova/index-numeric-de-localitats/.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Barcełona&oldid=1090513"