Christiania, conosesta ànca come "sità lìbara de Christiania", el xe en cuartiér parsialmente autogoernà de la sità de Copenhagen, Danemàrca; che el ga stabilìo en Stato semi-legàlmente riconosesto de comunità indipendente. Christiania el xe sta fondà en el 1971, cuando en grùpo de "hippie" el ga ocupà on area costituìa da edifici militari abandoné. Una de le persone piasé influenti de la maraja l'era Jacob Ludvigsen, che el publicàva en jornàl anàrchico, che anunciò la proclamasion de la sità lìbara. Par anni lo Stato legàl de la xòna el xe rimasto gràn "bìxo", e el goèrno Danése el ga proà, invàn, de liberàr la xòna ocupà de Christiania. Te pol entràr drénto Christiania solo atraverso do entrate prinsipàli e no se pol entràr con autoveicoli, el xe ànca proibìo ciapàr foto drénto la sità.

Ła entrada inte ła sità lìbara de Christiania

El comèrcio de dròghe legéreCànbia

Famoxa par la so via prinsipàl, ciamà ànca "pusher street", ndoe l'hashish l'éra vendesta da negosietti fìsi fin al 2004, Christiania la ga comuncue de le regole che le vieta le dròghe pesanti. Christiania el ga negosià on acòrdo co el ministèro de la difesa danése (che el xe ancora paron de el terén ndoe el xe stà fondà la "sità lìbara") en el 1995; e cuei che i abìta en la sità de Christiania no i pàga le tàse. El futùro de Christiania el xe però mìa cèrto: le autorità danéxi le sèita a far presioni par la rimosion de Christiania. La risposta de i abitànti el xe stà gràn spiritosa: par esèmpio, en el 2002, el goèrno l'avea chiesto che la comercialixasion de l'hasish la vegnése sconta en poco; cuindi le bancarèle i xe stè coèrte co dei teli mimètici de tipo militàr. En el 2004 le bancarèle i xe stè demolìe pàr inisiatìva de i proprietàri. Come pàr dìr al goèrno danése de no continuàr co el progèto de demolision de la "sità lìbara". La vèndita de le sostanse legére la contìnua comuncue, ànca se su bàse personàl.

StòriaCànbia

La sità la nàse en i anni '70, da na ìdea de en grùpo de "hippie" europèi che i ga ocupà na sitadèla militàr en dixuso e i tàca a ciamarla "stàto lìbaro de Christiania". I abitànti de la sità dopo varie ciàse i ga catà on acòrdo co el goèrno danése par el riconoscimento de Christiania come sìto autogestìo. La comunità la sa, par trent'anni, basà sul prinsìpio de autogestion e de la proprietà coletìva. Ma Christiania l'éra dientà famosa en euròpa parché drénto la sità, se podéa vènder e consumàr le droghe legére. L'uso e véndita de dròghe pesanti el xe sempre stà vietà e bandìo. Drénto la sità, gràn conosesti i era i negosi de artexanàto locàl, la famosa "pusher street" e i servisi par i sitadìni, tuti autogestìi. La sitadéla danése el xe ànca conosesta par el divièto de circolasion de le màchine, i edifici coloré e la mancansa de polisìa.

Christiania el xe on esperiménto sociàl unico al mondo e ànca on atrasion tùristica; on utopìa en tèra basà su i prinsìpi de el rispèto e de la lìbara decision personàl. Praticaménte, na xòna gestìa da on ideàl de l'anarchìa pacifìsta.

Controło de autoritàVIAF (EN145585126 · LCCN (ENn96044181 · GND (DE4096769-4 · BNF (FRcb125063268 (data) · BAV ADV11437667 · WorldCat Identities (ENn96-044181
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Christiania&oldid=952041"