Congreso de Karlsruhe



El Congreso de Karlsruhe ła ze sta na reunion internasionałe de chìmeghi fazesto a Karlsruhe dal 3 al 5 de setenbre del 1860. El raprezenta ła prima confarensa mondiałe de chìmega, co ła partesipasion de sirca 140 chìmeghi[1].

Modeło:Infobox de AvegnimentoCongreso de Karlsruhe
Sortecongreso sientìfego Cànbia el vałor in Wikidata
Intervało de tenpoEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
PozisionKarlsruhe (Zermània) Cànbia el vałor in Wikidata
StatoZermània Cànbia el vałor in Wikidata






















































Le fòrmułe de l'àcido acètego reportae da August Kekulé

El congreso canbia

El Congreso de Karlsruhe el zera sta inbastio[2] col fin che i chìmeghi eoropei i podese discórar su łe cuestion rełasionae a ła nomenclatura chìmega, łe notasion doparae, e i pezi atòmeghi.


Un ezénpio dei problemi infrontai dai dełegai i consta inte łe 19 defarenti fòrmułe chìmeghe doparae dai chìmeghi par descrìvar l'àcido acètego, cofà mostrà da Kekulé inte l'imàzene reportada de sora[3].

El Congreso de Karlsruhe el se ghea sarà sensa de un acordo definitivo sul problema dei pezi atòmeghi e mołecołari. Tutavia l'ùltemo dì del congreso łe zera stae destribuie łe stanpe de na publegasion del 1858 de Stanislao Canizzaro sui pezi atòmeghi, inte el cuało el siensià el ghea doparà el lavoro precedente de Amedeo Avogadro, fazindo na forte e, in racuanti cazi, racuanto imediada influensa sui dełegai. I ghene zera stai influensai in particułare Lothar Meyer e Dmitrij Mendeleev, che de sevente i ghea ełaborà ła toła periòdega dei ełementi reconosendo ła vałidità de łe considerasion fazeste da Canizzaro[4].

Un inportante rezultà de longo tèrmano del Congreso de Karlsruhe el ze sta l'adosion dei pezi atòmeghi. Prina, e ndando indrio finmente al lavoro de Dalton del 1803, i zera in dòparo vari sistemi par esprìmar i pezi atòmeghi. Inte un cazo, el ze sta adotà un vałore paro a 1 par l'idròzeno (l'unità de baze), a 6 par el carbònio e a 8 par l'osìzeno. Finmenteché łe susisteva de łe incertese sui pezi atòmeghi ła conpozision de tanti conposti chìmeghi el zera permanesto in dùbio. De sevente al Congreso de Karlsruhe i zera stai adotai vałori de sirca 1 par l'idròzeno, 12 par el carbònio, 16 par l'osìzeno e cusita via. Sta situasion ła zera bazada sul reconosimento del fato che serti ełementi, cofà idròzeno, azoto, e osìzeno, i zera formai da mołecołe biatòmeghe e no da àtomi individuałi.

Notasion canbia

  1. Aaron J. Ihde (1961); The Karlsruhe Congress: A centennial retrospective, J. Chem. Educ. 38(2): 83, Modeło:DOI
  2. Henry M. Leicester, The Historical Background of Chemistry, John Wiley and Sons, 1956, pp. 191 – 192, ISBN 0-486-61053-5.
  3. A. Kekulé, Lehrbuch der Organischen Chemie, Verlag von Ferdinand Enke, 1861, p. 58.
  4. (EN) Origins of the Element Names - Mendelevium #101 (ligo ronpesto dispunìbiłe in Internet Archive; védarse el istòrego, la prima version e ła ùltema).


Bibliografia canbia

  • Hartley, Harold, Stanislao Cannizzaro, F.R.S. (1826 – 1910) and the First International Chemical Conference at Karlsruhe, in Notes and Records of the Royal Society of London, vol. 21, nº 1, 1966, 56 – 63, DOI:10.1098/rsnr.1966.0006.
  • Clara de Milt (1951); The Congress at Karlsruhe, J. Chem. Educ. 28(8): 421, Modeło:DOI

Altri projeti canbia


Linganbi foresti canbia


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Congreso_de_Karlsruhe&oldid=1152020"