Gana

El Ghana, ufisialmente Republica del Ghana xe no Stato de l'Africa oxidental.
El Ghana confina con la Costa d'Avorio a ovest, el Burkina Faso a nord, el Togo a est e xe bagnà da l’Oxeano Atlantico a sud.

Globe icon.svgGana
Ghana (ak)
Gana (dag) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoGod Bless Our Homeland Ghana Cànbia el vałor in Wikidata
Bomò«Freedom and Justice» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoInpero del Ghana Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

8°00′N 0°30′W / 8°N 0.5°W8; -0.5Coordinae: 8°00′N 0°30′W / 8°N 0.5°W8; -0.5

ContinenteAfrica

CapitałeAccra Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe6 652 516 (1960)
6 866 780 (1961)
7 085 698 (1962)
7 303 664 (1963)
7 513 510 (1964)
7 710 761 (1965)
7 891 194 (1966)
8 057 629 (1967)
8 221 194 (1968)
8 397 508 (1969)
8 597 133 (1970)
8 827 429 (1971)
9 083 737 (1972)
9 350 286 (1973)
9 604 475 (1974)
9 831 636 (1975)
10 023 738 (1976)
10 190 202 (1977)
10 354 855 (1978)
10 551 189 (1979)
10 802 497 (1980)
11 118 132 (1981)
11 488 683 (1982)
11 895 742 (1983)
12 311 805 (1984)
12 716 887 (1985)
13 104 616 (1986)
13 480 997 (1987)
13 853 171 (1988)
14 233 006 (1989)
14 628 693 (1990)
15 043 053 (1991)
15 471 695 (1992)
15 907 265 (1993)
16 339 278 (1994)
16 760 926 (1995)
17 169 151 (1996)
17 568 461 (1997)
17 968 830 (1998)
18 384 302 (1999)
18 825 034 (2000)
19 293 392 (2001)
19 786 307 (2002)
20 301 686 (2003)
20 835 514 (2004)
21 384 034 (2005)
21 947 779 (2006)
22 525 659 (2007)
23 110 139 (2008)
23 691 533 (2009)
24 200 000 (2010)
24 820 706 (2011)
25 366 462 (2012)
25 904 598 (2013)
28 308 301 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Eror d'espresion: "<" no reconosesto.Eror d'espresion: "br" no reconosesto. (2013)
Densità27,89 hab./km²
Idiomainglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita62,742 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg0,294 (2015)
Putełi no scołarizai1 615 385 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg614 487 (2017)
Zeografia
Parte deAfrica Osidentałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea238 535 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Afadjato (885 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoGolfo de Guinea (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1957
Prima mesion documentadaDominion del Ghana e Costa d'Oro Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGoerno de Gana Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Gana Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente del Ghana Cànbia el vałor in WikidataNana Akufo-Addo (zenaro 1UTC 2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

6.50/10

   

Menbro de
Economia
Persentuałe IVA15 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,632[9] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[9] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedacedi ghaneze Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca del Gana Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion2 %[10] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

43.5/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1GH Cànbia el vałor in Wikidata GHA Cànbia el vałor in Wikidata 288 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionGH Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.gh
Prefiso tełefònego+233 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito webghana.gov.gh Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: cf48f4b4-28f0-39ab-9104-650324a1d1c8

ZeografiaCànbia

El Ghana l'è grando 238.540 km²[14].

El paese l’è dominà da coline base e da picole pianure. Al centro ghe l’altopian de Kwahu.

Da l’altopian sende el fiume Oti che, con le acque del Volta Bianco e del Volta Roso, va a formar el lago Volta, el piasè grande lago artifisial del mondo.
La costa Atlantica ga de le maree tanto grosse, con punte masime de 12 metri di dislivel.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Ghana.

AntighitàCànbia

Prima de la colonizaxion, el Ghana l’è sta uno dei imperi piasè importanti de l’Africa. La richeza de la tera, dei minerai, e el marcà co i altri popoli de la costa, ia ajudà el popolo Ashanti a svilupar na cultura e tecnołozia avanzada. Grasie ai contati con el mondo arabo e a l’Europa, el Ghana ga sempre avù un livel de vita piasè alto che i altri paesi africani de la zona. El clima xera bon pal la coltivazion del cacao che xe diventà presto uno de i investimenti piasè grosi del paexe. La lavorasion de l’oro e de altri minerali xe stà sempre importante.

ModernitàCànbia

El xe diventà na colonia britanega inte el 1874 e i coloni inglexi i guardaa al Ghana come la colonia modelo.
El piasè importante governator inglexe fu Frederick Gordon Gussiberg che, dal 1919 al 1927, se ocupò del svilupo de la colonia e de darghe na voce ai africani che no podea dir niente su i afari del loro paexe.

Durante la seconda guera mondial, tanti ghaneani xe andà a combatar in Europa par i britaneghi. Quando i xe andà indrio i ga volesto i loro diriti e la tension tra i colonialisti e i ghaneani ga cressesto.
Inte el 1947, i sioroti del Ghana ga fondà l’Union de la Costa de l’Oro (United Gold Coast Convention). Inte el isteso ano Kwame Nkrumah, che gavea studià in Inghiltera e se sera acorto del bisogno de un partio popolar, ga fondà el Partio de la Convention del Popolo. Nkrumah volea l’indipendenza e l’auto-governo subito. I inglexi resistea el cambiamento e i xe rivai a arestare i cai pułìteghi piasè famosi.
A le prime elezioni libare, Nkrumah l’era vincitor, ma in prison.

IndipendensaCànbia

El Ghana xe famoso par essar sta’ la prima nasion africana a averghe l’indipensensa, el 6 marso 1957.
Nkrumah el fu liberà par diventar el primo Presidente del Ghana.
Nkrumah l’era el cao de governo piasè carismàtego de l’Africa e ga sostegnù tuti i paesi africani che volea l’indipendenza. Parò la so pułìtega no l’era sempre la mejo par el Ghana.

Inte el 1966, i militari ga ciapà el poter.
Dopo un altro colpo de stato el 1979 i militari ga proposto na nova Costitution e el ritorno a libare elezioni.

Ancò el Ghana xe na repùblega democràtega e el presidente xe John Agyekum Kufuor.

Zeografia politegaCànbia

La cavedal xe Accra.

DemografiaCànbia

El ga na popolasion de ventido milioni de abitanti.

ReligionCànbia

La majoria de i ghaneani xe cristiani (54%).
Quei che segue le religioni tradizionali xe el 35%. I altri xe musulmani o de altre religioni minori.

LengoeCànbia

L’inglexe xe la lingua oficial.
La gente la parla 79 lengoe difarenti. Le piasè importanti xe l’akan, el mole-dagomba, e l’ewe.

Gałeria de somejeCànbia

NotasionCànbia

  1. URL de refarensa: https://thecommonwealth.org/our-member-countries/ghana. Data de consultasion: 21 de otobre del 2022. Tipo di riferimento: official member page.
  2. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  3. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  6. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  7. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/ghana. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  8. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  9. 9,0 9,1 URL de refarensa: https://hdr.undp.org/data-center/human-development-index#/indicies/HDI. Declarà da: Rapporto sullo sviluppo umano. Data de publicasion: 2022. Editor: Programa de l'ONU par el Desviłupo.
  10. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  11. 11,0 11,1 11,2 URL de refarensa: http://www.itu.int/net/itu-t/inrdb/e129_important_numbers.aspx. Data de consultasion: 8 de lujo del 2016. Sototìtuło: ITU-T E.129 National-only numbers linked with emergency services and other services of social value. Curatore editoriale: Union Internasionałe de Tełecomunicasion. Tìtuło: International Numbering Resources Database.
  12. URL de refarensa: http://www.iec.ch/worldplugs/list_bylocation.htm. Data de consultasion: 10 de zugno del 2016. Curatore editoriale: Commissione Elettrotecnica Internazionale. Tìtuło: World Plugs.
  13. URL de refarensa: http://www.iec.ch/worldplugs/list_bylocation.htm. Data de consultasion: 10 de zugno del 2016. Curatore editoriale: Commissione Elettrotecnica Internazionale. Tìtuło: World Plugs.
  14. do terzi de l’Italia

Altri projetiCànbia

Łinganbi forèstiCànbia




Controło de autoritàVIAF (EN159421741 · ISNI (EN0000 0001 2114 305X · LCCN (ENn80061117 · GND (DE4020949-0 · BNF (FRcb12173775m (data) · BNE (ESXX4575416 (data) · NDL (ENJA00562221 · WorldCat Identities (ENn80-061117
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Gana&oldid=1104422"