HTML
En informadega, l'Hypertext Transfer Protocol (HTML; tradusion leteral de: lenguajo a marcadori par ipertesti) xe un lenguajo de markup. L'HTML l'è nasuo par la formatasion e l'impajinasion de documenti ipertestuali, xà disponibili inte el web 1.0, ma uncò inpegnà prinsipalmente par el dixacopiamento de la strutura loxega de na pajina web (definia dal markup) e la so raprexentasion, jestia dai stili CSS par poderse adatar ai novi voleri de comunicasion e publicasion drento de internet. L'HTML xe un lenguajo de dominio publego, andove la so sintasi la xe detada dal World Wide Web Consortium (W3C).
Tipo | Lenguajo de markup |
---|---|
Estension | .html, .htm, .shtml, .shtm |
MIME | text/html |
Desviłupador | World Wide Web Consortium (it) , Internet Engineering Task Force (it) e Web Hypertext Application Technology Working Group (it) |
Version inisiałe | zugno del 1993 |
Estension de | SGML |
Stàndar | ISO/IEC 15445 |
Formato verto? | Sì |
Més informació | |
Stack Exchange | targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta, targheta e targheta |
Wiki de ła formt de file | HTML |
LocFDD | fdd000475 |
PRONOM | fmt/99 |
Sito web | https://www.w3.org/html/ |
La V3C la ga spenxuo in manjiera che i so membri i xvilupase el HTML 5 par la neçesità de dare diretamente le funsionalità che prima le se podeva vere grasie a le estension proprietarie al de fora dei navegadori, come Adobe Flash o robe conpagne. El segondo fin che i xvilupadori i se ghea inposto, jera chelo de garantir ma senpre pì granda conpatibilità tra i diversi navegadori, de tute le piataforme, e la jera prinsipalmente mirada a l'espansion dei dispoxitivi mobili, par dar major esperiensa de uxo.
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so HTML
- el detien schemi gràfeghi so
Controło de autorità | LCCN (EN) sh95002791 · GND (DE) 4373477-7 · BNF (FR) cb12493600c (data) · BNE (ES) XX539726 (data) |
---|