Rełojo atòmego

Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Orołojo atòmico

Un rełojo atòmego xe un tipo de relojo indove la baxe del tenpo xe determinà da la frecuensa de risonansa de un atomo. El xe un dispoxitivo (time stàndar) che dopara na tranxision iperfina de frecuensa inte lo spetro de le microonde o la frecuensa de tranxision eletronega inte la region vixibile o ultravioleta[1] del spetro eletromagnètego de àtomi come stàndar de frecuensa. I reloji atòmici i xe i pì precixi time stàndar e frequency stàndar conosudi, e i xe doparai par i servisi internasionali de distribusion del tenpo, pa controlare la frecuensa dei segnałi de le trasmision tełevexive e inte i sistemi de poxisionamento globale satelitare come el GPS.

Un relojo atomego

StoriaCànbia

 
Louis Essen (destra) e Jack Parry (sinistra) in pie viçin al primo relojo atòmico al cexio-133 del mondo.

L'idea de usare un relojo atòmico par mixurare el tenpo xe sta sugerida da Lord Kelvin intel 1879.[2] La Risonansa magnetica nucleare, svilupà intel desegno del 1930 da Isidor Rabi, xe deventà el metodo pràtego par farlo.[3]

Intel 1945, Rabi ga inisialente publicamente sugerio che la risonansa magnetica a fascio de atomi podaria esar doparà come base par un relojo.[4]

El primo relojo atòmico xera baxà sulla linea de asorbimeno del'Amonìaca a 23870.1 MHz costruio intel 1949 U.S. National Bureau of Stàndars (NBS, deso NIST). Sto relojo xera manco acurà dei reloji al cuarso che xa i esisteva ma xe servio a dimostrare el conseto.[5] El primo relojo atòmico acurà, baxà so na serta transision del àtomo de cexio-133, xe sta costruido da Louis Essen e Jack Parry intel 1955 al National Physical Laboratory intel Regno Unido.[6][7]

Intel 2015 xe sta otegnuo un novo record: el laboratorio de metrologia cuantistega del'Istituto par le riçerche so la fixica e la chimega in Japon ga doparà do reticoli oteghi co àtomi de strònsio a -180 gradi Celsius e calibrai con do laxer creando così un relojo che perdaria un secondo ogni 15 mijardi de ani[8] (gavaria perdesto manco de un secondo in tuta la durada del'universo fin deso).

NòteCànbia

  1. TIME from Earth Rotation to Atomic Physics, Weinheim, Wiley-VCH, 2009.
  2. Treatise on Natural Philosophy, 2nd, Cambridge, England, Cambridge University Press, 1879.
  3. , op. cit.
  4. See:
    • Isidor I. Rabi, "Radiofrequency spectroscopy" (Richtmyer Memorial Lecture, delivered at Columbia University in New York, New York, on 20 January 1945).
    • "Meeting at New York, January 19 and 20, 1945" Physical Review, vol. 67, pages 199-204 (1945).
    • , op. cit.
  5. , op. cit.
  6. , op. cit.
  7. 60 years of the Atomic Clocknpl.co.uk.
  8. Nuovo record di precisione par un orologio, in corriere.it, 11 febbraio 2015. entrada il 12 febbraio 2015.

Altri projetiCànbia

Controło de autoritàLCCN (ENsh85009316 · GND (DE4259141-7 · BNF (FRcb11980310n (data) · NDL (ENJA00562371
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Rełojo_atòmego&oldid=1035483"