Partio Democràtego (Stati Unii de l'Amèrica)

El Partio Democràtego dei Stati Unii de ła Mèrica (Democratic Party in inglexe) el xe ancùo, co el Partio Republegan, on dei do majori partii poìdeghi dei Stati Unii.

Infotaula d'organitzacióPartio Democràtego
(en) Democratic Party Cànbia el vałor in Wikidata
US Democratic Party Logo.svg

MascotaDemocratic donkey (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
Nome scursàD e Dem Cànbia el vałor in Wikidata
Sortepartio pułìtego Cànbia el vałor in Wikidata
Ideołozia pułìtegaliberalismo moderno negli Stati Uniti d'America (it) Traduzi
Liberałismo sociałe Cànbia el vałor in Wikidata
Istoria
Creasion1828 Cànbia el vałor in Wikidata
FondadorAndrew Jackson (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Atività
ÀnbitoStati Unii de l'Amèrica Cànbia el vałor in Wikidata
Menbro deAlleanza Progressista (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Menbri80 097 731 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Governo d'impresa
Sede
  • Errore script: la funzione "arraytostring" non esiste.
PresidensaThomas Perez (it) Traduzi (2017–) Cànbia el vałor in Wikidata
Senato dei Stati Unii de l'Amèrica (2021)
46 / 100
Càmara dei Raprezentanti dei Stati Unii de l'Amèrica (2021)
222 / 435 Cànbia el vałor in Wikidata
Altri
Cołore     Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webdemocrats.org Cànbia el vałor in Wikidata

Twitter: TheDemocrats
Pozision

Dopo łe divixion del Partio Democràtego-Republegan inte el 1828 el se xe metesto a ła drita del Partio Republegan[1], ma po se xe spostà pì a sanca col New Deal (<Nòvo Córso>), anca se fin ai ani sesanta del novesento tanti Democrateghi sudisti de drita conservadori jera a favor de ła segregasion rasiał. Ła fiłoxofia a favor de ła clase łaoradrixe de Franklin Delano Roosevelt ciamà łibarałismo inte i Stati Unii, co el progresismo, el xe stà on dei pì inportanti punti del programa fin dal 1932. Ste nove posision del partio Democràtego łe ga fat perdar i voti dei Stadi del Sud e gran parte de łe ełesion, fin ai ani novanta cuando par vinsar łe ełesion Bill Clinton se xe spostà so ła pì sentrista Tersa Via, che ga seguìo anca Barack Obama.

Ancò el Partio Democràtego el ga ła minoransa de łe careghe inte ła Canbra dei Rapresentanti e al Senado e el xe in minoransa anca a łivel federał e inte el numaro dei goernadori dei 50 stadi, parché ghi né ga sol che 16.

NotasionCànbia

  1. (EN) Kenneth Janda, Jeffrey Berry, Jerry Goldman, The Challenge of Democracy: American Government in Global Politics, Cengage Learning, 2011.

Altri projètiCànbia

Controło de autoritàVIAF (EN159808480 · ISNI (EN0000 0000 8593 3424 · LCCN (ENn79054058 · GND (DE110671-5 · BNE (ESXX156320 (data) · NDL (ENJA00647202 · WorldCat Identities (ENn79-054058
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Partio_Democràtego_(Stati_Unii_de_l%27Amèrica)&oldid=1078102"