Pyrus

El perer o piraro el xe na pianta deła fameja dełe Rosaceae (nome sientifego Pyrus communis) dito in todesco Birnenbaum, in inglese pear tree, in taljan pero. El vive fin a 1000 metri de quota.
A 'l stato salvarech al è an frutice spinoss alt fin a qualche metro de altesa. A 'l stafo coltivà al pol presentarse come an albaro mediocre, ma ten serti casi al pol donder la diesina de metri de altesa.
Al fa maset de 'n fior central contornà da altri sinque. De solito i è bianchi. I inseti i è poch tiradi da i fior parchè i à an netare co na concentrasion de sucheri pitost scarsa, sichè a fronte de na gran bela fioridura solche na minima part de fruti la se inmaneghea.
Le foje le è lanceolade, poch seghetade, da 'l vert de i bisi a 'l vert bandiera. Te la part par de sot le pol presentar peluria, ma ten quela de sora le è patinade.
La scorsa vecia la è ruvida e scura, ma la butada de an la è slissa, da 'l biso a 'l gial a 'l maron-ross, co i oci distanti diversi schei.
I fruti i à na sagoma tendensialmente longa, pì fini arent a 'l manech e pì grossi te la parte bassa, co entro an numero de siess multiplo de sinque. La pasta la è granulosa. A la maturasion fisiologica i fruti de quasi tute le qualità i ciapa an color maron te la polpa e i gnen dolsi forte. I per che se cata te 'l marcà i è al risultato de 'l inbastardament de diverse qualità ancestrai catalogade come sotspece de 'l perer.
Te i ultimi ani na sotspecie che la à incuriosì in maniera particolar i consumadori la è stata al Pyrus pyraster pyryfolia, cognossesta anca come nashi' o per de 'l Giapone. In realtà no i è altro che de i per che i à na sagoma tonda come quela de i pon.
Al legn de i perer al è tra al rosa e 'l gial. Al è dur ma al se sgioa facilmente. Al gnen doperà raramente par far manech de atresi per la cosina e par la falegnameria. Qualche olta anca par far serte robe de mobilia.
Controło de autorità | LCCN (EN) sh85099008 · GND (DE) 4006940-0 |
---|