Difarense intrà łe version de "Raixa (Gramàdega)"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p →Ła raixa inte i verbi: sost, replaced: l'à → el ga |
p →Ła raixa biota: ., replaced: è → ze (2) |
||
Riga 61:
== Ła raixa biota ==
Come che se capise łe parołe a '''raixa biota''' (che vol dir raixa senza zónte), o sia che łe se prexenta come na raixa sensa gnente altro tacà, łe xe bastansa difuxe in vèneto. Ghe xe un saco de exenpi vàłidi in tute quante łe varianti vènete come ''paron'', ''bon'', ''pien'' o comunque in tante varianti diverse come ''el tol'' , ''el pol'' doprài in belumat ma anca in trevixan e venesian. Łe parołe a raixa biota parò le
Anca altre łéngue łe ga parołe fate diretamente da raixe biote: l'ingléxe "boy" e 'l todésco "Jahr" i xe du nomi singołari fati soło che da ła raixa; anca i inperativi come "work!" (ingl.) o "mach!" (tod.) i
In realtà in [[łenguìstega|lenguìstica]] se preferise descrìvar ste parołe qua come parołe co '''dexinensa vóda''', '''dexinensa no-pronunsià''' oben '''dexinensa zero''' e se costuma raprexentarle co un zero tajà al posto de ła final ''boy-Ø / boy-s , Jahr-Ø / Jahr-e , machen / mach-Ø , paron-Ø / parón-a , vir-Ø / vir-i , consul-Ø / consul-is'' parché gh'è dei modi indireti par verificar che in realtà łe se conporta propio come tute łe altre parołe co dexinensa.
|