Difarense intrà łe version de "Felix Baumgartner"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p →Inprexa del'otobre 2012: ., replaced: overo → o sia |
p fix, replaced: Mexico → Mèsego (4) |
||
Riga 25:
Xe stà inoltre ła prima persona a saltar dal [[viadoto de Millau]] in [[Fransa]], el 27 de giugno [[2004]] e ła prima persona a lanciarse dal [[Turning Torso]] edifiso de [[Malmö]], in [[Svèsia|Svesia]] el 18 de agosto [[2006]].
El 12 de disenbre [[2007]] fu el primo a saltar dal [[Taipei 101]] da sirca 390 m (1 280 pié), ałora el pì alto edifiso del mondo.
El 14 de otobre [[2012]] xe stà el primo uomo a 'ndar oltre ła [[són|vełosità del són]] lanciandose in cadùa libara da 39 045 m de altesa inte i sełi del [[New
== Inprexa del'otobre 2012 ==
Inte el xenaro [[2010]] se vien a savére che Baumgartner jera drio laorar có un team de sciensiaì e sponsor Red Bull par tentar el record del salto pì alto a cadùa libara: l'obietivo jera saltar da 120 000 ft (36 600 m) atressà de na speciałe tuta simiłe a queła in dotasion a i astronauti, lanciandose da na capsula sospexa da na bała rienpìa de [[elio]], có l'intension de devegnére el primo paracadutista ronpare el muro del són oltre a superar el record de salto da pì in alto có paracadute detegnùo da [[Joseph Kittinger]] có sirca 31,3 km otegnùi inte el [[1960]].
Cussita, el [[25 de lujo]] [[2012]] Baumgartner gà conpletà el secondo de do salti de prova previsti, lanciandose da 96.640 pié (29.460m) Ghè gà vossùo 90 minuti par raxonxare l'altitudine de ła destinasion e ła so cadùa libara xe durà tre minuti e 48 secondi prima de verxare el so paracadute. Baumgartner xe aterà in sicuresa inte i presi de [[Roswell]], [[New
El salto definitivo jera previsto par agosto 2012, ma xe stà rinvià all'autuno de ło steso ano a cauxa dei dani, nò previsti, riportai da ła capsula durante l'ateraxo del secondo salto de prova.
Felix Baumgartner e ła so scuadra i gà anunsà che el lancio se sarìa dovesto tegnére l'[[8 de otobre]] có partensa da na baxe inte el dexerto del [[
Ła mission se gà concluxa có suceso batendo tre record: l'altessa masima raxonta da na bała aerostatica có equipaxo, l'altesa maxore de un lanso da na bała aerostatica e ła velosità masima raxonta da un uomo in cadùa libara. El record de durata de na cadùa libara xe invese restà a Joe Kittinger, che ło jera drio guidare da tera.
|