Difarense intrà łe version de "Limite"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p canbià data avixo |
p ., replaced: fine → fin |
||
Riga 5:
I limiti se dopara in tutte e parti dell'anaisi matemadega, ad esempio i se dopara par dire quando che na funsion xe continua, cossa che la ze na derivada o cossa chel xe on integral.
==Nea storia==
L'idea de limite gera za 'sta intuia in anni antichi, Archimede la gheva pensà nel so [[metodo de esaustion]] e [[Isaac Newton|Newton]] [[Gottfried Leibniz|Leibniz]], [[Leonhard Euler|Eulero]] e [[Jean Baptiste Le Rond d'Alembert|D'Alembert]] la gheva doparà un fià alla bona ala
A prima definission de limite co un fià pì de criterio ze 'sta data da [[Augustin Louis Cauchy|Cauchy]] nel 1800, fin rivare a quea ultima che ga dato [[Karl Weierstrass|Weierstrass]]
Line 21 ⟶ 20:
== Limite de na succession ==
Na [[succession(matedega)|succession]] <math> \{a_n\} </math> de [[numari reai]] ga come limite el numaro <math> a </math> se, man man che cresse <math>n</math> i termini dea succession "i ze pitosto vissini" al vaeore <math>a</math>.
Par fare i figheti, 'sta idea vien data con <math> \varepsilon > 0 </math> picenin quanto che ti vol ghe sie on [[numero natural]] <math> N </math> chel fasse in modo che <math> |a_n - a|<\varepsilon </math> par ogni <math> n > N </math>.
Na succession poe anca no aver limite,
par esempio <math> a_n = (-1)^n </math>
Line 41 ⟶ 40:
Se ciapemo on [[spassio topologico]] <math>X</math>,
na succession <math>x_n</math> con <math>n \in \N</math> ga tendense verso el limite <math> a \in X </math> se, comunque se ciape on [[intorno]] <math>B</math> de <math>a</math>,
ghe xe on <math>N</math> in modo che <math>x_n \in B</math> par tuti i <math>n>N</math>,
|