Difarense intrà łe version de "Storia del Madagascar"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Bot: Zonto: pl:Historia Madagaskaru |
p Bot: Sostituzione automatica (-\[\[[Ii]mage: +[[File:) |
||
Riga 1:
[[
La '''Storia del Madagascar''', en tel senso de na storia basada so documenti, la scominsia co l’arivo de i primi arabi en tel VII secolo de la nostra era. L’ixola la xera za abità da zente vegnù da la Polinesia e da l’Africa. De ste prime migrasioni ghemo notisia solo co la leteratura orale, che la riporta fati storici e la mitologia malgasia.
Riga 22:
===Radama I===
[[
El fiol de Andrianampoinimerina, Radama I o Radama el Grande, el gha continuà el laoro de so pare. I inglexi i gha subito reconosù el re. I gha fato così par mandar on segnal a i francexi che el Madagascar el dovea star fora da i interesi coloniali de le potense eoropee, e che lori – i inglexi – i xera diventà i novi paroni de el destin de l’Africa. Radama I el gha firmà de i tratati co i inglexi par far smetar la trata de i sciavi e permetar l’arivo de misionari anglicani en Madagascar. Radama el gha conquistà tuta l’ixola e el xe morto en batalia durante na spedision punitiva contro i betsimisaraka.
Riga 41:
===Fine de la monarchia===
[[
I francexi, che no volea perdar i diriti comerciali de Lambert, i gha invaso el Madagascar en tel 1883. A la fin de la guera, el Madagascar el gha dato l’ixola de Antsiranana a la Fransa e la pagà na multa de 560.000 franchi d’oro a i disendenti de Lambert. El primo ministro Rainilaiarivory el xe riusì a metar Fransa e Inghiltera ona contro l’altra, ma ala fin, el so intrigo el se sa reoltà contro de lù. A la [[Conferensa de Berlin]], l’Inghiltera la gha lasà el Madagascar a la Fransa. En tel 1895, i francexi i xe sbarcà a Mahajanga e atacà Antananarivo. El ano dopo, el parlamento francexe el gha anexo el Madagascar e meso fin a la monarchia Merina.
==Colonia==
[[
I francexi i gha inciso profondamente en te la cultura e società malgase. Soldadi malgasi i gha combatù par i francexi durante la seconda guera mondiale. I inglexi i gha ocupà el Madagascar en tel 1942 par evitar na invasio giaponexe. El Madagascar el xe tornà a la Fransa libara en tel 1943. En tel 1947, i malgasi i sa reoltà e i gha domandà la indipendensa. El governo francexe el gha risposto co la violensa, causando la morte de 90.000 malgasi. L’indipendensa la xe rivà el 26 giunio 1960 e el primo presidente el xe stà Philibert Tsiranana.
|