Difarense intrà łe version de "Ster"

[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
Nessun oggetto della modifica
Riga 1:
Al '''Ster''' al è naal nome de do diverse [[unità de mesura]] doperadadoperade teuna lapar [[provinciamesurar desuperfici Bełun|provinciaagrarie dee Belun]]quelaltra par mesurar superfici o quantitàvolumi de cerealicereai.
la so origine la è romana e associada a 'l volume de cereai. La à subì variažion te 'l ndar de 'l tenp, sichè dess la è diversa da 'n posto a quelaltro. La se materjaliza 'te 'l volume de 'n bidon particolar, ciamà '''ster''' anca quel, de solito fat de lamjera e co na brega de fer aciajoss par sora, che se pol doperarla par grartarghe do i garnei a le panoce de [[Zea mays|sorch]]. Par er na idea, te la [[provincia de Belun]] te 'l volume de 'n ster ghe stà inte žirca 20kg de sorch.
Te 'l prim caso la dipende da la qualità de 'l teren in quant la è associada a 'n žerto valor: an ster de teren sviert e magro al è pi grant de 'n ster de 'n bon fondo te 'l pian. Na mesura media la è tra i 800 e i 900 [[m²]].
Al ster de superficie al è ligà a quel de volume. In particolar, al representa la area che se pol semenar co 'n ster de [[forment]]. Te la [[provincia de Belun]] al val 848[[m²]].
Par al secondo caso ghe n'è an bidon par far la mesura justa, che al gnen ciamà anca quel "ster". Te 'n sto caso se à na quantità precisa e conpagna dapartut.
Durante la [[Prima Guera Mondial|guera de 'l '15-'18]] la fan la era talmente tanta che gnea scanbià anster de sorch par an ster de canp.
 
La quarta part de 'l ster la se ciama [[quarta]]
Ghe n'è stat de i periodi storici che al valor de 'l ster de tera e de 'l ster de [[sorch]] (o de qualche altro cereale)i se equivalea, par esenpio durante la [[Prima Guera Mondial|guera de 'l '15-'18]].
 
[[Categoria:Unità de superfice]]
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/wiki/Ster"