Difarense intrà łe version de "Mar de Bering"

[Revixion njiancora controłà][Revixion njiancora controłà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Luckas-bot (discusion | contribusion)
p Bot: Zonto: br:Mor Bering
Xqbot (discusion | contribusion)
p Bot: Zonto: gv:Mooir Bering; modifiche estetiche
Riga 1:
[[ImagineFile:LA2-Bering-Sea.png|thumb|300px|right|Mapa de łocałixasion del mar de Bering, tra Siberia e Ałaska]]
El '''mar de Bering''' (''Imarpik'' en [[yupik]]; ''Bering Sea'' en [[Łéngoa inglexe|inglexe]]; ''Берингово море'', ''Bèringovo more'' en [[Łéngoa rusa|ruso]]) l'è na masa de aqua de do miłioni de km² che se cata in te l'[[oçeano Pacifico]]. L'è separà dal [[golfo de Ałaska]] da ła [[penixoła d'Ałaska]] e da łe [[ixołe ałeutine]]. Ła confina a est e a nordest co l'[[Ałaska]], a ovest co ła [[Siberia]] [[Rusia|rusa]] e ła [[penixoła de Kamchatka]], a sud co ła penixoła d'Ałaska e łe ixołe ałeutine e a l'estremo nord col streto de Bering che separa el mar de Bering dal [[mar de Chukchi]] de l'[[oçeano Artico]]. Ła [[baia de Bristol]] (''Iilgayaq'') l'è ła porsion de mar de Bering che separa ła penixoła d'Ałaska da ła teraferma (l'Ałaska). El mar de Bering el deve el so nome al primo esplorador europeo a navigar tra łe so aque, el [[Danimarca|danexe]] [[Vitus Bering]].
 
L'ecosistema del mar de Bering l'include risorse soto ła jurisdision dei Stati Unìi e de ła Rusia, oltre a łe aque internasionałi del ‘Donut Hole’. L'interasion tra corenti, banchixa połare e meteo i ghe ne fa un ecosistema vigoroxo e produtivo.
 
== Storia ==
[[ImagineFile:Choris, Saint Paul.jpg|thumb|200px|Ła rusa "''Rurik''" ła buta l'ancora visin l'ixoła de ''San Paul'' (Ałaska) in tel mar de Bering par far rifornimenti in vista de ła spedision verso el ''mar de Chukchi'' a nord. Iłustrasion de ''Louis Choris'' del 1817]]
 
Ła majoransa dei siensiati ła pensa che durante l'ultima [[glaciasion]] el livel del mar el fuse baso in bixogno par parmetar ai omani e ai altri animałi de migrar a pié da l'[[Axia]] al [[nord America]] atraverso l'atuałe [[streto de Bering]]. Sto paso l'è comunemente ciamà "[[Beringia]]" e l'è credùo esar da çerti —seben mia tuti— eruditi el primo ponto de penetrasion dei omani in te łe [[Meriche]].
Riga 11:
Ghè na picoła porsion de ''placa de Kula'' in tel mar de Bering. L'è n'antica [[placa tetonica]] che [[subduzione|subduxea]] soto l'Ałaska durante el [[Triasico]].
 
== Geografia ==
[[ImagineFile:Diomede Islands Bering Sea Jul 2006.jpg|thumb|300px|Łe ixołe Diomede, in tel mar de Bering]]
El mar de Bering l'include un bon numaro de ixołe, ła sovrania de łe quałi ła dipende dai [[Stati Unìi]] e da ła [[Rusia]]. In generałe, dipende da i Stati Unìi quełe piasè visine a l'Ałaska, tra cui:
* Łe [[ixołe ałeutine]]
* L'[[Ixołe Diomede|ixoła picoła de łe Diomede]]
* L'[[ixoła de King]]
* L'[[ixoła Nunivak]], ła seconda piasè granda tra quełe bagnè da sto mar
* Łe [[ixołe Pribilof]]
* L'[[ixoła de San Lorenso]], ła piasè granda
* L'[[ixoła de San Mateo]]
 
Dipende da ła Rusia quełe piasè visine a ła costa siberiana:
* [[ixołe Diomede|ixoła granda de łe Diomede]]
* [[ixoła Karaginski]]
* [[Ixołe Komandorski]], incluxa l'[[ixoła de Bering]]
 
El mar de Bering el contien 16 [[canyon sotomarini]], incluxo el piasè grando del mondo, el ''canyon Zhemchug''.
 
== Ligamenti de fora ==
* [http://www.beringclimate.noaa.gov/ Clima e ecosistema del mar de Bering {{en}}]
* [http://www.pmel.noaa.gov/np/ North Pacific Ocean theme page {{en}}]
Riga 56:
[[fy:Beringsee]]
[[gl:Mar de Bering]]
[[gv:Mooir Bering]]
[[he:ים ברינג]]
[[hr:Beringovo more]]
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/wiki/Mar_de_Bering"