Difarense intrà łe version de "Gran Baja Austrałiana"
Creada ła pajina |
(Nisuna difarensa)
|
Version de le 18:17, 26 xug 2012
Ła Gran Baja Austrałiana (in inglexe Great Austalian Bight) el xe una porxion [1] del'Osèano Indian.
Sorte | Baja | |||
---|---|---|---|---|
Parte de | Osèano Indian | |||
Liogo | ||||
Nasion rivaresca | Austràlia | |||
Rejon aministrativa | Austràlia | |||
Afluente | ||||
|
Ła se cata tra le coste meridionałi de l'Austrałia a nord chełe de ła Tasmania a est. Ła comunica a est co el Mar de Tasman tramite el Streto de Bas, a sud e ovest diretamente co l'Osèano Indian. [2]
Łe so' całanche pi' grande łe xe el Golfo de Spenser e el Golfo de San Vincenso, entranbe łe se cata 'nteła so' porxion nordoriental.
Giografia fixica
L'area che ła coverse ła xe molto granda, cofà ła so' profondità. I so fondałi i xe costituii prevałentemente da crosta osèanica. Inteła so parte meridional se cata el Basin de l'Austrałia meridional (che int'el Osèano Indian riva a 5708 m).
Ła Gran Baja Austrałiana ła coverse da nord verso sud ła piataforma continental austrałiana e un fianco de ła Dorsal de l'Indian Sudoriental. El fondo marin ga tacà a formarse xà intel Mesosoico par l'apertura de na nova dorsal che ga separà ła piataforma continental de l'Austrałia a nord e cheła de l'Antartide a sud.
Ła xe atraversada in superfisie da ovest a est da ła Corente de Lèuin [3], e in fondità de est verso ovest da ła Corente de Flinders e dal Fluso de Tasman.
El fiume pi importante che el se jeta intełe so acue el xe el Mari.
Al so interno se cata l' Arsipełago de ła Recherche e l' Ixoła dei Canguri.
Giografia umana
L' unico paexe che el se cata su łe so coste el xe l'Austrałia.
Łe so sità pi grande łe xe Adelaide, Porto Augusta el xe un groso porto indusrial, un inportante sentro de pesca el xe Porto Łiṅcen.
No ła xe particołarmente pescoxa, ma se pol catar sardełe e tòni inteła so' parte sentral e crostacei łongo łe coste sudorientałi e a l'estremo ovest.
Note
- ↑ Storicamante ła vien considerada 'na baja (en inglexe bight) par ła so forma blandamente arcuada, ma viste łe dimenxion e ła comunicaxion direta co l'osèano, podaria benisimo eser considerada un golfo o un mar adiasente.
- ↑ Secondo interpretaxion pi' restritive invese ła va da Capo Pasley a ovest fin al Capo Carnot inteła Penisoła de Er.
- ↑ Sta corente ła xe conosua in Tasmania col nome de Corente de Zeehan
Altri Projeti
Errore script: nessun modulo "Interprogetto".