Difarense intrà łe version de "Storia del Ruanda"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p r2.7.3) (Robot: Xonto io:Historio di Ruanda |
Sistema simbolo o scrittura secondo le norme internazionali SI |
||
Riga 34:
I Belgi i ga inposto on sistema de registrasion do tuti i dovea esar divixi tra hutu, tutsi e twa. La divixion la ga creà tenson sociale, ma la ga verto na posibilità insperata. Co l’avento de le votasioni segrete, la majoria la gavea la posibilità de far valer el so dirito. I hutu i sa encorti che i podea votar i so rapresentanti, libarandose de i tutsi na olta par tute.
El re Charles el ga tentà de pacificar i animi distribuendo la tera en modo democratico. I tutsi i se sa enrabià e i ga asasinà el re en tel 1959. El so sucesor, re Kigeri V, nol xe stà bon de portar la calma. La rivolta de i hutu la ga portà a la fine de la monarchia, e el re el xe scampà en Uganda. I tutsi i ga alora tentà de copar Grégoire Kayibanda, el leader de el Movimento Democratico Republicano. El resultato el xe stà el genocidio de 30
El 25 setenbre 1960, el referendum popolar indeto da le Nasioni Unie el ga deciso par la fin de la monarchia en favor de la republica. Grégoire Kayibanda el xe diventà el primo ministro. Pi de 150
==Ruanda moderno==
Riga 49:
[[File:Kagame.jpg|thumb|300px|right|Paul Kagame]]
El 6 aprile 1994, on aereo che portava Habyarimana e Cyprien Ntaryamira, presidente del Burundi, a Kigali, el xe stà tirà zo co de i misili de costrusion francexe che i militari americani i gavea catura durante le prima guera del Golfo e pasà a i guerilieri tutsi. I do presidenti i xe morti e el genocidio el xe scominsià subito. A la fin de la guera sivile, almanco mezo milion de hutu e de tutsi i xera morti. La cifra uficiale de 937
Paul Rusesabagina, che ga scrito la so testimoniansa del genocidio en tel libro ''Hotel Rwanda'', el ga domandà che Paul Kagame el sia giudicà da on tribunal internasionale par crimini contro l’umanità.
|