Difarense intrà łe version de "Regno Unìo"

[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
drio riformatar
drio riformatar
Riga 52:
}} <!-- fine della tabella - per la compilazione vedi -> Aiuto:Stato -->
I '''Regno Unìo'''<ref>spèso ciamà inpropiamente '''Inghiltera'''</ref>, ufisialmente '''Regno Unìo de Gran Bretagna e [[Irlanda del Nord]]''' (in [[łéngua inglexe|inglese]] ''United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland''), el xe un stato de l'[[Eoropa|Europa]] setentrional.<ref>sevente el schema de le Nasion Unìe; comunemente lo se asocia anca a la Eoropa osidental.</ref><br>
El confina a ovest co la [[irlandaIrlanda]].
 
La so cavedal la xe [[Łondra|Londra]]. El Regno Unìo el xè stà formà da na serie de ati de union che i ga meso insieme [[Inghiltera]], [[Gàłes|Gàes]], [[Scozia|Scossia]] e [[Irlanda]].
 
== Giografia ==
[[File:Satellite image of Great Britain and Northern Ireland in April 2002.jpg|left|175 px|thumb|El Regno Unio visto dal satelite]]
Gran parte de l'Irlanda la se ga separà 'ntel [[1922]] ndando a formar el Stato Ìbaro de Irlanda (atuàl Repùblica de Irlanda), ma na s-cianta de teritorio setentrional el xe oncora soto el Regno Unìo e el xe ciamà [[Irlanda del Nord]] o ''Ulster''. El Regno Unìo el xe al largo de le coste ossidentae de l'Eoropa setentrional, e intorno el ga a est el [[Mar del Nord]], a sud el [[Canal de ła Mànega|Canal de la Mànega]] e a òvest el[[Osèano Atlàntego|Oçeano Atlàntico]] e el [[Mar de Irlanda]].

Le fa parte del Regno Unìo le [[ìxołe del Canal|ìxołe del canal]], l'[[ìxoła de Man]] e un toco dei teritori de oltra mar. '

"Gran Bretagna'" el xe el nome giogràfego de l'ìsola comprandente Inghiltera, Gàes e Scossia. <br>
Ìsoe Britàneghe xe el nome [[giografia|giogràfego]] che el ìndega: Gran Bretagna, Irlanda e le ìsoe a rente.
 
== Storia ==
La so cavedal la xe [[Łondra|Londra]]. El Regno Unìo el xè stà formà da na serie de ati de union che i ga meso insieme [[Inghiltera]], [[Gàłes|Gàes]], [[Scozia|Scossia]] e [[Irlanda]].
 
El Regno Unio el nasse co l'[[Ato de Union]] del 1800 che l'univa el Regno de Gran Bretagna e el Regno de Irlanda.<br />Gran parte de l'[[Irlanda]] la se separarà in sevito inte'l 1922 costituendo el Stado Libaro de l'Irlanda: l'atual republica de [[Irlanda]].
 
El Regno Unio el xe un stado unitario, fato da quatro '''Nazion Costitutive''' (Home Nations): [[Inghiltera]], [[Gàłes|Gales]], [[Irlanda]], [[Scozia]]. <br />
Gran parte de l'Irlanda la se ga separà 'ntel [[1922]] ndando a formar el Stato Ìbaro de Irlanda (atuàl Repùblica de Irlanda), ma na s-cianta de teritorio setentrional el xe oncora soto el Regno Unìo e el xe ciamà [[Irlanda del Nord]] o ''Ulster''.
 
== Giografia politega ==
El Regno Unio el xe un stado unitario, fato da quatro '''Nazion Costitutive''' (Home Nations): [[Inghiltera]], [[Gàłes|Gales]], [[Irlanda]], [[Scozia]]. <br />
El stado el xe governà da un sistema parlamentar, e la sede del governo la xe [[Łondra|Londra]], cavedal del Regno.
 
La so cavedal la xe [[Łondra|Londra]].
== Demografia ==
El Regno Unio el ga na povolasion de pì de 60 milioni de persone, cuasi tute concentrà in [[Inghiltera|Ingiltera]] (pì de 50 mln), sevia da la [[Scozia]] (5,5 mln cerca) e [[Gàłes|Gales]] (3 mln) e [[Irlanda del Nord|Ulster]] (1,7 mln). L'urbanixasion la riva a 89%, una de le pì alte inte'l mondo.<br />
Le cità pì inportanti le xe [[Łondra|Londra]], la cavedal, [[Ebora (Scozia)|Ebora]], [[Glasgow]], [[Birmingham]], [[Liverpool]], [[Manchester]], [[Leeds]], [[Newcastle-upon-Tyne]], [[Bristol]], [[Cardiff]] e [[Belfast]].
 
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/wiki/Regno_Unìo"