Difarense intrà łe version de "Łuxe"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Sostitusion varie |
p Sostitusion varie |
||
Riga 1:
{{Variansa|venesian}}
[[Imàjine:Light beams in smoke03.jpg|right|300 px|thumb|Łuxe che ła se véde grasie a refresion sul fumo.]]
Ła paroła '''łuxe''' o '''ciàr''' (dal [[łéngoa latina|łatin]], ''lux'', ''lucis'', chel vien fóra a sóa volta dal [[łéngoa greca|greco]] ''λευκός'', ''bianco'') ła se riferise a ła porsion del [[spetro ełetromagnètego]] el se pol véder col'[[ocio]] uman, e el
Ła łuxe, come tute łe ónde ełetromagnèteghe, ła sta en raporto co ła maderia. I fenòmeni più comuni che i se varda i
Anca se 'ntel'[[ełetromagnetismo]] clàsego ła łuxe ła
Ła łuxe ła ga na vełosità definia. 'Ntel [[vódo]] ła ga na vełosità costante (dita ''c'') de 299 792 458 [[Metro|m]]/[[secóndo|s]]. De sołito, sto vałor qua el vien senplifegà a 300 000 [[chiłòmetri|km]]/s.
El studio de ła łuxe e dei sói raporti co ła maderia el se ciama [[òtica]]. Par l'[[homo sapiens|omo]] e par el [[móndo]] ła fónte prinsipal de łuxe ła
=== Lunghese d'onda de ła łuxe vixibiłe ===
Riga 15:
{{Łuxe}}
Ła łuxe vixibiłe ła
== Altri progeti ==
|