Difarense intrà łe version de "Łéngua svedeze"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Sostitusion varie |
p sost, replaced: 'ntel → inte el |
||
Riga 14:
|còdaxe=sv}}
Ła '''łéngua svedéxe''' ła fa parte de ła rama scandìnava del grupo germànico che a só volta el fa parte de ła faméja indoeuropèa. Ła vien parlà in parte de ła [[Finlandia]] e ciaramente
== Nomi, Agetivi, Artìcołi e Pronomi ==
El svedéxe el ga na declinasion baxà su quatro xenari (maschil, feminil, nèutro e xenare comun) seben che el maschil e'l feminil i s'abia quaxi del tuto fuxo col xenare comun.
* Un saco de nomi nèutri i ga el plural invariàbiłe "glas" (goto/goti), "barn" (fiol/fiułi); calchedun el zónta ''-n'' "apple/apple'''n'''" (pomo/pumi)
Riga 42:
* Nèutro: "barnet''s''" (''de''l fiol); "det goda barnet''s''" (''de''l bon fiol) ; "barnen''s''" (''de''i fiułi)...
I pronomi i distingue nominativo e conplemento: "jag/mig" (mi), "du/dig" (ti), "vi/oss" (noaltri=noaltre), "ni/er" (voaltri=voaltre).
Łe terse persóne łe ga tuti quatro i xenari e łe distingue nominativo, acuxativo e genitivo: "han/honom/hans" (masc.uman: eło), "hon/henne/hennes (fem.uman: eła), "det/dess" (nèutro), "den/dess" (no nèutro e gnanca uman) mentre el plural l'è uno soło par tuti "de/dem/deras" (łuri=łore=quełi=quełe).
Riga 59:
* co l'auxiłiar ''bliva'' (vegner/èser): "den bliver öppnad - den blev öppnad - den har blivit öppnad" (el vien verto - el vegnéa verto - el xe stà verto)
* co ła vecia final ''-s'' (riflesiva -rse): "den öppnas - den öppnades - den har öppnats" (el se verde - el se verdéa - el s'à verto)
{{łéngoe eoropee}}
|