Difarense intrà łe version de "Anàłixi matemàtica"

p
→‎Storia: sost, replaced: 'ntel → inte el (2)
p (→‎Storia: sostitusion)
Targheta: Canbio faxesto co AWB
p (→‎Storia: sost, replaced: 'ntel → inte el (2))
Targheta: Canbio faxesto co AWB
== Storia ==
 
Inte i ténpi antighi e 'ntelinte el Medioevo i studiuxi de matemàtica greci e indiani i s'avéa interesà a l'infiniteximaƗe e i era anca rivai a rixultai bastansa interesanti ma ancora masa sparsi. Par raxon stòriche, quii che i xe vegnui sùito dopo de Ɨuri no i à mìa podù nar vanti co 'sti lavuri qua.
 
L'anàƗixi moderna l'è stà definia 'ntelinte el XVII sècoƗo col [[cónto infiniteximaƗe]] de [[Isaac Newton|Newton]] e de [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Leibniz]]. In qûel'època là i arguminti de l'anàlisi come el [[cónto infiniteximaƗe]], Ɨe [[equasion diferensiaƗe|equasion diferensiaƗi]], Ɨe [[equasion diferensiaƗe a derivade parsiaƗi|equasion a derivade parsiaƗi]], l'anàƗixi de [[Jean Baptiste Joseph Fourier|Fourier]] e Ɨe funsion xenerative (o xeneratrici), i vegnéa sviƗupai pi che sia in lavori aplicai. Ɨe tècniche de cónto infiniteximaƗe Ɨe vegnéa doparae par poder aprosimar problemi discreti a problemi del continuo.
 
Par tuto el XVIII sècoƗo, Ɨa definision de [[funsion matemàtica|funsion]] l'è stà question de discusion fra i matemàtici. Intel XIX sècoƗo, [[Augustin Louis Cauchy|Cauchy]] el ga dà par primo dei fondaminti lògici ben definii al [[cónto infiniteximaƗe|cónto diferensiaƗe]] introduxendo el conceto de [[sucesion|sucesion de Cauchy]]. Fra l'altro propio in 'sto perìodo qua gh'era stà méso in pie anca Ɨa teoria formaƗ de l'[[anàƗixi conplesa]]. [[Siméon Denis Poisson|Poisson]], [[Joseph Liouville|Liouville]], [[Jean Baptiste Joseph Fourier|Fourier]] e altri i avéa studià Ɨe [[equasion diferensiaƗe a derivade parsiaƗi|equasion diferensiaƗi a derivade parsiaƗi]] e l'[[anàƗixi armònica]].
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/wiki/Speçałe:DiffMobile/973811"