Difarense intrà łe version de "Diałeto pavan"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p Robot: Sostitusion automatega (-{{Controło de autorità}}\n{{Interprojeto}} +{{Interprojeto}}\n{{Controło de autorità}}) |
p →top: sost, replaced: de i → dei (3), con → co |
||
Riga 1:
El '''Vèneto pavan''' el xe stà el diałeto de ła łéngoa Vèneta pì parlà fìn a ła fin del [[XIX secoło]]. El tołe el só nome dal contado de ła sità de [[Pàdova|Padoa]], apunto ciamà "Pava" na òlta, ma el gièra difuxo da i confini de ła łaguna al [[Połéxine]], el baso vixentin, ł'alto vixentin tra ła sità e [[Basan]] e tuta ła basa veronexe. El xe stà łéngoa łetarària in contrapoxision al [[Diałeto vèneto łagunar|Venexiàn]], e el xe stà scrivesto da autori pì o manco famoxi tipo el [[Ruzante]], Nicolò de' Rossi e Marsilio da Carrara fra el [[1300]] e el [[1600]], e el xe stà po' ciapà in man danovo da [[Domenico Pittarini]], c'a 'l ga sièlto de scrìvar nte ła łéngoa ca 'l sentiva dir da i contaìni de łe só parti par łe só comedie de teatro
Rancune de łe caraterìsteghe prinsipałi del pavan łe gièra:
Riga 7:
* Coniugasion interogativa de ła seconda persona singołar in ''-stu'', de ła seconda plurał in ''-u''
* Conpagno del Venexian de na òlta, se dixea ''vu'' in sito de nialtri/nantri
* Prexensa di [[metafonexi]] nte i plurałi
* Prexensa de łe interdentałi fricative /θ/ e /ð/. ð, modernamentre se ga trasformà nte na d cofà in ''dente'' xente
* I averbi de modo i se formaa
* El corispondente a ła final del Vèneto de oncó ''-à'' el giera ''-ò'': ''El xe stò'' el xe stà, ''mò'' ma, ''lò'' łato, ''desgraziò'' dexgrasià
* El corispondente a ła final del Vèneto de oncó ''-ai'' el giera ''-è'': ''Mè'' mai
|