Difarense intrà łe version de "Ludovico Manin"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p sost, replaced: govern → goern (3), 'l → el (9), 'Nte → Inte |
p ., replaced: ssioni → sion , de el → del (6), a el → al (3), da el → dal (4) |
||
Riga 18:
== Ła fameja ==
[[Imàjine:Villa Manin - Passariano.jpg|thumb|right|250px|Viła Manin de Pasarian]]
Ła fameja dei Manin ła xera orionda de Altin et ła rixulta prexente en Venesia
== Ła vita ==
Lodovico Manin el xera nato en el [[14 de majo]]
Quando el se ga dà a ła vita pubrica, el xe stàdo notàdo debòt par ła sò jeneroxità, ła so onestà, ła so xentilesa et prinçipalment par ła sò richesa. quande que el geva vintisiè ani el xe stado ełeto capitan de [[Vicensa]], pò de [[Verona]] endè el ga dovùdo frontesar ł'ałuvion
El gaeva maridà Elisabeta Grimani, da ła quał el gaeva gavù na dote de quarantaçincmile ducati; Elisabetta ła xera stàda educàda entè en monistier de [[Trevixo]] et ła xera de sałute ancròja fen da toxa.
== Ł'ełeçion ==
dapò ła schiça
El el entendeva
Łe feste par çiolanisar ła sò ełeçion łe ga menàdo spexe multo grandi: ende el tradiçional xiro de piasa, en el qhal la xera tradiçion que el doxe novoełet el slançiese monede a i venesiani, Lodovico Manin el ga lanciàdo soł que monede de oro, faxendose tegner drio da encaricadi que i laniçiese quełe de arxento; el ga vołùdo que el corteo el nese pian par poder lançiar pisè monede. Ła spexa par la festa la xera stàda de 458 197,2 łire venesiane, pagade par manco de en quart da ła respublica et par ła majior part
== El dogado ==
Riga 45:
Ałe sedute del ''Magior Consiglio'' dei dì sucesivi, indove a se doveva decidare se cedare ałe richieste fransexi, el se ga presentà pałido e co voxe tremante: [[Napoleon Bonaparte|Napoleon]] el pretendeva ła creasion de on rexime democratego al posto de ł'ołigarchia, ło sbarco de on'armada de 4 000 soldati fransexi a Venesia (e a sarìa sta ła prima volta de on exercito straniero a Venesia da ł'epoca de ła fondasion), ła consegna de alcuni capitani venesiani che i gaveva conbatù ł'exercito fransexe invasor in teraferma. El dì [[8 de majo]] el doxe el se ga dichiarà pronto a metare zò łe insegne ducałi inte łe man dei capi de ła rivołusion, invitando inte el contenpo tute łe magistrature ało steso paso: a pare che uno dei consijeri ducałi, tal Francesco Pesaro, el gavese invese spronà el doxe a scapare a [[Zara (Croazia)|Zara]], posedimento venesian inte ła [[Dalmazia|Dalmasia]] ancora fedełe e sicura. El [[12 de majo]] a se ga svolta ł'ultima riunion del ''Magior Consiglio'', in cui, pur non esendo rivà al numaro łegałe, a xe sta decixo de acetar in tuto e par tuto łe richieste de Bonaparte. A se ga decixo anca ło sgombaro dei soldati ''schiavoni'' da Venesia, cusì da non determinare incidenti quando ca fuse entrà in sità i miłitari fransexi. El [[15 de majo]] el doxe el ga łasà el palazo ducałe par ritirarse inte el palazo de ła so fameja, e i fransexi i xe entrà a Venesia.
Ł'ultima seduta del ''Magior Consiglio'' ła xe sta descrita da [[Ippolito Nievo]] inte el romanzo [[Le
== Ła fine ==
|