Charles de Gaulle



Charles de Gaulle, comunemente ciamà el zenerałe de Gaulle (Scolta sto sonaudio ) (Lille, 22 de novenbre 1890Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novenbre 1970), xe stà un [[zenerałe |zenerałe]], [[pułìtego |pułìtego]] e [[scritore |scritore]] [[franseze |franseze]].

Infotaula de personaCharles de Gaulle

(1945) Cànbia el vałor in Wikidata
Biografia
Nasimènto(fr) Charles André Joseph Marie de Gaulle Cànbia el vałor in Wikidata
Eror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Lille (Fransa) Cànbia el vałor in Wikidata
MòrteEror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

(79 ani)
Colombey-les-Deux-Églises (Fransa) Cànbia el vałor in Wikidata
Càuxa de morteCàuze nadurałi Cànbia el vałor in Wikidata (Aneurixma Cànbia el vałor in Wikidata)
Liogo de sepełimentoEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Presidente de ła Repùblega franseze
8 de zenaro del 1959 – 28 de apriłe del 1969
← René Coty (it) TraduziAlain Poher →
Co-prìnsipe franseze de Andora
8 de zenaro del 1959 – 28 de apriłe del 1969
← René Coty (it) TraduziAlain Poher →
Ministro de ła Defeza Nasionałe
1° de zugno del 1958 – 8 de zenaro del 1959
← Pierre de Chevigné (it) TraduziPierre Guillaumat (it) Traduzi →
Presidente del Consejo
1° de zugno del 1958 – 8 de zenaro del 1959
← Pierre Pflimlin (it) TraduziMichel Debré (it) Traduzi →
Co-prìnsipe franseze de Andora
20 de agosto del 1944 – 20 de zenaro del 1946
← Philippe PétainFélix Gouin (it) Traduzi →
1o President of the Provisional Government of the French Republic (en) Traduzi
3 de zugno del 1944 – 20 de zenaro del 1946
← Philippe Pétain, Pierre Laval (it) TraduziFélix Gouin (it) Traduzi →
Presidente France libre (it) Traduzi
18 de zugno del 1940 – 3 de lujo del 1944
← nisun vałorenisun vałore → Cànbia el vałor in Wikidata
Dati personałi
Altri nomiEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
RełijonCatołicismo Cànbia el vałor in Wikidata
FormasionEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Atività
Canpo de laoro
Posto de laoro Eror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Ocupasion
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

Atività ? – 1946 Cànbia el vałor in Wikidata
PartioEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Menbro de
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

Influense
Cariera miłitar
Unità miłitareArmée de terre e France libre (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Grado miłitareEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
ConflitoPrima guera mondiałe, guerra d'Algeria (it) Traduzi, Seconda guera mondiałe, battaglia di Verdun (it) Traduzi, guerra sovietico-polacca (it) Traduzi, campagna di Francia (it) Traduzi, battaglia di Dakar (it) Traduzi, campagna del Gabon (it) Traduzi e liberazione di Parigi (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òpara
Òpare in rezalto
Archivià in
Fameja
FamejaDe Gaulle family (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
SpoxaEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Fiołi
ZenitoriHenri de Gaulle Cànbia el vałor in Wikidata  e Jeanne Maillot (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Fradełi
1947pełegrinajo (shrine of Sainte-Anne d'Auray (en) Traduzi) Cànbia el vałor in Wikidata
Segno
Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata

IMDB: nm0208540


Allocine: 36096







Metacritic: person/charles-de-gaulle




























Musicbrainz: f80b63b4-99a1-4b15-8444-82ad51ce501d
Songkick: 47455
Discogs: 430932











Find a Grave: 2831


El zera sta cao de ła Fransa lìbara, dopo dirizente del Comità franseze de Libarasion nasionałe inte el ndar de ła seconda guera mondiałe, presidente del Goerno provizòrio de ła Repùblega franseze dal 1944 al 1946, Presidente del Consejo dei ministri franseze dal 1958 al 1959, creator de ła V Repùblega fondada inte el 1958, Presidente de ła Repùblega franseze da l'8 de zenaro del 1959

al 28 de  apriłe del 1969

. El ze sta el primo Presidente de ła cuinta Repùblega franseze e protocanònego de onore de ła Bazéłega de San Joani in Lateran Cresestto in na cultura de grandesa nasionałe, Charles de Gaulle el ghea decidesto de farse ła cariera de ufisałe. El zera devegnesto prezoniero inte el ndar de ła prima guera mondiałe. El ghea cołaborà co l' entourage de Philippe Pétain e el ghea insisesto par ła dòpara de łe divizion de blindai inte ła guera contenporànea, scrivindo a vàrie personałità pułìteghe. Inte el majo 1940 el zera in cao de na divizion blindada e el ghea conduzesto vari controatachi inte el ndar de ła bataja de Fransa; el ze sta promovesto zenerałe de brigada co tìtuło tenporàneo inte el 25 de majo del 1940

. El zera vegnesto nomenà Sotosegretàrio de Stato a ła Defeza nasionałe e a ła Guera inte el goerno Reynaud, inte el ndar de l'èzodo del 1940.

El ghea refudà l'armistìsio dimandà da Pétain a ła Zermània nazista. Da Londra el ghea lansà, traerso de ła BBC, l'apeło del 18 de zugno al pòpoło franseze a ła rezistensa e a unirse co eło inte łe Forse fransezi lìbare. Condanà a morte e privà de ła nasionałità franseze dal rezime de Vichy, el ghea vołesto incarnar ła lejitimità de ła Fransa e el vołea vegner reconosesto cusita anca dai Liai. Controłando solché racuante cołònie, ma reconosesto da ła Rezistensa franseze, eło el ghea unio, inte el 1943, ła Fransa lìbara inte l'interior del Comità franseze de Libarasion nasionałe, del cuało el ghene ghea tołesto poco dopo ła diresion, e el ghea conduzesto el paeze verso ła Libarasion. Favorévoło a un podere ezecutivo forte, el se gavea oponesto ai projeti parlamentari dei partii e el se ghea dimetesto inte el 1946. El ghea fondà el Rassemblement du peuple français (RPF), ma el so refudo de ogni conprometesto col «rezime dei partii» el ło ghea izołà inte na «traersada del dezerto» distante da ogni responsabiłità.

De Gaułe el ze sta reciamà al podere inte el ndar de ła crize del 13 de majo del 1958

, inte el ndar de ła guera de Alzeria. Nomenà presidente del Consejo dei ministri, el ghea fazesto aprovar ła Cuinta Repùblega franseze co un referendum. Elezesto presidente de ła Repùblega, eło el ghea vołesto na «pułìtega de grandesa» de ła Fransa. El ghea sołidà łe istitusion, ła moneda (novo franco) e el ghea dazesto un roło de tersa via econòmega a un Stato pianifegador e modernizador de l'indùstria. El ghea pian pianeto renunsà a ła Alzeria franseze, anca se co l'opozision dei pieds-noirs (sitadini fransezi nasesti in Nordàfrica) e dei miłitari, che i gaveva favorio el so retorno. El ghea decołonizà anca l'Àfrica negra, ma el ghe ghea mantegnesto l'influensa franseza. De Gaulle el zera par ła «indipendensa nasionałe» ronpindo col federałismo eoropeo e ła divizion de Jalta: eło el imazenava par tanto na «Eoropa de łe Nasion» bazada su ła conciliasion franco-todesca che ła saria ndada «da l'Atlàntego ai Urałi»; el ga reałizà ła forsa de desuazion nucleare franseze, el ghea retirà ła Fransa dal comando miłitare de ła NATO, el ghea ponesto un veto a l'entrada del Regno Unio inte ła Comunità Eoropea, el sostegnea el «Québec lìbaro», el ghea condanà ła guera del Vietnam e el ghea reconosesto ła Cina comunista.

La so vizion del podere, o sia de un cao aprovà diretamente da ła Nasion, el ło ghea oponesto ai partii comunisti, sociałisti, sentristi eoropeisti e de estrema drita. Sti cuà i critegava el so stiłe de goerno masa personałe, cuazi un «colpo de Stato permanente», secondo ła formuła de François Mitterrand, contro del cuało de Gaulle el vegnea riełeto inte el 1965 al sufrajo universałe direto. El ghea sorpasà ła crize del majo del 1968 dopo gaver dato l'inpresion de vołerse retirare, desolvindo l'Asenblée nationale e convocando de łe ełesion antisipae; partii gollisti e de sostegno a de Gaulle i ghea otegnesto na majoransa schiciante: 394 incarghi su 487 totałi. Ma inte el 1969 eło el ghea sotometesto el so mandà al rzsultà del referendum su ła reforma del Senato e ła rejonałizasion e el se ghea dimetesto dopo de ła vitòria del «no». Se el ghea retirà inte ła so propietà à Colombey-les-Deux-Églises, andove che 18 mezi dopo el ghe saria moresto.

Charles de Gaulle, considarà cofà uno dei pułìteghi fransezi pì influenti del so sècoło, el ze sta anca un scritor de tałento. In particułare el ghea dasà łe so Mémoires de guerre, inte łe cuałe el ghea afermà èsarse senpre «fazesto na serta idea de ła Fransa», sentensiando che «ła Fransa non ła połe èsar Fransa sensa ła grandesa».

Òpare de Charles de Gaulle canbia

  • (FR) Charles de Gaulle, La discorde chez l'ennemi, 1ª ed., Paris, Berger-Levrault, 1924.
  • (FR) Charles de Gaulle, Le Fil de l'épée, 1ª ed., Paris, Berger-Levrault, 1932.
  • (FR) Charles de Gaulle, Vers l'armée de métier, 1ª ed., Paris, Berger-Levrault, 1934.
  • (FR) Charles de Gaulle, La France et son armée, 1ª ed., Paris, Plon, 1938.
  • (FR) Charles de Gaulle, Trois études, 1ª ed., Paris, Berger-Levrault, 1945.
  • (FR) Charles de Gaulle, Mémoires de guerre, 3 volumi, 1ª ed., Paris, Plon, 1954-1959.

[1]

    • (FR) Charles de Gaulle, L'Appel 1940-1942, in Mémoires de guerre, vol. 1, 1ª ed., Paris, Plon, 1954.
    • (FR) Charles de Gaulle, L'Unité 1942-1944, in Mémoires de guerre, vol. 2, 1ª ed., Paris, Plon, 1956.
    • (FR) Charles de Gaulle, Le Salut 1944-1946, in Mémoires de guerre, vol. 3, 1ª ed., Paris, Plon, 1959.
  • (FR) Charles de Gaulle, Discours et messages, 5 volumi, 1ª ed., Paris, Plon, 1970.

[2]

[3]

  • (FR) Charles de Gaulle, Lettres, Notes et Carnets, a cura di Philippe de Gaulle, 13 volumi, 1ª ed., Paris, Plon, 1980-1997.

[4]

  • (FR) Charles de Gaulle, Le Fil de l'épée et autres écrits, Paris, Plon, 1999, ISBN 9782259191395. entrada il 1º settembre 2020 (archivià dal URL orizenałe il 28 gennaio 2018).

[5]

, Paris, Plon, 2016, ISBN 9782259249362. [6]

Òpare su Charles de Gaulle canbia

  • (FR) AA.VV., Archives de la présidence de la République. Archives du général de Gaulle, 1945-1958. La France libre, la France combattante, le Gouvernement provisoire de la République française. Les années 1946-1958., Paris, Centre historique des Archives nationales, 2003, ISBN 2-86000-305-3.
  • (FR) AA.VV., Dictionnaire de Gaulle, Paris, R. Laffont, 2006.
  • (FR) Alain Peyrefitte, C'était de Gaulle, in Quarto, Paris, Gallimard, 2002, ISBN 9782070765065.
  • (FR) Céline Anché-Toti e Alexandre Mora, 100 mots pour comprendre Charles de Gaulle, Reims, CRDP de Champagne-Ardenne, 2012, ISBN 9782866335168.
  • (FR) Céline Anché-Toti e Sébastien Thévenot, L'Appel du 18 juin, Paris, Nouveau Monde Editions, 2010, ISBN 9782847365146.
  • (FR) Céline Anché-Toti, Charles de Gaulle : L'insoumis, 1940-1945, Paris, Oskar éditeur, 2015, ISBN 9791021403390.
  • (FR) Direction des Archives de France, Archives du général de Gaulle, 1940-1958, Paris, La Documentation française, 2003.
  • (FR) Fondation Charles de Gaulle, Charles de Gaulle et la jeunesse, Paris, Plon, 2005, ISBN 9782259201971. entrada il 19 ottobre 2017 (archivià dal URL orizenałe il 19 ottobre 2017).
  • (FR) Fondation et Institut Charles de Gaulle, Avec de Gaulle : témoignages. 1, La guerre et la Libération, vol. 1, Paris, Nouveau Monde éditions, 2003, ISBN 9782847360264.
  • (FR) Fondation et Institut Charles de Gaulle, Avec de Gaulle : témoignages. 2, Le temps du rassemblement, 1946-1958, vol. 2, Paris, Nouveau Monde éditions, 2005, ISBN 9782847360530.

[7]

  • (FR) Jean Lacouture, De Gaulle 1. Le Rebelle (1890-1944), vol. 1, Paris, Ed. du Seuil, 1984, ISBN 9782020069687.
  • (FR) Jean Lacouture, De Gaulle 2. Le Politique (1944-1959), vol. 2, Paris, Ed. du Seuil, 1985, ISBN 9782020089333.
  • (FR) Jean Lacouture, De Gaulle 3. Le Souverain (1959-1970), vol. 3, Paris, Ed. du Seuil, 1986, ISBN 9782020093934.
  • (FR) Jean-Pierre Rioux, De Gaulle : la France à vif, Paris, L. Levi, 2000, ISBN 9782867462306.
  • (FR) Maurice Agulhon, De Gaulle : histoire, symbole, mythe, Paris, Plon, 2000, ISBN 9782259026284.
  • (FR) Michel Tauriac, Dictionnaire amoureux de De Gaulle, Paris, Plon, 2010, ISBN 9782259210409. entrada il 1º settembre 2020 (archivià dal URL orizenałe il 19 ottobre 2017).
  • (FR) Nicole Even e altri, Archives de la présidence de la République. Général de Gaulle (1959-1969), Paris, Archives nationales, 2012, ISBN 978-2-86000-357-5.
  • (FR) Odile Rudelle, De Gaulle, pour mémoire, in Découvertes Gallimard, vol. 101, Paris, Gallimard, 2010 [1990], ISBN 9782070438785.
  • (FR) Paul-Marie De La Gorce, Charles de Gaulle. Tome 1 – 1890-1945, vol. 1, Paris, Nouveau Monde éditions, 2013, ISBN 9782365833226.
  • (FR) Paul-Marie De La Gorce, Charles de Gaulle. Tome 2 - 1945-1970, vol. 2, Paris, Nouveau Monde éditions, 2013, ISBN 9782365833233.
  • (FR) Philippe Ratte, Charles de Gaulle, Paris, Nouveau Monde Editions, 2010, ISBN 9782847365030.
  • (FR) Pierre Miquel, De Gaulle, l'irréductible, Paris, L'Archipel, 2000, ISBN 978-2841872565.
  • (FR) Régis Debray, À demain de Gaulle, in Le Débat, Paris, Gallimard, 1990, ISBN 2070720217.
  • (FR) Serge Berstein e La Documentation française, Le gaullisme, in Documentation photographique, vol. 8050, Paris, La Documentation française, 2006, ISBN 3303331280507, ISSN 0419-5361 (WC · ACNP).

Notasion canbia

  1. Inserite nel 2000 nella Bibliothèque de la Pléiade (n. 465).
  2. Discours et messages comprende 5 volumi:
    • Tome I. Pendant la Guerre (juin 1940-janvier 1946),
    • Tome II. Dans l'Attente (février 1946-avril 1958),
    • Tome III. Avec le Renouveau (mai 1958-juillet 1962),
    • Tome IV. Pour l'Effort (août 1962 - décembre 1965),
    • Tome V. Vers le Terme (janvier 1966-avril 1969).
  3. Mémoires d'espoir comprende 2 volumi:
    • Tome I. Le Renouveau 1958-1962 Plon, 1970,
    • Tome II. L'Effort 1962-, Plon, 1971.
  4. Lettres, Notes et Carnets comprende 13 volumi pubblicati tra il 1980 e il 1997:
    • Tome 1: 1905-1918, Plon, 1980,
    • Tome 2: 1919-juin 1940, Plon, 1980,
    • Tome 3: juin 1940-juillet 1941, Plon, 1981,
    • Tome 4: juillet 1941-mai 1943, Plon, 1982,
    • Tome 5: juin 1943-mai 1945, Plon, 1983,
    • Tome 6: mai 1945-juin 1951, Plon, 1984,
    • Tome 7: juin 1951-mai 1958, Plon, 1985,
    • Tome 8: juin 1958-décembre 1960, Plon, 1985,
    • Tome 9: janvier 1961-décembre 1963, Plon, 1986,
    • Tome 10: janvier 1964-juin 1966, Plon, 1986,
    • Tome 11: juillet 1966-avril 1969, Plon, 1987,
    • Tome 12: mai 1969-novembre 1970, Plon, 1988,
    • Tome 13: compléments de 1924 à 1970, Plon, 1997.
  5. Le Fil de l'épée et autres écrits è una raccolta dei primi scritti di de Gaulle e comprende:
    • La Discorde chez l'ennemi,
    • Le fil de l'épée,
    • Vers l'armée de métier,
    • La France et son armée,
    • Trois études,
    • Articles et écrits,
    • Mémorandum.
  6. Mémoires de guerre et mémoires d'espoir è una raccolta che comprende i 3 volumi delle Mémoires de guerre e i 2 volumi delle Mémoires d'espoir.
  7. France-Soir, Jean-Pierre Thiollet, 14 X 2011


Altri projeti canbia


Linganbi foresti canbia



Controło de autoritàVIAF (EN27064969 · ISNI (EN0000 0001 2125 1165 · El vałore RAVV031314 de SBN no el xe mija bon. · LCCN (ENn79041762 · GND (DE118537849 · BNF (FRcb11904345m (data) · BNE (ESXX1101615 (data) · NLA (EN36142989 · BAV ADV10164253 · NDL (ENJA00437451 · WorldCat Identities (ENn79-041762


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Charles_de_Gaulle&oldid=1159874"