Diałeto vèneto osidental

El vèneto veronéxe o vèneto osidental l'è una de łe varianti vènete, e l'è formà dal veronexe e dal trentin.

Łe caratarìstiche pi speçiałi le è:

  • L-tajà pronunsià come L-normal (parché manca l'evanesente): ła bała se leze la bala, łe sorełe se leze le sorele
  • interogativo ci al posto de ła fórma xenerałe chi doprà dai altri: ci sìto? (chi sìto? chi sìtu? sìtu chi?), ci èlo? (èlo chi? chi xeło?), ci èlo ci?
  • i nomi derivài co ła final -ar al posto de -aro / -èr : el fornar (el fornaro / fornèr), el pajar (el pajaro / pajer)
  • verbi curti come el feltrin-belumat: l'è (el xe / ła xe), l'à (el ga / ła ga), èlo? (xeło?), èla? (xeła?), èli? (xełi?), èle? (xełe?), àlo? (gało?), àle? (gałe?), te eri / t'eri (te xeri)
  • verbi e nomi in -i ma sensa metafonexi come el venesian: te védi (te vidi), i mónti (i munti), ma ła metafonexi ła ghè al confin co Vicensa
  • inte ła basa veronexe se uxa oncora l'interdental sórda come in vèneto setentrional: zsavata se leze zavata, sinque se leze zinque, sità se leze zità

Varda anca canbia

  • Maletan, el diałeto de ła łéngua vèneta parlà a Malé in Val de Sol (Trentin)
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Diałeto_vèneto_osidental&oldid=1061792"