Difarense intrà łe version de "Łéngua sardegnoła"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
p ga spostà Łéngua sarda a Łéngua sardegnoła: http://www.dizsionario.org/dizsionario.php?azsion=letera&letera=s |
p adato |
||
Riga 1:
{{lingua|nome=
|colore=#FD9191
|stati=[[Itałia]]
Riga 8:
|fam2=[[Łéngue romanxe|Romanze]]
|fam3=[[Łéngue romanxe insułari|Romanxe insułari]]
|fam4='''''
|nazione=riconosua dal [[Itałia|Stato Tałian]] co łeje n.482/1999 e da ła [[Sardegna|Rejon Sardegna]] co Łeje Rejonałe n.26/1997
|iso1=sc|iso2=srd|iso3=srd|sil=SRD
Riga 16:
|codice=sc}}
El '''
Clasifegada cofà łengua romanxa oçidentałe e considerada da tanti studioxi cofà ła pi conservativa de łe łengua rivanti dal Łatin, ła xe costituìa da u insieme de diałeti, se połe individuar do varianse prinçipałe: canpidanexe e łogudorexe-nuorexe.
El
== Ànbito de difuxion==
El
* Ła çità de [[Alghero]], inde che ła łengua di difuxa, insieme al tałian, ła xé na variansa del [[łéngua catałana|catałan]] di tipo oriental. Sto ùltimo el ciapa rento, oltra che al diałet algherexe, anca le varietà łenguìsteghe, łe parlae e i diałet de łe proviçe de [[Barçełona]], [[Girona]] e de łe [[ìxołe bałeare]] ecc.
* El çentro de [[Arborea]] inte'l Canpidan de Oristan, onde che el xé difondest el [[Łéngua Vèneta|Vèneto]], introduxest inte i ani trenta del 900 dai imigrai vèneti vegnesti a cołonixar el teritorio, e che uncuò el xe in forte regrediment, sopiantà sia dal tałian che dal
* L'ìxoła de [[San Piero]] e parte de qûeł de [[Sant'Antioco]], onde che el persiste el [[tabarcin]], diałet acaixante che el fa part de ła fameja de ła łengua łìgura.
* A parte łe "enclave" lenguìstiche viste sóra, ghe xe anca altre parlade de sòłito considerae sarde che parò łe ga soło na fonètica sarda. El Galuréxe e 'l Sasaréxe i ga na gramàtica ben diversa da queła de łe varianti sarde (varda pi sóto) e se pol considararli sardi soło dal pónto de vista geogràfico: diversamente dal
== Trati de ła Łéngua Sarda ==
Riga 36:
=== Trati gramaticałi===
El
Come el vèneto e gran parte de łe łéngue, el
* el plural l'è fato su base -S come in spagnoło, portoghéxe e catałan: ''ammiga-> ammiga'''s''''' , ''ammigu-> ammigu'''s'''/ammigo'''s''''' , ''dommu-> dommo'''s'''/dommu'''s'''''
Riga 45:
* declinasion pronominałe a 4 caxi, almanco in serte varianti: nom. '''''tui''''' , dat-acu. ''a '''ti(b)e''''' , conpagn. ''chin '''tui''' / cun '''tegus''''' , altre prepoxision ''de / in / pro/po '''te(ne)'''''
* a parte póche ecesion, i agetivi i va drio el nome: ''dommu nova'' (=caxa nóva, it. casa nuova / nuova casa) , ''ammigu bonu'' (=bon amigo / amigo bon, it. amico buono / buon amico)
* latinismi restai soło che in
=== Trati de fonètica ===
Riga 58:
* séntro-nord ''li'''mb'''a, a'''bb'''a'' (in rumen "limbă, apă") , sud ''li'''ngu'''a, a'''cu'''a/a'''ku'''a''
Ciaramente, dopo gh'è un saco de altre variasion fra paéxe e paéxe: xe parò na caratarìstica xenerałe del
* lenision drio vocal, ła consonante ła vien aspirà e sonorixà: '''''p'''ortu-> s'''u p'''ortu'' "su '''bh'''ortu" (el porto) , '''''f'''ortza-> s'''a f'''ortza'' "sa '''vh'''ortza" (ła forsa) , '''''b'''onu -> amig'''u b'''onu'' "ammigu '''`'''onu"
|