Difarense intrà łe version de "Andrea Griti"

[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
inisio a scrivare ła voxe
 
pNessun oggetto della modifica
Riga 2:
'''Andrea Griti''' ([[Bardołin]], [[17 de avril]] [[1455]] - [[Venesia]], [[28 de disenbre]] [[1538]]) el xe sta el setantaseteximo [[doxe]] de ła [[Repùblica de Venesia]].
 
Fioło de Francesco e de Viena Zane, dopo esar restà orfano de pare el vien tirà su da so nono Triadano, che se ło porta drio durante łe so inbasarie pa' ła Republica in Inghiltera, Fransa e Spagna. Maridà co Benedeta Vendramin che, inteInte'l [[1476]], so mojere Benedeta Vendramin ła more co ła jera drio partorir Francesco, ugnoło fioło legitimo del Griti. Xovane védoo el se trasferise a [[Costantinopołi]], 'ndove jera [[bałio]] el proxio Batista. Là el fa el marcante, soratuto de grani, e 'l va convivare, a [[Pera]], co na xovane greca da ła cuałe el gavarà cuatro fiołi "bastardi": Alvixe, Xorxi, Lorenso e Piero.
 
Inte'l agosto del [[1499]] i turchi i descoerxe che'l ghe pasa informasion a Venesia so ła marineria miłitare otomana. Grasie a l'amicisia co'l [[vixir]] el riese a evitar ła péna de morte e 'l vien icaxonà inte ła fortesa de łe Sete Tori (ciamà da i turchi ''Yedikule'') . Dopo scuaxi tri ani el vien rełasà par condure łe tratative de pase infrà Venesia e 'l turco.
 
Inte'l [[1503]] el torna Venesia, 'ndove el se marida co Maria Donà che ła ghe darà do fiołe: Benedeta e Viena.
 
Durante ła guera de ła [[Lega de Cambrai]], dopo ła sconfita de [[Bataja de Agnadeło|Agnadeło]] el vien nominà [[Capitan Xenerałe Da Tera]] e 'l riese a reconcuistar ła magior parte de i teritori perdui. Caturà da i fransoxi el negosia ła pase.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/wiki/Andrea_Griti"