Difarense intrà łe version de "Marco Musuro"

[Version verifegà][Version verifegà]
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Addbot (discusion | contribusion)
p Bot: Migrating 6 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q1242157 (translate me)
VajotwoBot (discusion | contribusion)
p Robot: Modifeghe esteteghe
Riga 25:
 
-Ἴσθι καὶ ἕτερον, τὸ ὅτι ὁ ἡγούμενος κεκοίμηται τῇ ις’ τοῦ φεβρουαρίου, καὶ ἠγέρθησαν λύκοι ἵνα ἀρπάσωσι τὸ σὸν μοναστήριον καὶ σε ἐξώσωσιν, οἵ εἰσιν ὁ ἱερὸς Θεόδωρος ὁ καὶ ῾Ρακενδύτης σὺν τῷ ἀνεψιῷ αὐτοῦ. [...] Καὶ ὁ ἕτερος ἦν ὁ σκοτενδύτης ὁ Μεσούριος, βοηθείας καὶ συνδρομῆς τοῦ κείνου θείου Μαχροῦ Μουσουραρέονος. Ἀλλ’ οὖν κἀκεῖνος ἐξηγκωνίσθη καὶ ἐστράφη εἰς τὰ ὄπισθεν κατῃσχυμμένος μελαγχολῶν.[...]-
- Trad. Sapi anche n'altra roba: el prior el xe morto el 16 de Febraro, e se gà svegià i lovi par portarte via el to monastero. Li xè Teodoro Racendita col so nevodo. E l'altro Mesuro lo scotendita, giutà e compagnà da quel divin Machro Musurareon. Ma anca queo xe stà costreto a ritirarse in dove che el xera prima, svergognà e tristo. -
 
El dito posto sarìa spetà ora ad Aristobulo ma Giorgio el missiona altri che gheło voleva robar: uno xera Teodoro Racendite (che in grego vol dir “vestio de strasse”) e staltro che el xe ciamà “vestio de tenebra” par esser proprio Marco Musuro col so barba Musurareon. Malgrado łi interessamenti de altri el posto comunque xe ‘ndà a Aristobulo.
Riga 42:
:Euripides (Aldo, Venesia, feb. 1503)
 
Ła Republica de Venesia ło ga nomenà professor de Grego a [[Pàdova]] nel 1505 dove però insegnava dal 1503. Durante el so insegnamento a [[Pàdova]] łi xe rivai studenti da tuta [[Eoropa|Europa]] come [[Johannes Cuno]] e [[Erasmo da Rotterdam]]. Cuno dixe neła prefasion deła so edision de Gregorio de Nissa: “a praeceptore meo in utraque lingua disertissimo, Marco Musuro Cretensi, nuper in gymnasio Patavino didici”.
Dałi tacuini del medesimo savemo anca queło che Musuro insegnava nełe lesion: tra ‘l 1507 e 1508 ga łeto publicamente Aristofane, Lucian, Omero e Esiodo. De Erasmo no sémo sicuri che el sia stà n’allievo ma i do łi xe conoseva. El dotto ołandese scrive infati nel 1531 in na so łetera a Lazar de Baïf:“Lazarum Bonamicum opinor me vidisse Patavii in edibus Marci Musuri, qui iam tum iuvenis plurimum et eruditionis et humanitatis prae se ferebat”.
Nel [[1509]] Musuro ga dovesto scampar dal Studio a Padova parché ła [[Łega de Cambrai]] ga diciarà guera ała [[Republica de Venesia]] e el xe tornà a [[Venesia]]. Qua el ga fato n’altra edision co Manuzio, sto giro de [[Plutarco]], nel Marso [[1509]]. In sto periodo a Musuro ła Republica gaveva anca afidà ła tradusion dei documenti de Stato scriti in grego come el dixe anca Marin Sanudo nei so Diari: “La letera di Bajasit, signor turcho, a la Signoria nostra, è in grecho, de primo septembrio. Qual fo fata tradur a Marco Musuro, optimo grecho[...].
Riga 104:
== Bibliografia ==
 
* A. Cataldi Palau, ''La vita di Marco Musuro'' in ''Italia medioevale e umanistica'' XLV, 2004
* Legrand, ''Bibliographie Hellenique ou description raisonée des ouvrages publiès en grec par des grec aux XV et XVI siècle, Ernest Leroux éditeur'', Paris 1885
* E. Mioni, ''La biblioteca greca di Marco Musuro'' in ''Archivio veneto'', s. V, 93, 1971,5-28
* A. Pontani, ''L’ umanesimo greco a Venezia: Marco Musuro, Girolamo Aleandro e l’ Antologia planudea'' in'' I Greci a Venezia'', 2002, pp. 381-466.
* F. Pontani, ''Musurus’ Creed'' in'' Greek, Roman and Byzantine Studies'' 43 (2002/3), pp. 175-213.
* [[Marin Sanuto]], ''I Diari di Marino Sanuto (1496-1533)''
* Κ. Ν. Sathas, Νεοελληνικὴ Φιλολογία, Βιογραφίαι τῶν ἐν τοῖς γράμμασι διαλαμψάντων Ἑλλήνων, ἐν Ἀθήναις 1868, rist. Athenai, Chiotelle 1969
* M. Sicherl, ''Musuros-Handschriften'' in ''Serta Turyniana,'' University of Illinois Press, 1974, 564-608.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/wiki/Marco_Musuro"