Difarense intrà łe version de "Vitus Bering"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
→Seconda spedision: coreto un colegmento |
p Robot: Modifeghe esteteghe |
||
Riga 1:
[[
'''Vitus Jonassen Bering''' (anca, manco coretamente, ''Behring''; [[Horsens]], agosto [[1681]]–[[19 de diçenbre|19 diçenbre]] [[1741]]) l'è stà un navigador [[Danimarca|danexe]] al servisio de l'armada rusa, conosuo preso i marinai rusi come '''Ivan Ivanovich'''. L'è nato in te ła çità de Horsens in [[Danimarca]] e morto in te l'[[ixoła de Bering]], al łargo de ła [[penixoła de Kamchatka]].
== I inisi ==
Dopo un viajo in te łe Indie, in tel [[1703]] el se aruoła in te ła marina rusa come sototenente, prestando servisio in te ła flota baltica durante ła [[grande goera del Nord]] e, tra 'l [[1710]] e 'l [[1712]], in te ła flota
== Prima spedision ==
In tel [[1725]], soto i auspici del governo ruso e de [[Piero el Grando]], el va via tera a [[Okhotsk]], l'atraversa el [[mar d'Okhotsk]] verso ła Kamchatka e 'l costruise ła nave ''Sviatoi Gavriil'' (in [[Łéngoa rusa|ruso]] ''San Gabriełe''). A bordo de sta nave, in tel [[1728]], Bering el se dirixe verso nord, fin a catar el pasajo che separa ła Merica da l'Axia.
In te l'ano sucesivo el fa n'antro tentativo, fałio, par çercar tera a est. In sta ocaxion el cata de novo una de łe [[ixołe Diomede]] (''ixoła Ratmanov''), xa prima oservà da [[Dezhnev]]. In te l'istà del [[1730]], Bering el torna a [[San Pieroburgo]]. Durante l'interminabiłe viajo atraverso ła [[Siberia]] łongo tuto el continente [[Axia|axiatico]] el se mała seriamente e ghe more sinque fioi.
== Seconda spedision ==
A Bering ghe vien in seguito comisionà n'antra spedision, che 'l łe riporta a Okhotsk in tel [[1735]]. Co l'aiuto de do artixani łocałi, Makar Rogachev e Andrey Kozmin,
Bering l'è obligà a tornar a cauxa de łe averse condisioni. Durante el viajo de ritorno el se inbate en parte de łe [[ixołe ałeutine]]. Uno dei so marinai el more e 'l vien sepełio su una de ste ixołe, ałe quałi vien dà el so nome (de [[ixołe Shumagin]]). Bering el diventa masa małà par comandar ła so nave e l'è costreto a rifujarse su n'ixoła dixabità parte del grupo de łe [[ixołe Kommander]] (''Komandorskiye Ostrova''), a sudovest del [[mar de Bering]].
== Riconosimento ==
El vałor de Bering no l'è stà riconosuo par tanti ani, fin a quando [[James Cook]] no l'à dimostrà ła so acuratesa de oservador. Al dì d'ancó, el [[streto de Bering]], el [[mar de Bering]] e l'[[ixoła de Bering]] i porta el so nome.
In tel [[1946]] dei caciatori de peliçe i cata i resti del so acanpamento, se dixe, in te ła baia de l'ixoła de ''Avatca'', in seguito ciamà ixoła de Bering. L'è soło in tel [[1991]] che na spedision ruso-danexe ła serca e cata i resti de Bering, trasportandołi in Rusia par esar studiè. I exami ai denti no i'à parò individuà nisuna tracia de scorbuto. In tel [[1992]] i corpi de Bering e dei altri sinque marinai catè i'è stè riportè su l'ixoła de Bering, ndoe i'è stè sepełii.
== Ligamenti de fora ==
{{commons|Vitus Bering|Vitus Bering}}
* [http://beringisland.ru/history/peoples/bering.shtm Bering, Vitus (in ruso)]
* [http://www.pbs.org/edens/kamchatka/bering.html Storia de ła spedision de ła PBS]
* [http://www.vitusbering.horsens.dk Rexoconto de ła spedision ruso-danexe del 1991 che l'à catà ła tonba de Bering (in danexe)]
* [http://www.beringstraitcrossing.com
== Riferimenti e bibliografia ==
* ''Encyclopædia Britannica Eleventh Edition''
* Frost, Orcutt. ''Bering: The Russian Discovery of America''. New Haven, CT: Yale University Press, 2003 (hardcover, ISBN
* Lauridsen, P. ''Bering og de Russiske Opdagelsesrejser'' (Copenhagen, 1885)
* Müller, G.F. ''Sammlung russischer Geschichten,'' vol. iii. (St Petersburg, 1758)
* Oliver, James A. ''The Bering Strait Crossing''. UK: Information
* ''Under Vitus Bering's Command: New Perspectives on the Russian Kamchatka Expeditions (Beringiana, 1)'', edited by Natasha Okhotina Lind and Peter Ulf Møller. Aarhus: Aarhus University Press, 2002 (paperback, ISBN 87-7288-932-2).
|