Difarense intrà łe version de "Camerun"
[Version verifegà] | [Version verifegà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
→Giografia: drio riformatar |
→Storia: drio riformatar |
||
Riga 65:
== Storia ==
{{varda anca|Storia del Camerun}}
=== Antighità ===
I primi abitanti del Camerun xera i baka, na popolasion de pigmei. Nel secolo V, de i grupi sudanici xe rivà da la zona del lago Chad.<br>
I portoghexi xe rivá nel 1472 e i gha tacá a far marcá co i abitanti de la costa.
=== Modernità ===
Al scominsio del XIX secolo, Modibo Adama sa meso a la testa de guerieri fulana par conquistar el nord del paexe e crear el emirato de Adamava. En tel 1884, i todeschi sa tolta el teritorio e i la ciamá la colonia del Kamerun. I novi coloni gha scominsiá a costruir strade e altre struture usando el laoro coato. Dopo la Grande Guera, la colonia l’é stá divisa tra [[Fransa]] e Regno Unio.
=== Indipendensa ===
Dopo na guera de liberasion contro i francexi dal 1955 in poi, el Camerun l’é diventá indipendente nel 1960<ref>1 janaro la parte francexe, 1 otobre la parte inglexe</ref>.<br>
El primo presidente xe stá Ahmadou Ahidjo. Dopo verghe abolì la federasion, el Camerun xe diventá na republica presidensiale. Ahidjo gha lasá el poder el 4 novembre 1982 al so sucesor, Paul Biya, che xe el presidente fin ancò.<br>
Biya gha poderi asoluti e la zente se lamenta da abusi de i diriti umani. La corusion xe difusa.
== Giografia politega ==
|