Wikipedia

Utensa:Loquetudigas/Plafòn

< Utensa:Loquetudigas
TassoboxLoquetudigas/Plafòn

s

Capa

canbia
Cape de nautilus: N. macromphalus (esquerra), A. scrobiculatus (centre), N. pompilius (dreta)

I nautilus i xè i unici cefalopodi viventi che i ga 'ncora na capa. Un nautilus se pol nasconder totalmente dentro dela sua capa, serando la entrada col capucio che se fa coi due tentacoli modificai.[1] La capa la xè en forma spiral, calcarea e la xè resistente a la presiòn; implosiona solamente nele fondarie de più de 800 metri. La capa dei nautilus la ga due cape: la esterna la xè bianca (ocre) e la interna la xè bianca luminosa e iridescente. La parte più interna dela capa la xè azuro griso.

La capa del nautilus la xè dividida en diverse camere separae par seti traversali. L'animal el vivi senpre nela camera frontal, la più grande. Le altre camere i xè anca funzionali, e i se usa par controlar la flotasiòn del animal,[2] cioè, par moverse verso la superfisie o afondarse. Tuti i seti i ga un buco picio par dove 'l pasa un cordon tesular, el sifúncul, che 'l comunica le diverse camere.

I pici i nasi co sete cambre complete.[3] Quando el animal crese el [manto (anatomia)|manto]] produse capa nova,[1] e l'animal se sposta periodicamente avanti.[1] Secondo alcuni studi fati coi Nautilus pompilus en aquario,[4] sta specie la crese fino che la ga sete o oto ani, con un masimo de aprozimadamente trenta camere.[1]

I colori esterni dela capa i aiuta l'animal a nasconderse nel' acqua. Vista de sora, la capa la ga colori scuri e la xè rigada de forma iregolare, e cusì se camufa nel buio dele acque profonde. Visto de soto la capa la xè bianca, e cusì l'animal se fa indistinguibile dele acque vicine ala superficie del mar.

Tra due camere consecutive, che i rapresenta due fase dela cresita del animal, ghe xè na relasiòn d'isomeria del 6%. Alora l'animal el pol creser un 6% ogni volta che'l va a una camera nova. I xè 18 camere en ogni giro completo dela capa, quando el ga finì el giro el ga triplicado le sue dimensioni. La capa dei nautilus la xè un bon esempio de spiral logaritmica natural.

Ocio

canbia

thumb|Secció d'un ull de nàutil I oci camerali del nautils i xè primitivi en confronto de quei che i ga el resto dei cefalopodi.[5] A diferenza dei pops i calamars, els nàutils no tenen bona vista i s'ajuden de les olors per orientar-se.[6] L'estructura dels seus ulls, situats just a sota de la caputxa a l'extrem de curts peduncles, està molt ben desenvolupada, però no presenten lents. Tenen unes senzilles obertures anomenades estenops a través de les quals passa l'aigua permetent la formació d'imatges en absència de llum; l'estenop forma la imatge al darrera. Per produir una imatge nítida és necessari que l'obertura sigui molt petita, de l'ordre de 0,5 mm.[7] En reduir el grau d'obertura el nàutil va aconseguir una bona sensibilitat direccional i també sensibilitat a les formes. Tot i això, a causa de la manca de còrnia i lents, els nàutils hi veuen amb una resolució pobra i una imatge fosca i dèbil.

En els ulls s'hi troben estatocists que informen sobre la posició i els moviments del cos.[8]

Aparell digestiu

canbia

L'esòfag dels nàutils és musculós i condueix el menjar cap a una expansió d'aquest, el ventrell. Després, el menjar, és dirigit cap a l'estómac. A la part anterior de l'estómac s'hi troba adherit un cec de forma espiral.

Anàlisis de la digestió de Nautilus pompilius mitjançant l'ús de rajos X han revelat que l'aliment arriba a l'estómac vint minuts després de ser ingerit, on és trossejat.[9] El bol alimentari passa per l'intestí prim al cap de tres hores i pel bucle rectal a les cinc hores. Així doncs, el temps entre la ingestió i l'expulsió és d'aproximadament dotze hores.

Aparell circulatori

canbia

L'aparell circulatori dels nàutils és tancat, com el de la resta de cefalòpodes, però presenta trets més arcaics. El seu cor presenta quatre aurícules i un sol ventricle. És innervat per neurones que responen a la serotonina, generant-ne les contraccions rítmiques, i es pot accelerar la contracció dels músculs del cor per acció directa de la noradrenalina.[10]

Ecologia

canbia

Hàbitat i distribució

canbia

Viuen a les pendents de les barreres de corall a profunditats a partir de noranta[1] i fins a sis-cents metres. Tot i ser capaços de tolerar uns canvis de pressió i temperatura considerables, prefereixen les aigües fredes,[1] vora els 7°C, i és per això que en aigües càlides rarament se'ls troba per sobre dels cent metres de fondària. Els nàutils poden morir si se'ls manté en temperatures superiors a 25°C.[11] Són animals nocturns que ascendeixen als esculls de corall[1] durant les hores fosques per tal d'alimentar-se. Es pot considerar que porten una vida a mig camí entre la dels organismes del plàncton i els del nècton, són epibentònics.[12]

Només es troben a les aigües tropicals de l'Indo-Pacífic, dels 30° N als 30° S de latitud i dels 90° als 185° W de longitud.

Alimentació

canbia

Els nàutils són depredadors i presenten una dieta variada. S'alimenten de crustacis i de peixos petits, així com de detrits i algues que capturen mitjançant els seus tentacles. Aquests tenen unes petites regates que els permeten capturar les preses. Un cop capturades, els tentacles porten el menjar cap a la boca. Les seves mandíbules ben desenvolupades s'encarreguen de moldre l'aliment.[9] Es creu que utilitzen senyals químiques per tal de detectar les seves preses, a causa de la seva mala visió.[1]

Comportament

canbia

thumb|125px|Un nàutil en el seu ambient Els nàutils són animals solitaris,[13] tot i que no territorials. Es creu que durant el dia es mantenen en les profunditats marines per tal d'evitar depredadors capaços de trencar la conquilla com tortugues.[3]

Moviment

canbia

Els nàutils són cefalòpodes musculosos però lents. Per desplaçar-se i nedar utilitzen l'aigua com a mitjà de propulsió. Mitjançant l'hipònom faciliten l'entrada i sortida d'aigua de la cavitat paleal. Una vegada la cambra és plena d'aigua, l'espiracle la separa de la sal i la difon a la sang. Els nàutils controlen la seva capacitat de flotar en funció del gas (principalment nitrogen) que hi ha a la cambra. Són les cèl·lules del sifúncul les encarregades de regular aquesta flotabilitat. Quan es troben en repòs se subjecten amb els apèndixs a les pedres.

L'espècie N. belauensis pot descendir fins a aproximadament 600 metres i es desplaça aproximadament 0,45-0,8 quilòmetres per dia. Poden nedar o caminar pel fons de l'oceà.

La majoria dels cefalòpodes, entre ells els nàutils, Sepia i Euprymna, produeixen secrecions adhesives que utilitzen per agafar substrats i capturar les preses. Les estructures secretores es troben situades als tentacles en el cas dels nàutils. L'expulsió de la secreció s'aconsegueix mitjançant la contracció dels músculs tentaculars.

Els nàutils, a diferència de la resta de cefalòpodes, no tenen una glàndula de tinta.[14] La seva conquilla externa els dóna protecció davant d'altres animals.

Reproducció

canbia

Els nàutils presenten dimorfisme sexual i es reprodueixen mitjançant la posta d'ous.

Els mascles presenten un òrgan copulador de forma cònica constituït per quatre tentacles modificats petits que serveix per transferir l'esperma. Aquests braços tenen ventoses especials o compartiments que empren per transportar els espermatòfors. Per dur a terme la còpula la parella de nàutils s'encara. El procés de transferència pot ser molt breu o bé prolongar-se en el temps. Les femelles ponen els ous un cop a l'any, durant diversos anys, i regeneren les seves gònades. Utilitzen estratègies reproductives de tipus K.[15]

La posta normalment consta de dotze ous que mesuren entre 25 i 35 mm que es dipositen al substrat dins d'unes càpsules.[12] Es desenvolupen subjectes a les roques d'aigües poc profundes, a una temperatura lleugerament superior a la temperatura òptima dels adults.[1] Els ous triguen dotze mesos a desenvolupar-se abans que els nàutils, d'uns 30 mm de longitud, els trenquin. Els nàutils creixen lentament[16] i viuen al voltant de vint anys, temps excepcionalment llarg per ser cefalòpodes.

Els nàutils mascles sexualment madurs se senten atrets per l'olor de les femelles.[17] Sembla ser que aquesta olor és secretada per la glàndula rectal.

Història natural

canbia

Evolució

canbia

Els nautiloïdeus (que inclou els nàutils) i els ammonits són els dos grups de cefalòpodes que presenten conquilla. Els primers van aparèixer al Cambrià i presenten conquilles rectes o corbes i sutures simples, avui en dia només estan representats pels gèneres Nautilus i Allonautilus. Els animals pertanyents al tàxon dels ammonits, a diferència dels nàutils, presentaven una conquilla enrotllada i envans i sutures complexes. Aquest segon grup de cefalòpodes amb conquilla van aparèixer al Silurià i van desaparèixer al final del període Cretaci. No sabem res de les parts toves dels ammonits i nautiloïdeus extints, pel que se suposa que eren similars a les dels nàutils.[18]

El registre fòssil indica que els nàutils gairebé no han evolucionat durant els últims 500 milions d'anys, i els nautiloïdeus són molt més extensos i variats des de fa 200 milions d'anys. La majoria dels que començaren a tenir conquilles rectes es troben en el gènere Lituites, ja extingit. Es desenvoluparen durant el Cambrià i durant l'Ordovicià es van convertir en un dels depredadors més importants del mar.[1] Algunes espècies van arribar a tenir 2,5 metres de longitud. L'altre subclasse de cefalòpodes, Coleoidea, es va separar dels nàutils fa milions d'anys, i els nàutils han continuat invariables des d'aleshores. Entre els parents dels nàutils extints s'hi troben els ammonits, els baculits i els goniatits.

Filogènesi

canbia

S'han utilitzat seqüències gèniques, el nombre de cromosomes i la morfologia com a indicadors filogenètics en l'estudi dels nàutils.

Els caràcters primitius dels nàutils han sigut explorats a partir de les dades morfològiques i moleculars (seqüència 18S del rRNA) per tal d'esbrinar l'evolució dels llinatges de cefalòpodes vivents. El conjunt de diferències moleculars interespecífiques donen suport a la separació de les espècies presents en dos gèneres supervivents, Nautilus i Allonautilus. Recentment, estudis filogenètics [19] basats en seqüències gèniques nuclears i mitocondrials han ajudat a aclarir la taxonomia dels cefalòpodes. El rRNA 18S és més llarg en Nautilus que en qualsevol altre mol·lusc conegut, incloent els altres cefalòpodes.

S'especula amb la possibilitat que el reduït nombre de cromosomes, compartits per Nautilus i els octòpodes, és l'estat ancestral dels cefalòpodes. Sovint es considera A. scrobiculatus com el llinatge més antic en l'evolució dels nàutils.

S'ha seqüenciat el ADN mitocondrial de Nautilus macromphalus [20] i s'hi ha observat un nombre inusual de regions no codificants. El cariotip d'aquesta mateixa espècie ha sigut comparat amb el d'altres espècies. thumb|center|400px|Reconstrucció de la filogènia dels cefalòpodes a partir de trets moleculars i morfològics.

Tàxons incerts o dubtosos

canbia

Els següents tàxons associats a la família Nautilidae són, o han estat, d'estatus taxonòmic incert:[21]

Nom binomial i autor Estatus sistemàtic actual Localització Dipòsit de l'espècimen tipus
Nautilus alumnus Iredale, 1944 Espècies dubtoses [fide Saunders (1987:49)] Queensland, Austràlia No designat [fide Saunders (1987:49)]
Nautilus ambiguus Sowerby, 1848 Espècies dubtoses [fide Saunders (1987:48)] No designat Sense resoldre
Nautilus beccarii L., 1758 No cefalòpode; Foraminifera fide Frizzell i Keen (1949:106)
Nautilus calcar L., 1758 ? No cefelòpode; Foraminifera Lenticulina Mar Adriàtic Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus crispus L., 1758 Sense determinar Mar Mediterrani Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus crista L., 1758 No cefalòpode; Turbo [fide Dodge (1953:14)]
Nautilus fascia L., 1758 Sense determinar Mar Adriàtic Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus granum L., 1758 Sense determinar Mar Mediterrani Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus lacustris Lightfoot, 1786 No cefalòpode; Helix [fide Dillwyn (1817:339)]
Nautilus legumen L., 1758 Sense determinar Mar Adriàtic Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus micrombilicatus Joubin, 1888 Nomen nudum
Nautilus obliquus L., 1758 Sense determinar Mar Adriàtic Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus pompilius marginalis Willey, 1896 Espècies dubtoses [fide Saunders (1987:50)] Nova Guinea Sense resoldre
Nautilus pompilius moretoni Willey, 1896 Espècies dubtoses [fide Saunders (1987:49)] Nova Guinea Sense resoldre
Nautilus pompilius perforatus Willey, 1896 Espècies dubtoses [fide Saunders (1987:49)] Nova Guinea Sense resoldre
Nautilus radicula L., 1758 ?No cefalòpode; Foraminifera nodosaria Mar Adriàtic Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus raphanistrum L., 1758 Sense determinar Mar Mediterrani Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus raphanus L., 1758 Sense determinar Mar Adriàtic Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus semi-lituus L., 1758 Sense determinar Liburni, Mar Adriàtic Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus sipunculus L., 1758 Sense determinar "freto Siculo" Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus umbilicatus L., 1758 Sense determinar Liburni, Mar Adriàtic Sense resoldre; Societat Linneana de Londres?
Nautilus texturatus Gould, 1857 Nomen nudum
Octopodia nautilus Schneider, 1784 Rebutjat el nom específic [fide Opinion 233, ICZN (1954:278)]

Espècies

canbia

[[Fitxer:Nautilus.jpg|thumb|Un nàutil a l'Aquari Himeji, Japó]] La composició del gènere Nautilus no està encara ben establerta. Algunes espècies són només conegudes per la descripció de les conquilles que ha arrossegat el corrent, sense cap observació o descripció dels animals. El nombre d'espècies vàlides és encara objecte de debat. Només tres espècies són universalment acceptades: N. pompilus, N. macromphalus i N. scrobiculatus.

Tot i així podem dir que el subordre Nautilina comprèn sis espècies molt similars distribuïdes en dos gèneres.

Els nàutils i l'home

canbia

[[Fitxer:Nautilus in captivity.jpg|thumb|150px|Nàutil en captivitat al CosmoCaixa.]]

Explotació

canbia

Cada any se sacrifiquen milers d'aquests mol·luscs amb la finalitat de vendre'n les conquilles. Aquestes conquilles acostumen a ser usades únicament com a element decoratiu. Durant un període de dos anys, deu mil nàutils foren capturats i morts per obtenir-ne les conquilles. Una petita part dels nàutils capturats es destinen al comerç d'animals. Indonèsia va prohibir-ne la captura i exportació el 1987, però molts altres països segueixen capturant-los.[22] Tot i que no es consideren en perill d'extinció, preocupen les conseqüències de l'explotació humana. Els nàutils són espècies vulnerables.

Els nàutils en captivitat

canbia

Els nàutils poden viure molts anys en un aquari, però en captivitat presenten problemes per desplaçar-se, tendeixen a surar cap a la superfície i tenen dificultats per produir la conquilla, que sol ser descolorida i malforjada. No es coneixen solucions per aquests problemes. Només a l'aquari de Japó (l'any 1989[1]), i després al de Waikiki[23] i al de Barcelona s'han aconseguit ous fèrtils de nàutils en captivitat. thumb|150px|right|Decoració feta amb una conquilla de nàutil.

Els nàutils en la ciència i l'art

canbia

Els nàutils han captat l'atenció científica des dels temps de l'antiga Grècia. En aquells temps, l'objecte de principal interès eren les particions de la conquilla. Al segle XVII Robert Hooke rebé una conquilla de la qual féu el primer estudi de la forma. Sense haver-ne vist cap exemplar viu, va deduir correctament que les cambres contenen gas i regulen la flotabilitat de l'animal. Van haver de passar segles perquè els científics poguessin observar nàutils vius en llibertat.[3]

En l'art, són presents en alguns poemes[1] i la conquilla de nàutil està representada de manera prominent a l'emblema oficial de Nova Caledònia. A més, la conquilla d'aquests cefalòpodes va servir d'inspiració a Gaudí per dissenyar les seves escales modernistes. [[Fitxer:NC Armoires.gif|thumb|150px|Emblema oficial de Nova Caledònia.]]


Enllaços externs

canbia
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Fitxa de Nàutil, Waikiki Aquarium Eror: Tag <ref> non valido; il nome "Education Department" è stato definito più volte con contenuti diversi
  2. ↑ Remote telemetry of daily vertical and horizontal movement of Nautilus in Palau. Peter Ward, Bruce Carlson, Michael Weekly i Brian Brumbaugh. Nature 309, pàg 248-250 (1984)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Coils of time Peter D. Ward. Discover, 3 de gener de 1998 Eror: Tag <ref> non valido; il nome "COT" è stato definito più volte con contenuti diversi
  4. ↑ "Shell growth and chamber formation of aquarium-reared Nautilus pompilius (Mollusca, Cephalopoda) by X-ray analysis". Journal of Experimental Zoology Part A, Comparative experimental biology 301(12):pàg. 930a 937 (1 de desembre de 2004) .
  5. ↑ Land M.F.,­ Fernald R. D. "The Evolution of Eyes'". Annual Review of Neuroscience. Vol.15 pàg 1-29, març 1992.
  6. ↑ Jennifer A. Basil, Roger T. Hanlon, Sarah I. Sheikh I Jelle Atema. "Three-dimensinal odor tracking by Nautilus Pompilius" . The Journal of Experimental Biology, 203, pàg. 1409 a 1414 (2000).
  7. ↑ Muntz W.R.A., Raj U. "On the Visual System of Nautilus Pompilius". Journal of Experimental Biology, 109, pàg 253-263 (1984).
  8. ↑ Richard C. Brusca i Gary J. Brusca. Invertebrados, 2a ed., McGraw-Hill-Interamericana (2005). ISBN 84-4860-246-3
  9. ↑ 9,0 9,1 "The digestive tract of Nautilus pompilius (Cephalopoda, Tetrabranchiata): an X-ray analytical and computational tomography study on the living animal". Journal of Experimental Zoology, Vol. 205, pàg. 1617 a 1624 (juny 2002).
  10. ↑ Jochen Springer, Peter Ruth, Knut Beuerlein, Sandra Palus, Rudolf Schipp i Bettina Westermann. Distribution and function of biogenic amines in the heart of Nautilus pompilius L. (Cephalopoda, Tetrabranchiata). Journal of Molecular Histology, 36, pàgines 345 a 353 (2005)
  11. ↑ The Nautilus Shell Game Smithsonian National Zoological Park
  12. ↑ 12,0 12,1 E. Rupper i D. Barnes. Zoologia de los invertebrados, pàg. 467 a 491. McGraw-Hill (1996). ISBN 96-8252-452-0 Eror: Tag <ref> non valido; il nome "ZDLI" è stato definito più volte con contenuti diversi
  13. ↑ Fitxa de Nautilus Aquari de Barcelona
  14. ↑ G. Cognetti, M. Sarà i G. Magazzù. Biología marina. Ariel Ciencia. 2001. Pàg.360.
  15. ↑ N.H. Landman, K. Tanabe, R.A. Davis (editors). Ammonoid Paleobiology. Springer (1996). ISBN 03-0645-222-7
  16. ↑ J Vermeij. "A Sole Survior". Science, Vol. 240, pàg. 1074 i 1075 (1988)
  17. ↑ B Westermann i K Beuerlein. "Y-maze experiments on the chemotactic behaviour of the tetrabranchiate cephalopod Nautilus pompiliu, Mollusca)". Marine Biology, 147, pàgines 145 a 151 (2005).
  18. ↑ Robert D Barnes. Zoologia de los invertebrados. 2a edició. Interamericana. 1969.
  19. ↑ L. Bonnaud et al. A molecular and karyological approach to the taxonomy of Nautilus. C. R. Biologies, 327 (2004).
  20. ↑ J. L. Boore. "The complete sequence of the mitochondrial genome of Nautilus macromphalus (Mollusca: Cephalopoda)". BMC Genomics, Vol. 7, pàg. 182 (2006).
  21. ↑ Sweeney, M.J. (2002). "Taxa Associated with the Family Nautilidae Blainville, 1825." Tree of Life web project.
  22. ↑ The Cephalopod Page
  23. ↑ Carlson B, Awai M, Arnold D. "Waikiki Aquarium's Chambered Nautilus Reach heir First "Hatch-Day" Anniversary". Hawaiian Shell News, Vol. XL, núm. 1, Gener 2002. Hawaiian Malacological Society.
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Utensa:Loquetudigas/Plafòn&oldid=451065"