Wikipedia

Utensa:Loquetudigas/Plafòn2

< Utensa:Loquetudigas

Descrision general

canbia

Els mol·luscs presenten un rang de variació de les estructures corporals tan ampli que es fa difícil trobar característiques definitòries per a aplicar a tots els grups moderns. Els dos trets més universals són el mantell amb una cavitat significativa emprada per a la respiració i l'excreció, i l'estructura del sistema nerviós. Com a resultat d'aquesta enorme diversitat, molts llibres de text basen les seves descripcions en un "mol·lusc generalitzat" hipotètic. A sobre té una única closca similar a la d'una pagellida, que està feta de proteïnes i quitina reforçada amb carbonat de calci, i és secretada per un mantell que cobreix tota la superfície superior. La part ventral de l'animal consisteix en un únic "peu" muscular. Tot i que els mol·luscs són celomats, el celoma és molt petit, i la cavitat corporal principal és un hemocel a través de la qual circula la sang - el sistema circulatori dels mol·luscs és principalment obert. El sistema d'alimentació del "mol·lusc generalitzat" consisteix en una "llengua" raspadora anomenada ràdula i en un sistema digestiu complex en el qual el moc emanat i uns "péls" microscòpics anomenats cilis juguen diversos papers importants. El "mol·lusc generalitzat" té dos parells de cordons nerviosos, o tres en bivalves. El cervell, en les espècies que en tenen, encercla l'esòfag. La majoria de mol·luscs tenen ulls, i tots tenen sensors que detecten químics, vibracions i el tacte. El tipus de sistema reproductor més simple de mol·luscs es basa en la fertilizació externa, però hi ha més variacions complexes. Tots produeixen ous, dels que eclosionen larves trocòfores, larves més complexes veliger, o adults en miniatura. Una característica sorprenent dels mol·luscs és l'ús del mateix òrgan per a diverses funcions. Per exemple: el cor i els nefridis ("ronyons") són parts importants del sistema reproductor a més de ser-ho del sistema circulatori i excretor; en bivalves, les brànquies serveixen per a respirar però també produeixen corrent d'aigua a la cavitat paleal que és important per a l'excreció i la reproducció.


Diversitat

canbia

[[Fitxer:Cypraea chinensis with partially extended mantle.jpg| thumb | right | 200px |Aproximadament un 80% de totes les espècies de mol·lusc conegudes són gasteròpodes.[1]]] Hi ha unes 93.000 espècies de mol·lusc anomenades,[2] que inclouen el 23% del total d'organismes marins anomenats.[3] Els mol·luscs són els segons, per sota dels artròpodes, pel que fa al nombre total d'espècies animals vivents[1] – molt per darrere dels artròpodes (1.113.000) però molt per davant dels cordats (52.000).[4] S'ha estimat que actualment hi ha unes 200.000 espècies en total,[5] i 70.000 espècies fòssils,[6] tot i que el nombre total d'espècies de mol·luscs que han existit, tan si s'han preservat com si no, pot haver sigut moltes vegades superior al nombre d'espècies presents avui en dia.[7]

Els mol·luscs tenen una quantitat de formes més variades que qualsevol altre fílum animal – cargols i altres gasteròpodes, cloïsses i altres bivalves, calamars i altres cefalòpodes, i altres subgrups menys coneguts però també distintius. La major part de les espècies encara viuen als oceans, des de la costa fins a la zona abissal, però alguns són membres significatius dels ecosistemes d'aigua dolça i terrestres. Són extremadament diversos a les regions tropicals i temperades però es poden trobar a totes les latituds.[8] Un 80% de totes les espècies conegudes de mol·luscs són gasteròpodes.[1] Els cefalòpodes com els calamars, sèpies i pops es troben entre els invertebrats neurològicament més avançats.[9] El calamar gegant, que fins fa poc no s'havia observat viu en la seva forma adulta,[10] és un dels invertebrats més grans. Tanmateix, un espèciemen recentment capturat de calamar colossal, mesurava 10 metres de longitud i pesava 500 kg, el podria haver superat.[11]

Els mol·luscs d'aigua dolça i terrestres són excepcionalment vulnerables a l'extinció. Les estimacions del nombre de mol·luscs no marins varia àmpliament, en part perquè moltes regions no han estat investigades a fons i no hi ha prou especialistes en la classificació d'aquests animals. Tanmateix, l'any 2004 la llista vermella de la IUCN d'espècies amenaçades va incloure prop de 2.000 mol·luscs no marins amenaçats. Per tal de comparar, la gran majoria d'espècies de mol·luscs són marines però només 41 d'aquestes apareixen a la llista vermella de l'any 2004. El 42% de les extincions registrades des de l'any 1500 són de mol·luscs, quasi tots no marins.[12]

Definició

canbia

La paraula "mol·lusc" prové del llatí molluscus, de mollis, tou. A la seva vegada Molluscus era una adaptació del τᾲ μαλάκια, "la cosa tova", d'Aristòtil, que va aplicar a la sèpia.[13] L'estudi científic del mol·luscs s'anomena malacologia.[14]

Els mol·luscs han desenvolupat tal varietat d'estructures corporals que és difícil trobar sinapomorfies (característiques definitòries) per aplicar a tots els grups moderns.[8] Les següents estan presents en tots els mol·luscs moderns:[15][6]

  • La part dorsal de la paret del cos és un mantell que secreta espícules, plaques o conquilles calcàries. Es sobreposa al cos deixant suficient espai per a formar una cavitat del mantell.
  • L'anus i els genitals s'obren a la cavitat del mantell.
  • Hi ha dos parell de cordons nerviosos principals.[15]

Descripció

canbia

Un "mol·lusc generalitzat"

canbia

Degut a les grans variacions entre els diferents grups de mol·luscs, molts llibres de text comencen a tractar el tema describint un "mol·lusc generalitzat", que alguns suggereixen que podria assemblar-se als mol·luscs més primitius i que és força similar als monoplacòfors moderns.[8][15][16][17]

El mol·lusc generalitzat té una única closca similar a la d'una pagellida a la part superior. La closca és secretada per un mantell que cobreix la superfície superior. La part inferior consisteix en un únic "peu" muscular.[15]

Mantell i cavitat del mantell

canbia

La cavitat del mantell és un plec en el mantell que encabeix una quantitat significativa d'espai. Aquesta cavitat probablement estava a la part posterior en els primers mol·luscs, però aquesta posició actualment varia de grup a grup. L'anus, un parell d'osfradis (sensors químics), el parell de brànquies més posteriors i les obertures de sortida dels nefridis ("ronyons") i les gònades (òrgans reproductors) estan a la cavitat del mantell.[15]

Closca

canbia

El mantell secreta una closca que està constituida principalment per quitina i conquiolina (una proteïna endurida amb carbonat càlcic,[15][18] excepte la la capa més exterior que està feta únicament de conquiloina.[15] Els mol·luscs mai utilitzen el fosfat per a construir les parts dures,[19] amb l'excepció qüestionable de Cobcrephora.[20]

Anatomia dels mol·luscs

canbia

Capa

canbia

La capa la xè un elemento importante par la identificaziòn dei moluschi e la xè un órgano molto conservado en tuto el filum. El xè caracteristico la crescita de sta masa calcifegada, anca se la xè interna opur la ga desaparesù come nei cefalopodi. En altri moluschi la pol eser grande e vistosa, come nei gasteropodi e i bivalvi.

Cap

canbia

On hi ha tentacles, uns receptacles sensorials del tacte, l'olfacte i la visió. Dins la boca hi ha la ràdula un òrgan comú al filum, que és una cinta amb milers de dents microscòpiques que utilitzen per raspar els aliments i desfer-los per tal de poder-los ingerir.

Massa visceral

canbia

És on es troben tots els òrgans interns. La respiració és branquial, excepte en el cas dels cargols terrestres que respiren pulmonarment. El sistema nerviós esta desenvolupat i la cefalització és important en molts membres del grup com ara el pop.

Pie

canbia

El xè un musculo molto forte che 'l servi per el movimento. I gasteropodi i ga na siola retante, i bivalvi i la ga en forma de falca e i cefalopodi en forma de embudo.

Taxonomia

canbia

Les opinions varien sobre el nombre de classes de mol·luscs - per exemple, la taula de sota mostra vuit classes vivents,[2] i dues d'extintes. Tanmateix, alguns autors convinen els Caudofoveata i Neomeniomorpha en una classe, els aplacòfors.[17][21] Dues de les classes comunaments reconegudes són conegudes només a partir de fòssils[1]

Classe Organismes principals Espècies vivents descrites[2] Distribució
Caudofoveata[21] organismes similars a cucs 120 llit marí 200-3000 m
Aplacophora[21] Neomeniomorpha, organismes similars a cucs 200 llit marí 200 - 3000 m
Polyplacophora[22] 1.000 zona mareal rocosa i llit marí
Monoplacophora[16] organismes similars a una pagellida 31 llit marí 1800 - 7000 m}; una espècie 200 m
Gastropoda[23] orelles de mar, nudibranquis, cargols, llimacs 70.000 marí, aigua dolça, terrestre
Cephalopoda[24] calamars, pops, sèpies, nàutils 900 marí
Bivalvia[25] ostres, musclos 20.000 marí, aigua dolça
Scaphopoda[26] 500 marí 6 - 7000 m
Rostroconchia †[27] fòssils; probables ancestres dels bivalves extint marí
Helcionelloida †[28] fòssils; organismes similars a cargols com Latouchella extint marí

References

canbia
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 edited by Winston F. Ponder, David R. Lindberg., Phylogeny and Evolution of the Mollusca, a cura di Ponder, W.F. and Lindberg, D.R., Berkeley: University of California Press, 2008, p. 481.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Haszprunar, G., Encyclopedia of Life Sciences, John Wiley & Sons, Ltd., 2001, DOI:10.1038/npg.els.0001598.
  3. ↑ Rebecca Hancock, Recognising research on molluscs, Australian Museum, 2008. entrada il 9 de marso 2009.
  4. ↑ Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D., Invertebrate Zoology, 7ª ed., Brooks / Cole, 2004, Front endpaper 1.
  5. ↑ Winston F. Ponder and David R. Lindberg, Phylogeny of the Molluscs, World Congress of Malacology, 2004. entrada il 9 de marso 2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 Brusca, R.C., and Brusca, G.J., Invertebrates, 2ª ed., Sinauer Associates, 2003, p. 702.
  7. ↑ David M. Raup & Steven M. Stanley, Principles of Paleontology, 2ª ed., W.H. Freeman and Co., 1978, pp. 4-5.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Giribet, G., Okusu, A., Lindgren, A.R., Huff, S.W., Schrödl, M., and Nishiguchi, M.K., Evidence for a clade composed of molluscs with serially repeated structures: Monoplacophorans are related to chitons, in Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 103, nº 20, May 2006, 7723–7728, DOI:10.1073/pnas.0602578103. entrada il 30 de setenbre 2008.
  9. ↑ Barnes, R.S.K., Calow, P., Olive, P.J.W., Golding, D.W. and Spicer, J.I., The Invertebrates, A Synthesis, 3ª ed., UK, Blackwell Science, 2001.
  10. ↑ Kubodera, T. and Mori, K. date=2005, First-ever observations of a live giant squid in the wild (PDF), in Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 272, nº 1581, 2005, 2583–2586, DOI:10.1098/rspb.2005.3158. entrada il 22 de otobre 2008.
  11. ↑ Richard Black, Colossal squid out of the freezer, BBC News, April 26, 2008. entrada il 1º de otobre 2008.
  12. ↑ C. Lydeard, R. Cowie, R., Ponder, W.F., et al, The global decline of nonmarine mollusks (PDF), in BioScience, vol. 54, April 2004, 321–330, DOI:10.1641/0006-3568(2004)054[0321:TGDONM]2.0.CO;2. entrada il 20 Oct 2009.
  13. ↑ Little, L., Fowler, H.W., Coulson, J., and Onions, C.T. (curà da), Shorter Oxford English Dictionary, Oxford University press, 1964.
  14. ↑ Little, L., Fowler, H.W., Coulson, J., and Onions, C.T. (curà da), Shorter Oxford English Dictionary, Oxford University press, 1964.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D., Invertebrate Zoology, 7ª ed., Brooks / Cole, 2004, pp. 284–291.
  16. ↑ 16,0 16,1 Eror: <ref> nisun testo par el marcador RuppertFoxBarnes2004MolluscaMonoplacophora
  17. ↑ 17,0 17,1 Healy, J.M., The Mollusca, in Anderson, D.T. (curà da), Invertebrate Zoology, 2ª ed., Oxford University Press, 2001, pp. 120–171.
  18. ↑ Porter, S., Seawater Chemistry and Early Carbonate Biomineralization, in Science, vol. 316, nº 5829, 2007, 1302, DOI:10.1126/science.1137284. entrada il 30 de setenbre 2008.
  19. ↑ Modeło:Cite doi
  20. ↑ Modeło:Cite doi
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D., Invertebrate Zoology, 7ª ed., Brooks / Cole, 2004, pp. 291–292.
  22. ↑ Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D., Invertebrate Zoology, 7ª ed., Brooks / Cole, 2004, pp. 292–298.
  23. ↑ Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D., Invertebrate Zoology, 7ª ed., Brooks / Cole, 2004, p. 300.
  24. ↑ Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D., Invertebrate Zoology, 7ª ed., Brooks / Cole, 2004, p. 343.
  25. ↑ Ruppert, E.E., Fox, R.S., and Barnes, R.D., Invertebrate Zoology, 7ª ed., Brooks / Cole, 2004, p. 367.
  26. ↑ Eror: <ref> nisun testo par el marcador RuppertFoxBarnes2004MolluscaScaphopoda
  27. ↑ Clarkson, E.N.K.,, Invertebrate Palaeontology and Evolution, Blackwell, 1998, p. 221. entrada il 27 de otobre 2008.
  28. ↑ Eror: <ref> nisun testo par el marcador RunnegarPojeta1974

Vegeu també

canbia
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Utensa:Loquetudigas/Plafòn2&oldid=426966"