El Zinbàbue, ofisialmente ła Republica del Zinbàbue el xe on Stato de l'Africa meridionałe.
El confina a nordovest co ło Zanbia, a est co Mozanbico, a sud co Sudafrica e a sudovest col Botswana; nol ga sbochi sol mare.

Infotoła de zeografia pułìtega Zinbàbue
Zimbabwe (sn) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoKalibusiswe Ilizwe leZimbabwe (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Unity, Freedom, Work»
«Unitat, llibertat, treball» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoGrande Zimbabwe (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

19°S 30°E / 19°S 30°E-19; 30Coordinae: 19°S 30°E / 19°S 30°E-19; 30


CavedaƚeHarare Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe16 529 904 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguainglezo
shona (it) Traduzi
ndebele del nord (it) Traduzi
Chewa
Barwe (en) Traduzi
lingua kalanga (it) Traduzi
lingue khoisan (it) Traduzi
lingua ndau (it) Traduzi
tsonga (it) Traduzi
Zimbabwe Sign Language (en) Traduzi
sotho del sud (it) Traduzi
Tonga (en) Traduzi
tswana (it) Traduzi
venda (it) Traduzi
xhosa (it) Traduzi
lingua nambya (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deAfrica del Sud e Africa Orientałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea390 757 km² Cànbia el vałor in Wikidata
• Àcua1 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Nyangani (it) Traduzi (2 592 m)(2 592 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoRunde River (en) Traduzi (162 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion18 apriłe 1980
Organizasion pułìtega
Òrgano lejislativoParlamento dello Zimbabwe (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Presidente dello Zimbabwe (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataEmmerson Mnangagwa (it) Traduzi (24 novenbre 2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe30.581 (-->)
MonedaDołaro statunitènse Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.zw
Prefiso tełefònego+263 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.zw
Istòrego
Rhodesia Meridionale (it) Traduzi (1980) Cànbia el vałor in Wikidata
Sito ufisiałe

MusicBrainz: 691e8ad6-2cc8-3678-8495-1ac96bbede55

ZeografiaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia del Zinbabue.

El ga na superfisie de 390 757 km².

Le montagne se cata al nord, al confin col Mozanbico, e le riva a 2 600 metri de alteza. La majoria de lo Zinbàbue l’è n’altopian.

El fiume piasè grande xe el Zanbesi, al confin co lo Zanbia a nord. L’acua del fiume alimenta la diga de Kariba, e forma le cascate Vitoria. Altro fiume inportante el xe el Limpopo, al confin co el Sudafrica a sud.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Zinbabue.

AntighitàCànbia

I karanga, ła etnìa che deso ła vien ciamà shona, xera fàvari e ghe i resti de piasè do miła miniere de fero, ran, oro e stagno a far da testimoni. El re de i karanga, el Monomotapa, controlaa el Zinbàbue, un toco de Mozanbico e zone del Malawi.
Da i ricatamenti archeołoxeghi se sa che el regno de Monomotapa el xera ben svilupà za inte el VI secolo. Łe roine de la Gran Zinbàbue conserva el pałazo real, le mure de la sità e de le caxe in piera fate co na tècnega avansada.
Dal sècoło X, i karanga fasea marcà co i arabi su la costa del Mozanbico.

La civiltà de Monomotapa la ga perso forza col tempo: inte el XVI secolo el arivo de i portoghexi ga fermà el mercà co i arabi; chelo in tel nord de le popolazioni rotsi[1], ga spinto i karanga fora da le zone minerarie.

ModernitàCànbia

Inte el XIX secolo, tuti i popoli de l’Africa del sud xera in fermento.
Soto la guida de Shaka Zulu, i zulu gavea scomensià a slargarse. Le popolazioni vicine le scapaa. I matebele [2] xe rivà inte el teritorio shona (1837) e se ga tolto el teritorio meridional.

Inte el 1889, Cecil Rhodes, fondator de la British South Africa Company [3] menò un grupo de 200 colonialisti inglexi e de 700 polizioti in tel Zinbàbue par costruir un pozo. Sti quà i ga fondà la cità de Salisbury.
Inte el 1895, con la scusa de arestar de i ladri de bestiame, i inglexi atacava Bulawayo, la caital del regno guidà dal re Lobenguela. El re scapò inte la foresta e in poco tempo Rhodes controlò tuto el paese che ciamo Rhodesia del Sud [4].

Inte el 1969, i coloni xera el 5% de la popolasion, ma i controlava el 70% de la tera.

El governo inglexe volea dar l’indipendenza a la Rhodesia, ma el partio de i bianchi no volea.

IndipendensaCànbia

Inte el novembre 1965, Ian Smith, cao del governo coloniale, ga dichiarà l’indipendenza unilaterale[5] de la Rhodesia par star al poder. El Partio Union Popolar de lo Zinbàbue (ZAPU) ga tacar a far la gueriglia.

El 18 april 1980, Robert Gabriel Mugabe fu eleto primo ministro del governo provisorio, e dopo l’è diventà el presidente. El governo de Mugabe l’è diventà sempre più ditatorial e responsàbiłe de gravi violasion de i diriti umani de la zente.

Zeografia politegaCànbia

La so cavedal la xe Harare).

PopolasionCànbia

El ga 13 milioni sirca de abitanti.
La majoria de i abitanti vive ne le campagne.

EtnieCànbia

Ghe do etnie principali: i shona e i matebele.
I bianchi xe el 2%.

ReligionCànbia

La majoria de i Zimbabueani segue i riti tradisionai (75%).
I cristiani catoleghi i xe el 10%, el resto xe cristiani protestanti o cristiani de sete locali.

EconomiaCànbia

L’inflasion l’è del 3 600%.

El Zinbàbue gavea na agricoltura avanzada: el produsea gran e fruta e el esportava formenton, tabaco, cafè e bagigi. Le foreste le dava legni pregiati.
Da la fin de i ani 1990, la pułìtega agraria ga rovinà l’agricoltura: el governo ga tolto le tere a i bianchi par darle a i neri [6], parò a tera le stà data a i amici del presidente e la produsion agricola l’è diminuia.
Inte el 2006, el Zimbabwe ga prodoto manco de un terso de la produsion del 1999. El paexe l’è pasà da esportator a importator de formenton.

NoteCànbia

  1. un grupo bantu afine a i karanga
  2. ndebele al singolar
  3. na compania mineraria e de comercio
  4. la Rhodesia del Nord saria el Zambia de ancò
  5. ricognosua el 7 de apriłe 1980
  6. 4 500 fatorie bianche controlava el 50% de la tera agricola, contro i 4 500 000 agricoltori neri ne l’altro 50%
Controło de autoritàVIAF (EN128940544 · ISNI (EN0000 0001 2285 6828 · LCCN (ENn80089993 · GND (DE4049850-5 · BNF (FRcb11933830b (data) · NDL (ENJA00569590 · WorldCat Identities (ENn80-089993
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Zinbàbue&oldid=1056274"