Guera Iran-Iraq

2 canbiaminti in sta version i xe drio spetar ła verìfega. Ła version stàbiłe ła xe sta controłada el 23 set 2021.


La guera Iran-Iraq, conosesta anca cofà ła guera inponesta (in łéngua persiana

Infobox de ConflitoGuera Iran-Iraq
Guerra del Golfo (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata
Tipoguera, guerra di aggressione (it) Traduzi e anesion Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoGolfo Pèrsego Cànbia el vałor in Wikidata
Data22 de setenbre del 1980 Cànbia el vałor in Wikidata
LiogoIran, Iraq e Golfo Pèrsego Cànbia el vałor in Wikidata
Consevensecause multiple (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Schieraminti
Comandanti
Efetivi
305 000 soldai
500 000 milisiani Pasdaran e Basiji
1 000 cari armai
1 000 mezi corasai
3 000 artejaria
450 velivoli
750 elicotari
190 000 soldati
4 500 cari armai
4 000 mezi corasai
7 330 artejaria
500+ velìvuli
100+ elicòtari
Pèrdite
450 000/957 000 (stime)450 000/650 000 (stime)
Guera Iran-Iraq- 22 setenbre 1980-Tehran
جنگ تحمیلی

, Jang-e-tahmīlī) in Iran e cofà ła Qādisiyya de Saddam Hussein (قادسيّة صدّام, Qādisiyyat Saddām) in Iraq, ła ze stada na guera conbatesta intrà i du Paezi dal setenbre del 1980 a l'agosto del 1988.

Inte l'època del conflito sta guera ła vegnea ciamada dai storiògrafi Guera del Golfo (intendendo cheło Pèrsego), notasion soravivesta finmente a l'invazion irachena del Kuwait del 2 de agosto del 1990.

Rasegna istòrega

canbia

El casus belli ła ze sta l'invazion irachena de l'Iran, ocoresta inte el 22 de setenbre del 1980 dopo de na longa istòria de dèspute inte el confin, frision intrà i rezimi in cuestion (ditatoriałe-làego cueło iracheno, teocràtego-ditatoriałe cueło iranian, che el se gavea trasformà inte na repùblega islàmega iłibarałe, ma multipartìtega inte ła fin de ła guera). L'Iran el ghea declarà de èsar sta vìtema de l'ataco irachen: de facto i iracheni i ghea atacà par primi e de sorpreza, sensa na formałe declarasion de guera.

Inte el scumìsio del setenbre del 1980, el ditatore irachen Saddam Hussein el ghea sconfesà el tratà che el regołava ła dèsputa confinària siglà inte el 1975, dal so predecesore Aḥmad ʿAlī Ḥasan al-Bakr col scià Moḥammad Reża Pahlavī, regnante in cueła època in Iran. Tuti e do i contendenti no i zera sodisfai dei acordi confinari siglai dai respetivi predecesori: l'Iraq el se ispirava al vècio confin otoman in vigore finmente al 1920, e l'Iran el garia vołesto anétarse tuto l'Iraq del sud, de predomenansa sciita, l'istesa confesion rełijoza de majoransa inte l'interior de ła Repùblega Islàmega.

Col s-ciopo de ła guera, l'Iraq el ghea restabilio łe rełasion diplomateghe coi Stati Unii inte el 1983, rełasion interonpeste inte el 1967 de sevente de ła Guera dei Sie Dì co Israełe. L'Union Soviètega, invese, ła ghea jutà diretamente co provizon miłitari l'Iraq e indiretamente l'Iran mediante de ła Sìria. Dopo dei primi boni èziti da parte de l'ezèrsito irachen, ła guera ła se gavea trasformà inte na sustoza guera de pozision e inte un recìproco bagno de sàngue.

El Consejo de Seguresa de łe Nasion Unie ła ghea ciamà a l'órdene pì de na volta tuti e do i goerni, ma el cesar el fogo no el ze sta decretà prima del 20 de agosto del 1988, e el scànbio dei prezonieri de guera no el ze sta pusìbiłe finmente al 2003. El conflito el ghea rabaltà insanabilmente i ecuiłibri de ła rejon, e i so efeti i se ghea fazesto sentir fortamente inte el imedià dopoguera: du ani dopo de l'armistisio, de fato, l'Iraq el ghea invadesto el Kuwait inte el tentativo de otegnere un rescato econòmego e pułìtego dal ponto-morto post-conflito che el ghene zera derivà.

Notasion

canbia
  1. Iran and Syria Archivià il 14 ottobre 2015 Data inte l'URL no conbazante: 14 de otobre 2015 in Internet Archive.
  2. Metz, Helen Chapin, ed. (1988), "Arms from France", Iraq: a Country Study, Library of Congress
  3. Fanning the Flames: Guns, Greed & Geopolitics in the Gulf War.
  4. Metz, Helen Chapin, ed. (1988), "The Soviet Union", Iraq: a Country Study, Library of Congress Country Studies
  5. Metz, Helen Chapin, ed. (1988), "Arms from The Soviet Union", Iraq: a Country Study, Library of Congress
  6. Alex Vatanka, The Odd Couple, in The Majalla, Saudi Research and Publishing Company, 22 marzo 2012. entrada il 7 novembre 2012 (archivià dal URL orizenałe il 29 novembre 2014).


Altri projeti

canbia

Linganbi foresti

canbia


Controło de autoritàLCCN (ENsh85067954 · GND (DE4132471-7 · BNF (FRcb119596628 (data) · BNE (ESXX531584 (data) · NDL (ENJA00576148
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Guera_Iran-Iraq&oldid=1157669"