DAB list.svg Dezanbìgua – Se te serchi la rejon giografica, védarse Sudan (rejon)


El Sudan, ufisialmente, ła Republica del Sudan (in arabo جمهورية السودان الديموقراطية) el xe on Stato de la Africa oriental, int'el Corno d'Africa.
El confina co ł'Egito a nord, ła Łibia a nordovest, el Ciad a ovest, ła Republica Sentrafricana a sudovest, el Sud Sudan a sud, ł'Etiopia a sudest e ł'Eritrea a est; el se afacia sol Mar Roso a nordest.

Infotoła de zeografia pułìtega Sudan
جمهورية السودان (ar) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Khartoum.jpg
Cànbia el vałor in Wikidata

InoNahnu jund Allah, jund al-watan (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«النصر لنا» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

15°N 32°E / 15°N 32°E15; 32Coordinae: 15°N 32°E / 15°N 32°E15; 32


CavedaƚeKhartoum Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe40 533 330 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguaàrabo
inglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deNordàfrica Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea1 886 068 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoDeriba Caldera (it) Traduzi (3 042 m)(3 042 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoMar Roso (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1° xenaro 1956
Organizasion pułìtega
Forma de goernoRepùblega federałe Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoNational Legislature (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Chairman of the Transitional Military Council (en) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataAbdel Fattah Abdelrahman Burhan (it) Traduzi (12 apriłe 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
• Primo ministro del Sudan (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataAbdalla Hamdok (it) Traduzi (21 agosto 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Economia
PIL nomenałe84 755 (-->)
Monedasterlina sudanese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.sd
Prefiso tełefònego+249 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.sd
Sito ufisiałe

MusicBrainz: 038ad5ba-df6d-35ad-ba12-efe6edd7d0a4

EtimołoziaCànbia

El nome del Sudan vien da l’arabo Bilad es Sudan, che vol dire "paexe de i neri".
Bisogna parò tegnar conto che sudan, in arabo, ga anca el significà de "sciavo": el Sudan xe sempre stà un serbatoio de s-ciavi par i marcati de l’Arabia e del Maghreb.

ZeografiaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia del Sudan.

El ga na superfisie de 1 886 068 km²[1].

Ghe xe qualche montagna al confin con l’Uganda.

Tuto el Sudan fa parte del bacin idrografico del Nilo. El Nilo entra inte el Sudan a Nimul, al confin con l’Uganda; el forma le paludi del Sudd e riceve le acque del Nilo Azuro a Khartoum; el riva al confin con l’Egito traversando la Nubia.
La costa l’è longa sirca 600 km.

El nord del Sudan l’è desertico, mentre el sud ga savane e foreste.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Sudan.

AntighitàCànbia

Da ricatamenti archeologici se sa che el Sudan xe sempre stà abità da i tempi preistorici.

El Sudan l’è nomenà ne la Bibia col nome de Kush.
El regno de la Nubia, inte el sud de l’Egito e el nord del Sudan de ancò, xe stà un regno potente. I Nubiani gavea acetà la cultura egizia, e i xe stà lori a reconquistar l’Egito dop che i Hyksos, popołasion semita de la Assiria, gavea ocupà el baso Egito[2]. La Nubia xe el vero paexe de le piramidi, ghe ne a bizefe.

I romani no ga mai ocupà el Sudan, ma i ga mandà de i grupi de esploratori che i ze arivà in tel nord de l’Uganda e ga lassà na descrizion de le paludi del Sudd.

Inte el III e IV secolo d.C. el cristianesimo xe rivà in Sudan, portà da misionari del nord Africa e del Medio Oriente.
I regni de Makuria, Nobatia e Meroe i ga acetà ła nova fede e oncora ancùo se pol vedar i resti[3] de le cexe e dei palazi de sti re.

Inte el 640, quando i arabi i ga tentà de conquistar el Sudan, i re cristiani ga resistio. El condotier Abdallah ibn Saad no l’è stà bon de vinsar e ga sotoscrito un tratato de pace che xe resistìo fin al 1275.

Inte el 1276, i Mameluchi che controlaa l’Egito i ga atacà la Nubia n’antra olta conquistando Dongola, la cavedal de Makuria. I arabi ie entrà inte el nord del Sudan, ma no ga podesto andar in tel sud parchè ghera la mosca tse-tse che ghe dava problemi a le bestie.

ModernitàCànbia

Inte el 1820, l’Egito atacò n’antra olta el Sudan par sicurarse el marcà dei sciavi.

I misionari catoleghi ga tentà varie olte de far rinascar la fede cristiana in tel nord, ma i no ghe mai reussidi.
Nei ani cinquanta del 1800, i misionari veronexi[4] del don Nicola Mazza ie riussìi a ndar in tel sud.

Inte el 1882 Muhammad ibn Abballa se dichiarò el Mahdi[5] e ga conquistà tuto el nord del Sudan. Dopo verghe conquistà Khartoum, el Mahdi xe morto zoino.
El so sucesor, Khalifa, ga governà el Sudan fin che i inglexi ie riussìi a vinsar la bataglia de Omdurman (1898).

Co sta vitoria, i inglexi ga ciapà el controlo del paexe. Nominalmente i lavoraa co i egisiani, ma i veri paroni iera lori.
I inglesi gavea na regola: divide et impera[6], anca in Sudan, i inglexi ga diviso el paese in zone de influenza. I permetea el lavoro de i misionari, catoleghi e protestanti, inte el sud, sora-de-tuto par far scole e svilupar la zona. Ma i europei no podea lavorar libaramente al nord.

IndipendensaCànbia

El Sudan xe divantà indipendente inte el 1955.

Subito dopo, el sud ga scominzià la prima guerra civile [7] parche i sudisti no volea star soto el nord, ma partecipar a la vita del paese in modo paritario ai musulmani. Inte el 1964, el governo musulmano del nord ga espulso tuti i misionari[8]. che lavoraa al sud.
Inte el 1969, Gaafer Mohamed Nimeiri ga fato un colpo de Stato sostenù da i comunisti.
Sta guera andò vanti fin al 1972, quando el acordo de Addis Abeba fu firmà dai i rapresentanti del sud e del nord.

La paxe no la andò vanti par tanto. Nimeiri l’era un ditator che volea impor la lege islamica su tuti, anca i cristiani; no ghera gnanca libartà de stampa e de movimento.

Inte el 1983, i soldai del sud che stava a Bor ga fato un amutinamento, scominsiando la seconda guera civil.[9] El leader del sud xera John Garang che ga guidà la revolta fin a la fin del 2004.
Inte el 1989 co un colpo de Stato, el soldà Omar Hassan Ahmed el-Bashir el ga asunto el governo. El-Bashir ga continuà con la pułìtega de oprexion de le popołasioni marginali.

Dal 2003 la guera del governo la va anca contro el Darfur[10].
El governo central paga i i milisiani arabi janjaweed par copar la gente e distruzar i vilagi del Darfur. La comunità islamica no la dixe niente parchè ga interesi pułìteghi, econòmeghi[11] e anca parchè i darfuriani xe musulmani, ma neri e quindi considerai manco importanti de la popołasion arabizada del nord.

Inte el janaro 2005, i acordi de pace[12], relativi a la guera intra nord e sud, ie stà firmà a Nairobi.
El 30 de lujo del 2005, Garang l’è stà copà e Salva Kiir, el so vice, l’è diventà presidente del sud e vice-presidente del Sudan.

El 9 de lujo 2011 el Sud Sudan el xe diventà indipendente.

PułìtegaCànbia

Atualmente el Sudan el xe na republica presidensiałe ma tegnù da na giunta miłitare.
El governo de Khartoum l’è guidà da Omar Hassan Ahmed el-Bashir.

La capital xe Khartoum.

DemografiaCànbia

EtnieCànbia

Al nord ghe xe tribù nere arabizate: la xente se considera de cultura araba.

Inte el Darfur ghe xe tribu’ nere.

Al sud i popoli ie in majoria nilotici. I grupi majori xe i denka, i shilluk, i bari, i zande. Ghe anca grupi come i acholi che se cata anca in Uganda.

ReligionCànbia

La majoria de i sudanesi xe musulmani (60%).
Le religioni tradisionali le xe sevie dal 27% de la xente. I cristaiani i xe el 14% (i catoleghi xe el 13%).

ŁéngueCànbia

Al nord la xente usa la łéngua araba.

NoteCànbia

  1. En termine de superficie el jera el Stato pì grando del continente african prima de l'independensa del Sud Sudan.
  2. el nord de l’Egito
  3. I ricatamenti i xe stà fati da l’Università de Varsavia e dal riceratore veronexe Giovanni Vantini.
  4. Tra lori ghera anca Daniele Comboni che sarà el fondator de i misionari comboniani che tanto ga laorà inte el Sudan.
  5. che vol dir "mesia"
  6. in latin "dividi e comanda"
  7. ciamada de i Anya Nya dal nome de uno de i movimenti separatisti del sud
  8. I xera quasi tuti comboniani, tanti dal Veneto
  9. Pi de do milioni de persone xe morte par colpa de la guera.
  10. na region granda na volta e meza l’Italia
  11. el Darfur l’è rico de petrolio e altri minerai che ghe interesa a la Cina
  12. I acordi de pace dixe che inte el 2009 ghe sarà un referendum par vedar se el sud vol star col nord o far no Stato indipendente. El problema xe che el nord nol vol perdar el sud, dove ghe petrolio, legno, minerai de tuti i tipi e diamanti.[Fonte nesesària]
Controło de autoritàVIAF (EN150756275 · ISNI (EN0000 0001 2165 5557 · LCCN (ENn79022301 · GND (DE4058378-8 · BNF (FRcb11880521p (data) · NDL (ENJA00571512 · WorldCat Identities (ENn79-022301
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Sudan&oldid=1061898"