El joule (J) ła xe ła unità de mixura adotata dal sistema Internasionale par mixurare l'enerxia, el laoro e el całore (anca se par st'ultimo njien doparà anca ła całoria) e dimensionalmente el ze: kg·m²/s² = 1 N·m = 1 W·s. Sta unità de mixura ła ciapa el so nome in onor al fìxego James Prescott Joule.

El joule el xe anca conpagno a 1 watt par segondo.

Ecuivałense:

  • 1 watt-ora = 3.600 joule.
  • 1 joule = 0,24 całoríe (no confondar con kcal).
  • 1 całoría termochìmega (calth) = 4,184 J
  • 1 Tonełada ecuivałente de petrojo = 41.840.000.000 joule = 11.622 kilowatt ora.
  • 1 Tonełada ecuivałente de carbón = 29.300.000.000 joule = 8.138,9 kilowatt ora.

Co aprosimasion, on joule el xe ła quantità de energía nesesària par tirar sù on kilogramo a na altesa de 10 cm da ła superfise de ła Tera.


Intrà i multipli del joule se połe catar:

  • il kilojoule (kJ), che ecuivałe a 1000 joule (10³ J)
  • il megajoule (MJ), che ecuivałe a 1000 kilojoule (106 J)
  • il xigajoule (GJ), che ecuivałe a 1000 megajoule (109 J)
  • il terajoule (TJ), che ecuivałe a 1000 gigajoule (1012 J)
  • il petajoule (PJ), che ecuivałe a 1000 terajoule (1015 J)


Vardase anca canbia

Ligamenti foresti canbia

Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Joule&oldid=1082944"