Reno
Reno | |
---|---|
![]() fiume a Dusldoaf | |
Longhesa | 1238 km |
Basin idrografego | 185300 km²(218300 co ła Moxa) |
Altitudine de ła sorxente | 2345 m s.l.m. |
Nase | Alpi Osidentałi |
Sboca | Mar del Nord |
Rejon traversae | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
El Reno (in romancio Rain, todesca Rhein, fransexe Rhin, ołandexe Rijn) el xe un fiume de l'Eoropa sentral.
Giografia fixegaModìfega
IdrografiaModìfega
El nase inte ła Svìsera da ła confluensa de do rami sorgentiferi: Reno Anterior co orixene int'el Masiso del San Gotardo, e Reno Posterior co orixene int'el Grupo de l'Adula.
El atraversa el Łago de Costansa e a monte de Baxiłea el vien interoto da na serie de cascae. Dopo el score verso nord, faxendo da confine intra Fransa a ovest e Xermania a est. Dopo el Masicio Scitoxo Renan el riseve łe acue de Neckar, Meno, Lahn e Ruhr da drita e de ła Moseła da sanca.
Inte łi Paexi Basi el forma un delta anpio e inrigà rente de butarse int'el Mar del Nord: el ramo prinsipal el xe el Waal-Meerwede che riseve łe acue de ła basa Mosa, 'n altro ramo el xe el Lek-Nova Mosa che pasa par Roterdam.
Giografia umanaModìfega
InportansaModìfega
El Reno el xe na inportante via de navegasion utiłixada sin dal medioevo; el pol eser parcorso da peate[1] de gran portada sin a Strasburgo, e de media portada sin a Baxiłea.
Na łonga serie de porti sia maritirmi che interni ła xe ałineada sol so corso e costituise ła arteria vidal de una de łe rejon pi' industriałixae del mondo.
El xe cołegà co canałi artifisiałi a ła Marna, el Rodano, el Danuvio, el Vexer, el Ems e ła Elba.
Łongo el so trato sentral, par ła bełesa dei paesaji se ga desviłupà ła industria turistega.
NoteModìfega
- ↑ in itałian chiatte