Eoropa

continente


Inte 'l senso zeolòsego e zeogràfego, l'Europa la xe na penìsola de la parte oçidentale de l'Eurasia.

Infobox de Zeografia fìzegaEoropa

Cànbia el vałor in Wikidata
SorteZona continentałe e ìzołe sircondanti, continente e rejon zeogràfega Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoEuropa (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Parte de Eoràzia, Ostfeste e Tera Cànbia el vałor in Wikidata
Rejon zeogràfegaEmisfero nord Cànbia el vałor in Wikidata
Liogo
Rejon aministrativa nisun vałore Cànbia el vałor in Wikidata
Cànbia el vałor in Wikidata

Map

 
Rente aÀzia Cànbia el vałor in Wikidata
Formà da
Dati e sifre
Ponto pì basoMar Caspio Cànbia el vałor in Wikidata  (−28 m Cànbia el vałor in Wikidata )
Ponto pì altoMonte Elbrus Cànbia el vałor in Wikidata  (5 642 m Cànbia el vałor in Wikidata )
Àrea10 186 000 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Istoria
Data de descuerta o invension200 000 ani fa e 1 200 000 ani fa Cànbia el vałor in Wikidata

















































MusicBrainz: 89a675c2-3e37-3518-b83c-418bad59a85a




Cultura

canbia

La vien comuncue considerà un continente par motivi culturali. El xe un continente picenin parché la so suparfiçe la xe solche de 10 400 000 km²,[1] popolà da 799 000 000 de àneme che le la porta a èssar el terço continente pi abità daspó de Asia e Àfrega, pari a un otavo de le àneme de la Tera.

Istoria

canbia

L'istoria europea e la so cultura le ga influençà notevolmente tuto el mondo çivilisà. La so posiçion çentrale rispeto a chel'altre tere e la penetraçion de 'l mar le ga senpre favorìo le comunegaçion intrà le popolaçion de le varie rejoni e le migraçion verso 'st'altre rejon de 'l mondo. El clima el xe mite in cuasi la major parte de le tere: chesto ga favorìo el fato che la deventesse tanto abitada.

El mar el ciapa el posto de confin naturale del continente. La xe defati bagnà a Nord dal Mar Jassale Àrtego, a Òvest da l'Oçèano Atlàntego, a Sud da 'l Mar Mediteràneo e da 'l Mar Negro e a Est da 'l Mar Caspio. I ùneghi confini de tera i xe a Est el Càucaso, i monti Urali e 'l fiume Ural.

Zeografìa pulìtega

canbia
  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Stati de l'Eoropa.

Al di de ancó la xe dividesta pulitegamente in 48 stati menbri de le Naçion Unìe, un stato osservador[2], un stato co regonossimento parçiale[3] e vari teritori dependenti[4].

Stema Bandiera Nome orisenale Nome par vèneto Popolaçion Suparfiçe in km2 Densità de àneme par km2 Cavedale inte 'l nome orisenale Cavedale inte 'l nome vèneto
1     Shqipëria (sq) Albanìa 2.845.955 28.748 98 Tiranë Tirana
2     Andorra (ca) Andora 85.458 468 182 Andorra la Vella Andora la Vecia
3     Հայաստան (Hayastan) (hy) Armenia 2.967.900 29.743 101,5 Երևան (Erewan) Ierevan
4     Österreich (de) Àustria 9.027.999 83.879 106,14 Wien Viena
5     Azərbaycan (az) Azeria 10.095.900 86.600 105,8 Bakı Bacù
6     België (nl)

Belgique (fr) Belgien (de)

Belxo 11.550.039 30.536 378,24 Brussel

Bruxelles Brüssel

Borsela
7     Беларусь (Bielaruś) (be) Bielorussia 9.475.174 207.600 45,8 Мінск (Minsk) Minsc
8     Босна и Херцеговина (sr)

Bosna i Hercegovina (bs) (sr) (hr)

Bosnia e Erçegòvina 3.791.622 51.209 76 Сарајево

Sarajevo

Saraievo
9     България (Bălgarija) (bg) Bulgarìa 6.981.981 110.994 63 Со́фия (Sófija) Sofia
10     Česko (cs) Cechia 10.753.698 78.870 129 Praha Praga
11     Qazaqstan (kk) Cosachia(teritorio totale) 19.082.467 2.724.902 7 Astana Astana
12     Kosova (sq)

Косово (Kosovo) (sr)

Còssovo 1.769.380 10.887 175 Prishtina

Приштина (Priština)

Pristina
13     Hrvatska (hr) Croaçia 3.871.833 56.594 75,4 Zagreb Zagabria
14     Κύπρος (Kúpros) (el)

Kıbrıs (tr)

Çipro 1.141.166 9.250 91 Λευκωσία (Leukōsía)

Lefkoşa

Nicosìa
15     Status Civitatis Vaticanæ (la) Çità de 'l Vategan 825 0,44 1.029,54 Civitas Vaticana Çità de 'l Vategan
16     Danmark (da) Danemarca 5.840.045 43.094 136,36 København Copenaga
17     Eesti (et) Estonia 1.324.820 45.228 28 Tallinn Tàlin
18     Suomi (fi) Filandia 5.536.146 338.424 18 Helsinki Èlsinchi
19     France (fr) França 64.920.398 675.417 96,12 Paris Pariji
20     Ελλάδα (Elláda) (el) Greça 10.432.481 131.940 78,22 Αθήνα (Athī́na) Atene
21     Éire (ga)

Ireland (en)

Irlanda 4.761.865 70.273 67,3 Baile Átha Cliath

Dublin

Dublin
22     Ísland (is) Islanda 366.700 102.819 3,09 Reykjavík Rèiciavic
23     Italia (it) Italia 59.030.133 302.073 195,41 Roma Roma
24     Liechtenstein (de) Liechtenstein 37.500 160 229 Vaduz Vaduç
25     Latvija (lv) Letonia 1.907.675 64.589 30,8 Rīga Riga
26     Lietuva (lt) Lituania 2.793.397 65.200 54 Vilnius Vilna
27     Lëtzebuerg (lb)

Luxembourg (fr) Luxemburg (de)

Lussenburgo 634.730 2.586 245 Lëtzebuerg

Luxembourg Luxemburg

Lussenburgo
28     Северна Македонија (Severna Makedonija) (mk)

Maqedonia e Veriut (sq)

Maçedonia de 'l Nord 1.832.696 25.713 83,57 Скопје (Skopje)

Shkupi

Scopie
29     Malta (mt) (en) Malta 525.825 316 1.376 Il-Belt Valletta

Valletta

La Valeta
30     Moldova (ro) Moldavia 3.547.539 33.846 105 Chișinău Chissinau
31     Mùnegu (lij)

Monaco (fr)

Mònago 38.350 2,02 18.985 Mùnegu

Monaco

Mònago
32     Црна Гора (Crna Gora) (crn) Montenegro 620.739 13.812 48 Подгорица (Podgorica) Podgoriça
33     Norge / Noreg / Norgga (no) Norveja 5.488.984 385.207 14,25 Oslo Oslo
34     Magyarország (hu) Ongarìa 9.709.891 93.030 107 Budapest Bùdapest
35     Nederland (nl) Paesi Bassi 17.550.654 41.543 422,46 Amsterdam Asterdam
36     Polska (pl) Polonia 38.036.118 312.696 123 Warszawa Varsavia
37     Portugal (pt) Portogalo 10.120.000 92.391 113,50 Lisboa Lisbona
38     United Kingdom (en) Regno Unìo 68.168.033 242.521 281 London Londra
39     România (ro) Romanìa 19.053.815 238.391 84,4 București Bucarest
40     Россия (Rossija) (ru) Russia (parte europea) 105.913.327 3.965.463 26,7 Москва (Moskva) Mosca
41     San Marino (it) San Marin 33.854 61,24 552 San Marino San Marin
42     Србија (Srbija) (sr) Serbia 7.001.444 78.000 98 Бeoгpaд (Beograd) Belgrado
43     Slovensko (sk) Slovachia 5.449.270 49.037 112 Bratislava Bratislava
44     Slovenija (sl) Slovenia 2.113.548 20.273 103 Ljubljana Lubiana
45     España (es) Spagna 46.769.864 504.645 94 Madrid Madrid
46     Sverige (sv) Sveçia 10.468.482 450.295 23,1 Stockholm Stocolma
47     Schweiz (de)

Suisse (fr) Svizzera (it) Svizra (rm)

Svìçara 8.530.100 41.291 205 Bern

Berne Berna Berna

Berna
48     Türkiye (tr) Turchìa(teritorio totale) 85.037.969 783.562 110 Ankara Àncara
49     Україна (Ukrajina) (uk) Ucraina 43.531.422 603.628 72.34 Київ (Kyjiv) Ciovia
50     საქართველო (Sakartvelo) (ka) Zeorza 3.716.858 69.700 66 თბილისი (Tbilisi) Tibilisi
51     Deutschland (de) Zermania 84.404.137 357.582 240 Berlin Berlin

Galerìa de someje

canbia
  1. pi granda solche de l'Oçeania
  2. la Çità de 'l Vategan
  3. el Còssovo
  4. intra i cuali Zibiltera, Ìsole Àland, Ìsole Faròer, Ìsole de 'l Canal (Guernesey, Jersey, Sark), Ìsola de Man, Svalbard e Jan Mayen, Oblys de la Cosachia Oçidentale e la banda oçidentałe de 'l Oblys de Atyrau, Traça turca, parte de Azeria e Zeorza setentrionali.





Controło de autoritàVIAF (EN170298814 · LCCN (ENsh85045631 · GND (DE4015701-5 · NDL (ENJA00574313 · WorldCat Identities (EN170298814


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Eoropa&oldid=1166470"