Andora



Andora, ufisialmente el Principato de Andora el é in stato de l'Europa, in mes ai monti Pirenei, infra Spagna e Francia.
Andora la konfina a nord e a est ko la Francia, mentre a sud e a ovest co la Spagna.

Globe icon.svgAndora
Andorra (ca) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
Someja


InoEl Gran Carlemany Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Virtus Unita Fortior»
«El País dels Pirineus» Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

42°33′30″N 1°33′19″E / 42.558333°N 1.555278°E42.558333; 1.555278Coordinae: 42°33′30″N 1°33′19″E / 42.558333°N 1.555278°E42.558333; 1.555278

ContinenteEuropa

CapitałeEmblem of Andorra la Vella.svg  Andora ła Veła Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe78 151 (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg1 974 (2018)
Densità166,99 hab./km²
Demònemoandorana, andorane, andorani, andoran  Edit this at Wikidata
Idiomacatałan Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte dePaexi catałani Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea468 km²[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Àcua0 %[1] Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoComa Pedrosa (2 942 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoFiume Valira (840 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasion1278
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernoparliamentary coprincipality (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGovern d'Andora (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoConsejo Zenerałe de Andora Cànbia el vałor in Wikidata
Co-prìnsipe franseze de Andora Cànbia el vałor in WikidataJoan Enric Vives i Sicília (it) Traduzi (2003) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo Ministro de Andora Cànbia el vałor in WikidataXavier Espot Zamora (it) Traduzi (16 de majo del 2019) Cànbia el vałor in Wikidata
Menbro de
Economia
Persentuałe IVA4,5 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,858[9] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[9] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedaeuro Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałenisun vałore e Andoran Financial Authority (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1AD Cànbia el vałor in Wikidata AND Cànbia el vałor in Wikidata 020 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionAND Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.ad
Prefiso tełefònego+376 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega

Sito webgovern.ad Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: e01da61e-99a8-3c76-a27d-774c3f4982f0

ZeografiaCànbia

 
Imagine del satelite

El taren del Stato l'é grando 468 km².
L'è el kuinto Stato pi pikol de tuta l'Europa, e l'é el pì grando infra i 6 mikrostati d'Europa [13].

OrografiaCànbia

 
Tipiko panorama andoran ko monti de 2800 metri sirka a Grau Roig, tela part oriental dela nasion

Kome se vet dala posision tel versante ocidental dela katena dei Pirenei, Andora la é fata par de pì de montagne ko na altesa mèdia de 1.996 m s.l.m., el kui posto pì alt l'é la Coma Pedrosa a 2.942 m.
Ste kua le é separađe de tre val strete fate a "Y" ke le se inkontra tel punto onde ke el fium Valira el asa la nasion par entrar in Spagna, tel posto pì bas de Andora a 870 m.

IdrografiaCànbia

 
La Valira a Enkamp

Esendo tut infra le montagne, Andora la é par forsa in Stato sensa sbok al mar.

Le akue interne, invese, grasie ai tanti monti e nevai, le é tante. El fium pì inportante l'é la Valira ke la pasa par la kaveđàl Andorra La Vella e el fenìs el tok de Andora a Fontaneda. En altro fium inportante l'é l'Ariège, ke el segna na pikola part del konfin ko la Francia.

I laghi, montani e glasiali i vèn ciamađi estanys. El pì inpotante e grant, l'é el Estany de Juciar.

KlimaCànbia

El klima de Andora elò é de tipo alpino in alta montagna e kontinentale tei posti pì basi ne tela val del Valira e dei so afluenti minori. El klima andoràn el é karaterizà da nevegađe de inverno in e fresk in istà, le nevegađe le é de solito grose.

Zeografia politegaCànbia

 
Sudivision storighe e aministrative

Andora la é divisa in 7[14] unità prinsipali ciamađe "parokie", parròquies[15].
Kalke una de ste parokie (Ordino, La Massana e Sant Julià de Lòria) le é divise in "kuarti", quarts; invese la parokia de Canillo la é divisa in "vesinađi", veïnats.
Ogni parokia la é fata de difarenti kolmèi.

Le parokie l'è:

PopolasionCànbia

Intant ghe vìu 85.458 (2008) abitanti.
La densità la é 178 ab./km².

I andorani i é na minoransa tel loro Stato.
El sekondo sciap pì grando de forest l'é i spagnoli (32%), ko portoghezi (16%) e francesi (6%). El rimanente 8% el é de altre nasionalità.

ReligionCànbia

La religion pì difondesta l'é el katolicesimo.

LengueCànbia

La léngua uficiale l'è el katalàn [16]. Le altre lengue inportanti l'é el spagnolo, el francese e el portogheze.

EkonomìaCànbia

. La produsion agrikola la é limitađa - solke el 2% del taren se pol koltarlo - la gran parte del magnàr el é inportà. La prinsipal atività agrikola l'é l'alevamento de feđe e de vake.

La produsion artesanàl konsiste par de pì de sigarete, sigari e aredamento.

El turismo l'é el pilastro prinsipal dela pikola ekonomia de Andora, e el fa sirka el 80% del prodoto interno lordo. Sirka 9 milioni de turisti i visita la nasion ogni an, tirađi dal stato de punto franko e dale lokalità de vilegiatura estive e invernali.
El setor dele banke, grasie al status de "paradis fiskale" del quale Andorra la gode , el kontibuis tanto ala ekonomia.

MonedaCànbia

No el ga gnanka na moneda sua ma el dòpera kela de Spagna e Francia [17]: o sia prima de l'euro giréa le pesetas e i franki mentre intnat se dopera i euri. I é drio far tratative par darghe la posibilità anka a Andora de koniar i só euri kome ke fa i altri paesi de la zona del euro [18] ke i pol koniar na só version local dela monéda de tuti.

Acordi komersiałiCànbia

Andorano la é in manbro pien dela Unione europea, ma la gode de na partikolar relasion sta kuà. La gode anka de tratati speciałi ko l'UE seben ke no'l ghen fa mìa parte.

SportCànbia

Andora la organiza in kampionato de balon.
Se pol sciar Vallnord, Naturlandia e Grandvalira.

Gałeria de somejeCànbia

NotasionCànbia

  1. 1,0 1,1 Declarà da: CIA World Factbook. URL de refarensa: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2147.html. Editor: Central Intelligence Agency. Łéngua de l'òpara o del nòme: inglezo. Autor: Central Intelligence Agency. ISSN: 0277-1527.
  2. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  3. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  6. URL de refarensa: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consultasion: 7 de marso del 2020.
  7. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/andorra-0. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  8. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  9. 9,0 9,1 URL de refarensa: https://hdr.undp.org/data-center/human-development-index#/indicies/HDI. Declarà da: Rapporto sullo sviluppo umano. Data de publicasion: 2022. Editor: Programa de l'ONU par el Desviłupo.
  10. URL de refarensa: http://www.itu.int/net/itu-t/inrdb/e129_important_numbers.aspx. Data de consultasion: 3 de lujo del 2016. Sototìtuło: ITU-T E.129 National-only numbers linked with emergency services and other services of social value. Curatore editoriale: Union Internasionałe de Tełecomunicasion. Tìtuło: International Numbering Resources Database.
  11. 11,0 11,1 URL de refarensa: http://www.itu.int/net/itu-t/inrdb/e129_important_numbers.aspx. Data de consultasion: 10 de lujo del 2016. Sototìtuło: ITU-T E.129 National-only numbers linked with emergency services and other services of social value. Curatore editoriale: Union Internasionałe de Tełecomunicasion. Tìtuło: International Numbering Resources Database.
  12. 12,0 12,1 URL de refarensa: http://www.iec.ch/worldplugs/list_bylocation.htm. Data de consultasion: 10 de zugno del 2016. Curatore editoriale: Commissione Elettrotecnica Internazionale. Tìtuło: World Plugs.
  13. i altri i é San Marin, Liechtenstein, Sità del Vatican, Principato de Monaco, e Malta
  14. Senbra concreta la posibilità che Pas de la Casa, tela parochia de Encamp, la pođe destacarse formando na otava parochia.
  15. al singolar parròquia
  16. in tuti i altri posti el catalàn el é na léngua minoritaria insieme co altre fà el spagnolo-castilian o el taglian
  17. a parte qualche scheo conià dopo el 1982
  18. sia UE: Francia, Spagna... sia fora dela UE: San Marin, Sità del Vaticàn...

Altri projetiCànbia






Controło de autoritàVIAF (EN123100743 · LCCN (ENn80113598 · GND (DE4001937-8 · NDL (ENJA00560251 · WorldCat Identities (ENn80-113598


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Andora&oldid=1108643"