Svèsia


La Svèsia (en svedexe: Sverige) la xe un Stado del nord de l'Eoropa, inte la Penìzoła Scandinava.
La confina co la Norveja a nord-ovest e co la Finlandia a est; la xe coligada a sudest co la Danimarca[1].

Infotoła de zeografia pułìtega Svèsia
Sverige (sv) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema


InoDu gamla, du fria Cànbia el vałor in Wikidata


Pozision

61°N 15°E / 61°N 15°E61; 15Coordinae: 61°N 15°E / 61°N 15°E61; 15


CavedaƚeStockholm vapen bra.svg   Stocolma Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe10 409 248 (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Łénguasvedezo Cànbia el vałor in Wikidata
Zeografia
Parte deEoropa setentrionałe, Unione di Kalmar (it) Traduzi e Svèsia-Norveja Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea528 861,06 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daMar Bàltego e Kattegat (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoKebnekaise (it) Traduzi (2 097,5 m)(2 097,5 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoKristianstad (it) Traduzi (−2 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Dati istòreghi
Creasiondècada del 700
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernomonarchia costitusionałe e democrazia rappresentativa (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoverno della Svezia (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento svedese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
• Monarch of Sweden (en) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataCarlo XVI Gustavo di Svezia (it) Traduzi (15 setenbre 1973) Cànbia el vałor in Wikidata
• Primo ministro della Svezia (it) Traduzi Cànbia el vałor in WikidataStefan Löfven (it) Traduzi (3 otobre 2014) Cànbia el vałor in Wikidata
Màsema autorità zudisiałeCorte suprema di Svezia (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Menbro de
Economia
PIL nomenałe270.516 (-->)
Monedacorona svedese (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.se
Prefiso tełefònego+46 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa.se
Sito ufisiałe

Facebook place: ru.sweden.se Twitter: sweden Instagram: ru.sweden.se Youtube: UCWOWB5mo2E-7YGkkqpf4-IQ MusicBrainz: 23d10872-f5ae-3f0c-bf55-332788a16ecb

ZeografiaCànbia

La ga na superfisie de 449 964 km².

La xe bagnà dal Mar Baltego a est, dal Kattegat a ovest.
El paese el xe caraterisà da montagne e foreste.

StoriaCànbia

AntighitàCànbia

Ghe xe proe suficienti par sostègnar che la superficie cïapante rento l'atual Svezia la xe stà colonisada quando che i giazzi de l'ùltima era giazzal i se ga ritirà, inte l'età de la piera. Se crede che i primi abitanti i fusse cazzadori e togidori, che i vivea principalmente de chel'à che el mar el ghe ofrìa.
Proavilmente la Svezia meridional la giera densamente popolà inte l'età del bronzo, sicome se ga catà resti de algune civiltà comerçai.

Durante el IX e el X sècoło, la xe fiorìa in Svezia la cultura Vichinga, co comerci, incursion e colonisazion che le se estendéa principalmente verso est in direzion dei Stati Bàlteghi, de la Rusia e del Mar Negro.

Inte el 1389, le tre nazion de Norvesa, Danimarca e Svezia le se ga unìo inte un ùgnolo regno: la Union de Kalmar.

ModernitàCànbia

 
El castelo de Gripsholm

La Union la ga tegnesto unìe le tre nazion fin al 1523, quando che la Svezia la se ga cavà soto de Gustav Eriksson Vasa[2].

Inte el XVII sècolo la Svezia la giera una de le magiori potence europee dopo de la vitoria inte la Guera dei trenta ani. La batagia de Poltava [3], onde che la Svezia la xe stà sconfita da la Rusia, la ga tacà fin a sto bon perìodo del Regno.

L'ùltimo conflito el xe stà co la Norveza inte el 1814.
La recente storia svedese la xe pi pasìfega: la xe restada neutral inte la Prima e la Seconda Guera Mondial.

Zeografia politegaCànbia

Divixion aministrativeCànbia

La Svèsia la xe divixa in 21 contadi (län).

 
Contadi de la Svèsia
Nome Nome svèdexe Letara Cavologo Abitanti[4] Superficie
km²
Blekinge Blekinge län K Karlskrona 150 696 2 941
Dalarna Dalarnas län W Falun 275 755 28 194
Gotland Gotlands län I Visby 57 488 3 140
Gävleborg Gävleborgs län X Gävle 275 994 18 191
Halland Hallands län N Halmstad 285 868 5 454
Jämtland Jämtlands län Z Östersund 127 028 49 443
Jönköping Jönköpings län F Jönköping 330 179 10 475
Kalmar Kalmar län H Kalmar 233 944 11 171
Kronoberg Kronobergs län G Växjö 178 443 8 458
Norrbotten Norrbottens län BD Luleå 251 740 98 911
Scania Skåne län M Malmö 1 169 464 11 027
Stoccolma Stockholms län AB Stoccolma 1 889 945 6 488
Södermanland Södermanlands län D Nyköping 261 895 6 989
Uppsala Uppsala län C Uppsala 304 367 6 989
Värmland Värmlands län S Karlstad 273 288 17 583
Västerbotten Västerbottens län AC Umeå 257 652 55 432
Västernorrland Västernorrlands län Y Härnösand 243 736 21 678
Västmanland Västmanlands län U Västerås 261 391 6 302
Västra Götaland Västra Götalands län O Göteborg 1 528 455 23 942
Örebro Örebro län T Örebro 274 121 8 517
Östergötland Östergötlands län E Linköping 416 303 10 562

Cavedal e altre citàCànbia

La so cavedal la xe Stocolma che La gà 765 044 abitanti.
Altre cità importante le xe Göteborg, Uppsala, Malmö e Lund.

PopołasionCànbia

 
Cressùa demogràfega in Svezia dal 1961 al 2003

El primo censimento el se ga tegnùo inte el 1794 e el ga resistrà na popołasion de cerca 1.800.000 abitanti. Inte el sècol sevente ghe xe stà na forte ondada de emigrazion direta inte i Stati Unii, cerca 1 300 000 persone le xe emigrae soratuto verso la region del Grandi Laghi. A contrastar sta roba ghe xe stà un tasso de nadaità alto e, inte el '900 un saldo imigratorio positìo costituìo soratuto da persone vegnenti dai vicini paesi bàltissi.

Al di de ancò, la popołasion svedese la conta 9 131 425 abitanti[5].

A causa del numaro relativamente esiguo de abitanti, la Svesia la ga na densità demografega pitosto bassa e despensada iregolarmente: la se concentro inte le principai àree metropoitane; i xe tut'ora in corso movimenti migratori da le region setentrionai verso la banda meridional e le principai cità.

EtnieCànbia

Sirca el 16.7% de la popołasion svedese(un migion e mezo cerca) la ga uno o tuti e do i zenidori de orizene foresta,[6] cofà conseguenza de le varie imigrazion inte el nord Europa, prima in termeni de forza laorativa, e sucessivamente cofà profughi politeghi.

Le etnie pì numarose dopo quela svedese le xe costituìe principalmente da persone orizenarie de la Finlandia, sevìa da Iraq, ex-Yugoslavia, Somalia, Zermania, Danimarca, Norvesa, Turchìa, Polonia, Romanìa, Russia e Iran.[7]

LengueCànbia

La lengoa nazional la xe el svedese[8], che la partien al grupo de le lengue zermàneghe setentrionai.

ReligionCànbia

Dal 1593 fin al 2000 la cïesa de Stato la xe stà quela evangelico-luterana.
El culto catòlico el xe autorisà ufizialmente solo inte el 1860[9]. La leze che la sancisse la libàrtà de culto la risal al 1951.

La magioranza de la popołasion (70%) la aderise a la cïesa evangelico-luterana.
Chei che i se dicïara àtei i xe na inportante minoransa (15%).
Ghe xe na cressente menoranza mussulmana (3%), dovùa ai flussi de imigrazion, menoranze de catolicèsemo (infra el 2% e el 3%) e de protestanti evanzèlici[10] (2%).

SosietàCànbia

I mejoramenti sanitari i ga causà un inportante invechiamento de la popołasion: i ultra-sesanteni i xe el 22,6% de la popołasion zeneral.

EconomiaCànbia

El so teritorio el xe sior de legne, fero e aqua.

I Svedesi i gode de un bon livel de vita (ISU intrà i primi Paexi del mondo).

CulturaCànbia

MùxicaCànbia

Provien da ła Svèsia vari grupi muxicałi famosi a liveło internaxionałe cuałi i ABBA, i Union Carbide Productions, i Europe, i Roxette, i Ace of Base, i Rednex, ecc.

NoteCànbia

  1. traverso del Ponte del Øresund.
  2. pi tardi Gustavo I de Svezia
  3. Ucraina central
  4. Dati de la popołasion al 31 de disenbre 2005 da l'ente nasional statistego (scb.se).
  5. (EN) Statistics Sweden, Preliminary Population Statistics, by month, 2004 - 2006, 1º xenaro 2007.
  6. (SV) SCB. Sveriges befolkning, kommunala jämförelsetal, 31/12/2006, 31 dicembre 2006.
  7. (EN) The Swedish Integration Board, Pocket Facts: Statistics on Integration. Integrationsverket, 2006. ISBN 91-89609-30-1.
  8. che el xe anca lengua de menoranza in Finlandia. Questo el riva da un passà de ocupazion svedese inte bona parte de i teritori finlandesi ocidentai.
  9. Catholic Encyclopedia
  10. quai batisti, pentecostai ecc.

Varda ancaCànbia

Controło de autoritàVIAF (EN159364209 · ISNI (EN0000 0001 2299 7436 · LCCN (ENn79021184 · GND (DE4077258-5 · BNF (FRcb15238534f (data) · NDL (ENJA00571513 · WorldCat Identities (ENn79-021184


Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Svèsia&oldid=1070645"