La Somalia el xe no Stato de ł'Africa oriental, inte el Corno d’Africa.
La confina co Gibuti a nordovest, l’Etiopia e el Kenya a ovest;la ga na longa costa sul Golfo de Aden a nord e l’Oceano Indiano a sudest.

Globe icon.svgSomałia
Jamhuuriyadda Federaalka Soomaaliya (so)
جمهورية الصومال الفدرالية (ar)
Soomaaliya (so) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoQolobaa Calankeed (2012) Cànbia el vałor in Wikidata


Pozision

6°N 47°E / 6°N 47°E6; 47Coordinae: 6°N 47°E / 6°N 47°E6; 47

ContinenteAfrica

CapitałeEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Popołasion
Totałe11 031 386 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg535 803 (2013)
DensitàEror d'espresion: "[" no reconosesto. ab/km²
Demònemosòmało, sòmałi, sòmała, sòmałe  Edit this at Wikidata
Idiomasòmało
àrabo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita56,293 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg0,417 (2015)
Zeografia
Parte deAfrica Orientałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea637 657 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezurasion
Ponto pì altoShimbiris (2 460 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Indian (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

Dati istòreghi
Prima mesion documentadaRepùblega Democràtega Sòmała Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega federałe Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano ezecutivoGoerno federałe Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento Federałe de Somàlia Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de ła Somàlia Cànbia el vałor in WikidataHassan Sheikh Mohamud (it) Traduzi (15 de majo del 2022) Cànbia el vałor in Wikidata
Primi ministri de ła Somàlia Cànbia el vałor in WikidataMohamed Hussein Roble (it) Traduzi (23 de setenbre del 2020) Cànbia el vałor in Wikidata
Menbro de
Economia
Monedasiełin sòmalo Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe de Somàlia Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion7 %[9] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1SO Cànbia el vałor in Wikidata SOM Cànbia el vałor in Wikidata 706 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionSO Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.so
Prefiso tełefònego+252 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego

Sito websomalia.gov.so Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: d58b9eb1-c88d-3529-bb4c-b66c96b18c45

El nord del paexe sa autoproclamà Republica del Puntland. Nisun Stato lo reconose uficialmente.[Fonte nesesària]

ZeografiaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia de la Somalia.

La Somalia xe on paexe desertico o semi-desertico.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia de la Somalia.

AntighitàCànbia

La Somalia l’è sta abitada fin da i tempi preistóreghi.

I egisiani vegnei fin qi par far marcà.

Inte el II sècoło, el nord faxea parte del regno de Aksum[11].

Tribù arabe xe rivà su la costa dopo el X secolo. L’islam xe rivà coi comercianti persiani.
Grupi gala xe entrà on poco a la volta in tel teritorio, comprendente anca la region etiopica de l’Ogaden.

ModernitàCànbia

El teritorio de la Somalia xe stà diviso tra Italia, Inghiltera e Fransa co la Conferenza de Berlino. El nord xe andà a l’Inghiltera, el sud a l’Italia e l’estremo nord ovest a la Francia.

IndipendensaCànbia

Inte el 1960, łe Somalie italiane e inglexe[12] ga vù l’indipendenza e le sa uniò inte la Somalia de ancò.

Dal 1964 al 1967, la Somalia ga fato do guere co l’Etiopia par la region de l’Ogaden. La zente de l’Ogaden l’è de etnia etiopica. Inte el 1967 l’Etiopia ga rinuncià a le so rivendicasioni teritoriali.

Inte el 1969, el general Siad Barre ga fato on colpo de Stato e sa proclamà presidente de la Somalia. Subito dopo, grupi de l’oposision ga tacà la lota armata contro de lu. El ditator Barre l’à continuà a mantegnar on livel mìnimo de guerija, che no la pi smeso fin ancò.

Inte el 1991, Barre ga dovù scapar via, e da alora, la Somalia la vive na guera civil che no sembra verghe solusion.
Dopo l’intervento de l’ONU [13], falia dopo la gueriglia co i siori de la guera, la comunità internasionale ga provà a iutar la Somalia a vegnar fora dal caos: le Conferenze de Gibuti (2000) e de Mbagathi (Kenya, 2002) ia portà a la formasion de on governo provisorio [14], che parò no controła tuto el teritorio del Stato.
Inte el febraro 2006, i siori de la guera [15] ga tacà la guera co i grupi ligà a la rete terorìstega de Al Qaeda. Mogadisio l’è diventà on campo de bataja. A l'inisio del 2007, le milisie ligà a le corti islamiche xe reuside a controłar ła cavedal e altre cità del sud. Dopo pochi mesi, el governo provixorio sostegnù da soldai etiopici el xe riusì a riconqistare Mogadisio. Soldai ugandesi, nizeriani e ghaneani i xe stà mandà ne la cavedal par jutar e mantegnar ła paxe, co pochi risultati poxitivi.

Zeografia politegaCànbia

La cavedal xe Mogadisio.

PopolasionCànbia

EtnieCànbia

El 95% de la popolasion xe de etnia somala, divisi in clan.
Ghe picoli grupi de bantu.

ReligionCànbia

El 99% dei somali xe musulmani.
La comunità cristiana la conta poche centinara de persone.

LéngueCànbia

La zente parla somalo, l’italian xe oncora caio da i pi veci.

EconomiaCànbia

La Somalia xe considerà ona de le cinque manco svilipà nasioni del mondo[16]

Al sud la tera xe fertile e, par la presensa de acqua, l’agricoltura podaria dar boni risultati.

Co la guera, le atività comerciali legali xe calae, ma xe cresù el marcà ilegale de armi, prodoti eletronici e riciclo de danaro.

CulturaCànbia

Persone inportantiCànbia

Persone inportanti che xe nate in Somalia:

Gałeria de somejeCànbia

NotasionCànbia

  1. URL de refarensa: https://encyklopedia.pwn.pl/haslo/Somalia;4169147.html.
  2. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  3. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  4. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  6. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  7. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/somalia. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  8. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  9. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  10. iec.ch, http://www.iec.ch/worldplugs/list_bylocation.htm. entrada il 10 de zugno del 2016.
  11. ancuo Etiopia
  12. La Somalia francexe xe diventà Gibuti inte el 1977.
  13. Operation Restore Hope
  14. presidente Abdullah Yusuf, Primo Ministro Mohamed Geddi
  15. cai clan co milisie privade
  16. Prima de la guera, la Somalia produsea banane da esportasion, pescadori de altri paexi pagava i diriti de pesca ne le acue somale, e ghera na bona produsion mineraria.

Altri projetiCànbia

Linganbi forestiCànbia


Controło de autoritàVIAF (EN143001036 · ISNI (EN0000 0001 2173 591X · LCCN (ENn79060840 · GND (DE4077509-4 · BNF (FRcb15324606g (data) · NDL (ENJA00571410 · WorldCat Identities (ENn79-060840
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Somałia&oldid=1095181"