El Kenya, ufisialmente Republica del Kenya (Jamuhuri ya Kenya in swahili e Republic of Kenya in inglexe) l'è na nasion africana a caval dell'equator.
El confina con la Somalia a est, l’Etiopia a nord, el Sud Sudan a nordovest, l’Uganda a ovest e la Tanzania a sud; el xe bagnà da l’Oxeano Indian.

Globe icon.svgKenya
Jamhuri ya Kenya (sw)
Republic of Kenya (en) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera
Bandiera
InoEe Mungu Nguvu Yetu Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Harambee (it) Traduzi» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoMonte Kenya Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

0°06′N 38°00′E / 0.1°N 38°E0.1; 38Coordinae: 0°06′N 38°00′E / 0.1°N 38°E0.1; 38

ContinenteAfrica
Cavedałe de

CapitałeEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Detien ła sudivizion
Popołasion
Totałe48 468 138 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Red Arrow Down.svg0 (2017)
DensitàEror d'espresion: "[" no reconosesto. ab/km²
Zènaro
Demònemokeniota, keniote, kenioti, kenioto  Edit this at Wikidata
Idiomasuahili
inglezo Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita67,032 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
Green Arrow Up.svg0,337 (2015)
Putełi no scołarizai1 999 614 (2009) Cànbia el vałor in Wikidata
Red Arrow Down.svg−54 565 (2008)
Zeografia
Parte deAfrica Orientałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea581 309 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Mezurasion
Ponto pì altoMonte Kenya (5 199 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Indian (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Eror Lua: callParserFunction: function "

[[Categoria" was not found.

Avegnimento ciave
Prima mesion documentadaRegno de la Mancomunidad de Kenia Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Òrgano ezecutivoGoerno de Kenya Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Kenya Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente del Kenya Cànbia el vałor in WikidataUhuru Kenyatta (it) Traduzi (9 de apriłe del 2013) Cànbia el vałor in Wikidata
Rapr. parlamentària 
Ìndaze de Democrasia

5.05/10

   

Menbro de
Economia
Persentuałe IVA16 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,548[10] Cànbia el vałor in Wikidata (2014[10] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedasiełin keniota Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca Sentrałe de Kènia Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion9 %[11] Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1KE Cànbia el vałor in Wikidata KEN Cànbia el vałor in Wikidata 404 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionEAK Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.ke
Prefiso tełefònego+254 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Inzemełà co
Nomenasion
Istòrego

Sito webpresident.go.ke Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: 023da4a0-acee-3fb1-b91e-5de74ccf787b

EtimołoziaCànbia

El nome Kenya vien dal kikuyu. Quando i esploratori eoropei ghe domandava el nome de la montagna con la nee,[15] i Kikuyu i ga risposto Kerinyaga, "la montagna de lo struzo".

ZeografiaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Zeografia del Kenya.

El paese el presenta na grande varietà de tereni e clima.

Al centro ghe i grandi altipiani che i culmina col Monte Kenya (5199 m), el secondo monte de l’Africa.
A ocidente del Monte Kenya ghe la Rift Valley, la piasè longa spacatura de la crosta terestre, che la traversa el Kenya da sud a nord.

La costa la xe sabiosa o coralina.
El Kenya el ga pochi fiumi (Tana, e Galana i xe i piasè longhi).
Se cata un tocheto del Lago Vitoria e i laghi del Rift. Questi xe laghi de àcua salà (Nakuru, Bogoria, Elementeita, Magadi, Turkana).

El nord del paese l’è deserto.

StoriaCànbia

  Par savèrghene de pì, vardarse ła voxe Storia del Kenya.

AntighitàCànbia

La popołasion keniana la vien da tante parti.
I popoli bantu i xe rivai dal Sudan, i hamitici da Etiopia e Somalia.
I arabi, che i vegnea dal Yemen e el Oman, ga fondà dele cità importanti su la costa. Lamu, doe el swahili l’è nato; Gedi, Mtwapa, Mombasa. I arabi fasea comercio de roba che vegnea da l’Asia e comprava i mori da menar in Arabia come sciavi. Da Mombasa, i arabi rivava fin al regno de i Baganda[16].

I portoghezi xe rivà inte el XVI secolo e i ga ocupà Malindi [17] e Mombasa, ma i no se ga moso da la costa.

ModernitàCànbia

Le esplorazioni del secolo XIX fasea conosar la rejone a i eoropei. Tuti i esploratori ga seguesto le carovane de i schiavisti arabi.
Dopo i esploratori, i inglesi xe arivà da l’India. Lori i volea andar in Uganda e i no volea saverne de star in Kenya. Parò un grupo de coloni sa tolto le tere bone de i altipiani centrali e alora la colonia del Kenya la fu acetada da la corona inglese.

IndipendensaCànbia

Inte el dopo guera (1948 – 1963), i kikuyu volea conquistar l’indipendenza. I mau mau[18] i combatea contro i colonialisti e l’indipendenza rivò el 12 dicembre 1963.
Jomo Kenyatta fu el primo presidente del Kenya, dal 1963 al 1978.
Dopo de lu, ghe stà el presidente Daniel Toroitich arap Moi dal 1978 al 2002).
Ora ghe cofà presidente Emilio Mwai Kibaki.

Zeografia politegaCànbia

Divixion aministrativeCànbia

El Kenya el xe divixo in 47 contadi (counties).

 
Contadi del Kenya

El Kenya el jera divixo[19] in 1 rejon indipendente:

  • Nairobi

e in 7 province:

  • Central
  • Coast
  • Eastern
  • North Eastern
  • Nyanza
  • Rift Valley
  • Western

Cavedal e altre citàCànbia

La capital la xe Nairobi. La ga 4 milioni de abitanti, piasè de la metà i vive ne le baracopoli. Kibera, con otocentomila abitanti, l'è la baracopoli piasè grande de l'Africa.
Le altre cità importanti ie Mombasa, Nakuru, Eldoret e Kisumu.

EconomiaCànbia

Dopo l’indipendenza, el Kenya el cresea econòmegamente. L’agricoltura e l’industria iera de le piasè forti de l’Africa. Soto el presidente Moi, el paese se catò in una recesion econòmega. Ancò, el paese el stà crescendo (5,5% in inte el 2006). El problema piasè grande el xe la distribuzion de la richeza. El 2% de la popołasion el xe ricco, la majoria la xe puareta – con manco de un euro al di – ma la clase mèdia la crese.

DemografiaCànbia

La repùblega del Kenya la ga trentado milioni de abitanti.

EtnieCànbia

I popoli majori i xe i kikuyu, i kamba, i luya, e i luo.
Tra i popoli pecenini, i piasè conosudi i xe i maasai, i pokot e i turkana.

I altopiani centrali i e’ abita’ da popołasioni bantu (kikuyu, embu, meru e kamba). La Rift Valley l’è abità da popoli pastori (maasai, turkana, pokot, kalenjin). Rente al Lago Vitoria ghe i luo e i luya, anca lori vegnù zo dal Sudan. Inte el nord ghe popoli hamitici, originari de Etiopia e Somalia. Su la costa se cata altri bantu (taita), e i popoli swahili.

ReligionCànbia

Ancò el 30% de la popołasion la seve sete de ispirazion cristiana.
El 25% i xe cristiani catoleghi. La Ceza catolica la xe presente con Ceze e opere sociali (scole, ospedai, centre de salute, progeti de svilupo). Ghe tanti veneti tra i misionari.
Sirca el 24% i segue le religioni tradizionali.
El 15% i xe cristiani protestanti.
Ancò ghe el 6% de musulmani. El Islam xe la religon organizada pi’ vecia presente in Kenya.
La minoria indiana la xe de religion hindu.

Varda ancaCànbia




Controło de autoritàVIAF (EN128920262 · ISNI (EN0000 0001 2353 0985 · LCCN (ENn80061011 · GND (DE4030236-2 · BNF (FRcb11882655r (data) · NLA (EN35267152 · NDL (ENJA00565510 · WorldCat Identities (ENn80-061011
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Kenya&oldid=1066305"