Łéngua svedeze

Cheło che te ghè schcià el rimanda a sta voxe, parché el xe on so sinònemo o el vien esplegà cuà drento. rimandamento da Łéngua svedexe

Ła łéngua svedéxe ła fa parte de ła rama scandìnava del grupo germànico che a só volta el fa parte de ła faméja indoeuropèa. Ła vien parlà in parte de ła Finlandia e ciaramente inte el Regno de Svezia, seben che no ła sia mìa mai stà proclamà uficialmente.

Infobox de Łéngua Łéngua svedeze
svenska Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata
Nome locaƚesvenska
Tipołéngua e łéngua viva Cànbia el vałor in Wikidata
Parlà inSvezia, Finlandia
Autòctono deKymenlaakso (it) Traduzi, Ostrobotnia (it) Traduzi e Svèsia Cànbia el vałor in Wikidata
Parlanti
Totałe9 milioni (2012 Cànbia el vałor in Wikidata)
Clasifega89
Caratarìsteghe
Scrituraalfabeto latin e alfabeto svedese
Clasifegasion lenguìstega
Lengue indoeuropee

 Germaniche
  Scandinave

   Svedese
Statuto ofisałe
Lengua ofisałe inUnione europea, Finlandia, Svezia de facto
Regoƚà daAccademia Svedese
(non ufficialmente)
Istòriahistory of Swedish (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi
ISO 639-1sv
ISO 639-2swe
ISO 639-3swe Cànbia el vałor in Wikidata
SILSWD
Glottologswed1254 Cànbia el vałor in Wikidata
Ethnologueswe Cànbia el vałor in Wikidata
ASCL1504 Cànbia el vałor in Wikidata
IETFsv Cànbia el vałor in Wikidata
Toco in lengua
Declarasion Universaƚe dei Deriti de l'Omo, art. 1
Alla människor äro födda fria och lika i värde och rättigheter. De äro utrustade med förnuft och samvete och böra handla gentemot varandra i in anda av broderskap.
Destribusion zeogràfega
central
Espansion lenguìstega rezaltada dal cołore


Nomi, Agetivi, Artìcołi e Pronomi canbia

El svedéxe el ga na declinasion baxà su quatro xenari (maschil, feminil, nèutro e xenare comun) seben che el maschil e el feminil i s'abia quaxi del tuto fuxo col xenare comun.

  • Un saco de nomi nèutri i ga el plural invariàbiłe "glas" (goto/goti), "barn" (fiol/fiułi); calchedun el zónta -n "apple/applen" (pomo/pumi)
  • i altri xenari i ciapa -ar, -or, -(e)r come "hund/hundar (can/cani) e canbio vocàłico "hand/händer" (man sing./pl.); calchedun soło canbio voc. "broder/bröder" (fradeło/fradełi)

I artìcołi determinativi i se zónta in fóndo al nome (come in rumen) mentre i indeterminài i va davanti (come el vèneto).

  • Xenare comun: "hunden" (el can) ; "hundar'na" (i cani); "en hund" (un can); "hundar" (cani)
  • Xen. Nèutro: "barnet" (el fiol) ; "barnen" (i fiułi); "ett barn" (un fiol); "barn" (fiułi=fiol)

I artìcołi determinativi agetivałi i ga da nar prima de l'agetivo ma i vien senpre conpagnài da l'artìcoło determinativo finałe. L'agetivo el ga soło ła raixa biota (=sensa finałi) al xenare comun indeterminà, el ciapa -t(t) al nèutro indeterminà e el ciapa -a in tuti i altri caxi determinài o indeterminài. El pol ciapar -e al maschil singołar determinà.

  • Xen.com.: "den goda hunden" (el bon can); "de goda hundar'na" (i boni cani)
  • Nèutro: "det goda barnet" (el bon fiol); "de goda barnen" (i boni fiułi)
  • Maschil (uman): "den gode vännen" (el bon amigo) ma anca "den goda vännen"

L'articoło indeterminà invense el ga senpre ła stesa fórma inisiałe e no'l ga mai el plural.

  • Xen.com.: "en god hund" (un bon can); "goda hundar" (boni cani)
  • Nèutro: "ett gott barn" (un bon fiol); "goda barn" (boni fiułi)

El genitivo el se fa zontando senpre comunque -s in fóndo a ła paroła, drio tute łe altre finałi:

  • Xen.com.: "hundens" (del can); "den goda hundens" (del bon can) ; "hundarnas" (dei cani)
  • Nèutro: "barnets" (del fiol); "det goda barnets" (del bon fiol) ; "barnens" (dei fiułi)...

I pronomi i distingue nominativo e conplemento: "jag/mig" (mi), "du/dig" (ti), "vi/oss" (noaltri=noaltre), "ni/er" (voaltri=voaltre).

Łe terse persóne łe ga tuti quatro i xenari e łe distingue nominativo, acuxativo e genitivo: "han/honom/hans" (masc.uman: eło), "hon/henne/hennes (fem.uman: eła), "det/dess" (nèutro), "den/dess" (no nèutro e gnanca uman) mentre el plural l'è uno soło par tuti "de/dem/deras" (łuri=łore=quełi=quełe).

Coniugasion dei verbi canbia

I verbi ormai i ga soło che un prexente in -(e)r e un pasà in -d(d)e, -te par tute łe persóne, i fa el supin co -t e el partisipio pasivo (agetivałe) co -d:

  • tala (parlar): "talar - talade - talat" (parlo..parlè - parlava - [aver] parlà)
  • köpa (conprar): "köper - köpte - köpt - köpd" (conpro..conprè - conprava - [aver] conprà - [èser/vegner] conprà)
  • öppna (vèrzar/vèrdar): "öppnar - öppnade - öppnat - öppnad" (verzo..verzì - verzéa - [aver] verto - [èser/vegner] verto)

I verbi forti (iregołari) i fa el pasà co canbio vocałico, el supin co -it e el partisipio pasivo (agetivałe) co -en:

  • skriva (scrìvar): "skriver - skrev - skrivit - skriven" (scrivo..scrivì - scrivéa - [aver] scrito - [èser] scrito)
  • finna (catar): "finner - fann - funnit - funnen" (cato..catè - catava - [aver] catà - [èser|vegner] catà)

El pasivo el se pol far in du modi:

  • co l'auxiłiar bliva (vegner/èser): "den bliver öppnad - den blev öppnad - den har blivit öppnad" (el vien verto - el vegnéa verto - el xe stà verto)
  • co ła vecia final -s (riflesiva -rse): "den öppnas - den öppnades - den har öppnats" (el se verde - el se verdéa - el se ga verto)
  Łéngoe uficiałi de l'Onion Eoropea  
Bulgaro | Castiglian | Ceco | Danexe | Estone | Finlandexe | Fransexe | Gaełico | Greco | Inglexe | Itałian | Łetone | Łituan | Maltexe | Olandexe | Połaco | Portoghexe | Rumeno | Slovaco | Slovèno | Svedexe | Tedesco | Ungarexe
Controło de autoritàLCCN (ENsh85131135 · GND (DE4116437-4 · BNF (FRcb11933330z (data) · NDL (ENJA00571515
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Łéngua_svedeze&oldid=1166890"