Difarense intrà łe version de "Ludovico Manin"
[Revixion njiancora controłà] | [Revixion njiancora controłà] |
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Riga 30:
dapò ła schiça de el doxe [[Paolo Renier]], el nom de Lodovico Manin el xe stàdo sùvito un de i pisè clamàdi, prinçipalmente par ła sò richeçia et de i biłanci desfàdi de el stato: en Venesia, defati, el doxe el doveva proguarnir co i sò mexi a parece spexe de el stato. El pare que anca el predecesor, domente el xèra drio schiçiar, el gavese prevedùdo ła ełeçion de Lodovico Manin.
El el entendeva da 'l bon de no esàr tant bon de resar ła dignidà doxal; demò el ga capìdo de esar el candidado favorìdo el ga çiercàdo de schermirse: el ga tacàdo a dir que ła nobiltà de ła sò fameja ła xera reçiente et par
Łe feste par çiolanisar ła sò ełeçion łe ga menàdo spexe multo grandi: ende el tradiçional xiro de piasa, en el qhal la xera tradiçion que el doxe novoełet el slançiese monede a i venesiani, Lodovico Manin el ga lanciàdo soł que monede de oro, faxendose tegner drio da encaricadi que i laniçiese quełe de arxento; el ga vołùdo que el corteo el nese pian par poder lançiar pisè monede. Ła spexa par la festa la xera stàda de 458.197,2 łire venesiane, pagade par manco de en quart da ła respublica et par ła majior part da el doxe que el le ga ciapade da le sò scarsele. Anca en Trevixo a ghe xe stàdi festegjiamenti, rivadi en fondo co ła reałisaçion de na machina çiènica par i foghi artifixiałi.
|