Stasion Spasiałe Internasionałe
La Stasion Spasiałe Internasionałe, scursada anca co ISS da l'inglezo International Space Station, ła ze na stasion spasiałe in òrbita terestre basa, doparada par ła reserca sientìfega e zestita cofà projeto unitàrio da sìncue vàrie ajensie spasiałi: ła statunitense NASA, ła rusa RKA, l'eoropea ESA (co tute łe ajensie spasiałi rełasionae), ła japoneza JAXA e ła canadeze CSA-ASC.
![]() | |||||||||||||
![]() | |||||||||||||
![]() ![]() | |||||||||||||
Tipo de mision | space laboratory (en) ![]() ![]() | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||||||||||
NSSDCA ID | 1998-067A ![]() | ||||||||||||
Núm. SATCAT | 25544 ![]() | ||||||||||||
Ligo web | Web oficial (inglezo) ![]() | ||||||||||||
Propietà de ła nave | |||||||||||||
Masa | 419 725 kg ![]() | ||||||||||||
Dimension | 109 (![]() ![]() | ||||||||||||
Inici de la mision | |||||||||||||
| |||||||||||||
Atività òrbitaałe
| |||||||||||||
![]() ![]() ![]() |
La strutura de ła stasion, coi so pì de sento metri de tełaro, ła cuerze un'àrea pì granda de calsìase altra stasion spasiałe precedente, tanto da far-sì che ła posa vegner vedesta da ła Tera a òcio denudo. Le sesion che i ła strutura łe vien zestionae da sentri de controło mision in tera, rendesti oparativi da łe ajensie spasiałi che łe partèsipa al projeto.
Ła viaja co na vełosità mèdia de 27600 km/h, conpletando 15,5 òrbite ogni dì e ła vien mantegnesta in òrbita a na altitùdene conprendesta intrà 330 e 410 km dal liveło del mare. Finmente dal 2 de novenbre del 2000 ła ze guałivamente abitada da un'ecuipajo variàbiłe intrà 2 e 7 astronàuti. Inte el tenpo l'ecuipajo el ze sta sostituio vàrie volte e racuanti astronàuti i ze tornai pì volte drento de ła ISS.
La costrusion de ła ISS ła ze inisiada partindo dal 1998, e el zera sta prevedesto el conpletamento entro el 2017; ła gavaria da ndar vanti star in funsion finmente al 2024, dada prevedesta par rivar ai so fini sientìfeghi, par dopo vegner desmantełada, desfada o redoparada in parte entro del 2028, parò ła NASA ła ga dazesto partensa un procedimento de privatizasion che ła permetarà a ła ISS de "soravìvar" par altri racuanti ani.
Inte el 2 de novenbre del 2020 i ze stai sełebrai i 20 ani de l'omo drento de ła Stasion Spasiałe Internasionałe: el primo ecuipajo el se ghea insedià de fati inte el 2 de novenbre del 2000.
El costo totałe el ze sta stimà da l'ESA in 100 miłiardi de eoro in 30 ani. El so fin, cofà che el ze sta defìnio da ła NASA, el ze cueło de desviłupare e testare tecnołozie par l'esplorasion spasiałe, desviłupare tecnołozie bone de mantegnere vivo un ecuipajo in mision al de là l'òrbita terestre e farse esperiense oparative par vołi spasiałi de longa durada, cusita cofà dar servìsio inte un laboratòrio de reserca inte un anbiente de microgravità, inte el cuało i ecuipaji i conduze esperimentasion de biołozia, chìmega, medezina, fiziołozia e fìzega e i fa oservasion astronòmeghe e meteorołòzeghe.
La propietà e ła dòpara de ła stasion spasiałe łe ze cuestion stabiłie in acordi intergoernativi che i consente a ła Federasion rusa de mantegner ła totałe propietà dei so mòdułi. La stasion ła vien servia da navezełe Sojuz, navezełe Progress, Dragon, Cygnus e dal H-II Transfer Vehicle e finmente al 2015 dał’ATV, e ła ze sta vizitada da 239 astronàuti e cosmonàuti derivanti da 19 paezi difarenti.
NotasionCànbia
Altri projetiCànbia
- Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Stasion Spasiałe Internasionałe
- el detien schemi gràfeghi so
Linganbi forestiCànbia
- (inglezo) Sito ufisałenasa.gov. Sconosesta: inglezo (juto)
- (EN) Stasion Spasiałe InternasionałeEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc.
- (EN) Opere riguardanti Stasion Spasiałe InternasionałeOpen Library, Internet Archive.
Controło de autorità | VIAF (EN) 155892613 · ISNI (EN) 0000 0001 0746 3524 · LCCN (EN) no96035149 · GND (DE) 4486542-9 · BNF (FR) cb135092841 (data) · NLA (EN) 35233213 · WorldCat Identities (EN) no96-035149 |
---|