Armada Rosa



L' Armada Rosa o Ezèrsito Roso (ufisalmente Armada Rosa dei Oparari e dei Contadini (in ruso : Рабоче-крестьянская Красная армия

Infotaula d'organitzacióArmada Rosa

(1919) Cànbia el vałor in Wikidata

Epònemoroso Cànbia el vałor in Wikidata
Dati
Nome scursàРККА Cànbia el vałor in Wikidata
SorteEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.
Istoria
El renpiasa aGuardie Rosse (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Creasion23 de febraro del 1918 Cànbia el vałor in Wikidata
FondadorIosif Stalin, Nikolaj Il'ič Podvojskij (it) Traduzi e Lenin Cànbia el vałor in Wikidata
Desołusion25 de febraro del 1946 Cànbia el vałor in Wikidata
Governo d'impresa
Parte deEror Lua: callParserFunction: function " [[Categoria" was not found.





















































? , Raboče-krest'janskaja Krasnaja armija in acrònemo RKKA e de frecuente oncor pì scursà in Красная армия: KA)[1] ła ze sta el nome dato a łe forse armae ruse dopo de ła dezintegrasion de łe forse zariste inte el 1917. L'ajetivo “rosa” el fa refarensa al cołore tradisionałe del movimento sociałista e comunista. L'Armada Rosa ła ze sta istituia su decreto del Consejo dei comisari del pòpoło de ła RSFS Rusa inte el 1918 e el zera devegnesto l'ezèrsito de l'Union Soviètega inte el momento de ła fondasion de l'isteso Stato, inte el 1922. Lev Trockiji, comisàrio del pòpoło par ła guera dal 1918 al 1924, el ze considarà el so fondator.

L'Armada Rosa, guidada diretamente sensa tramezi e mediadori da Stalin co ła cołaborasion de vari zenerałi, el ghea portà vanti na funsion decizionałe inte el ndar de ła seconda guera mondiałe, dezemando dopo cuatro ani de viołente e sanguenàrie bataje na granda parte de łe forse de ła Wehrmacht de ła Zermània nazista e sarando vitoriozamente el conflito ruso-todesco co ła concuista de Berlin e Viena. Durante de łe oparasion sul fronte orientałe, el 70-75% de łe vìteme che ła Wehrmacht e łe Waffen-SS łe ghea sorbio inte el ndar de ła guera[2] (i sovièteghi i ghea avesto pì de 20 milioni de morti conprendesti i siviłi). Inte el so perìodo de màsima espansion de orgànego, inte el 1943, l'Armada Rosa ła contava 10.5 milioni de efetivi intrà ufisałi, sotufisałi e soldai e ła zera ecuipajada co miłiari de cari armai e canoni moderni (gràsie anca al sostegno logìstego dei Liai soratuto inte el ndar dei primi ani de guera); łe pèrdite par rivar a ła vitòria łe zera stae stra alte: 11,2 milioni de soldai morti par càuze de guera inte el perìodo 1941–1945[3].

Partindo dal febraro del 1946, l'Armada Rosa, co ła Marina soviètega, ła incarnava ła conponente prinsipałe de łe forse armae sovièteghe; ła ghea tolto el nome ufisałe de Armada Soviètega (in ruso : Советская армия


? , trasliterà: Sovetskaja armija , in sigla SA)[4], finmente a ła so desołusion inte el disenbre del 1991.

Notasion canbia

  1. Steve, El Ejército Rojo en 1941, in El Ejército Rojo, RBA Coleccionables, 2011, pp. 3, ISBN 978-84-473-7405-2, OCLC 796317452.
  2. Norman Davies, How we didn't win the war [...] but the Russians did, in Sunday Times, 25 novembre 2006.
    «Since 75%–80% of all German losses were inflicted on the eastern front it follows that the efforts of the western allies accounted for only 20%–25%».
  3. Glantz e House 2010, op. cit., pp. 430 e 451 .
  4. (EN)  Archives in Russia: B-8, ArcheoBiblioBase.


Altri projeti canbia


Linganbi foresti canbia



Controło de autoritàVIAF (EN316748224 · LCCN (ENn80126258 · GND (DE130443-4 · NLA (EN36538496 · WorldCat Identities (ENn80-126258
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Armada_Rosa&oldid=1159582"